VISITA VIRTUAL. L’Associació Cultural Joan Amades

>>Agustí G. Larios
Us proposem una visita virtual —no pas física— a una associació que treballa per la recuperació i difusió de la cultura tradicional catalana: l’Associació Cultural Joan Amades. Així com aquesta, hi ha altres entitats catalanes —i, concretament, algunes santfeliuenques— que fan una tasca rellevant en aquest terreny. Des d’El tro de Falguera volem cridar l’atenció sobre la valua de la seva feina, motiu pel qual ens proposem donar-vos-les a conèixer en aquesta secció que anomenem «visita virtual».

L’Associació Cultural Joan Amades i les seves activitats

Segons indica al seu web, l’Associació Cultural Joan Amades «és una organització sense afany de lucre formada per persones vinculades a la cultura popular que s’apleguen amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits».

Joan Amades i Gelats.

El folklorista Joan Amades va realitzar una tasca notable de recopilació de materials culturals. Tot i que molts dels seus treballs van ser publicats, d’altres van restar inèdits. Per això, l’associació té l’objectiu prioritari de publicar-los en la biblioteca «Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré».
D’altra banda, l’associació reedita com a facsímil les obres publicades del folklorista català, aplegades a la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars».
Finalment, l’associació va instituir el 2001 i, des d’aleshores, atorga anualment el Premi Joan Amades de cultura popular i tradicional, per tal de «reconèixer el mèrit i la tasca que en el món de l’activisme en favor de la cultura popular i tradicional catalana desenvolupa, de manera constant, esforçada i desinteressada, persones i/o organitzacions».

Biografia i bibliografia de Joan Amades

L’Associació Cultural Joan Amades, lògicament, té molt d’interès a donar a conèixer, no només l’obra, sinó també la biografia i personalitat d’aquest singular folklorista. A tal fi, al web de l’associació hi ha una biografia detallada de Joan Amades, basada en l’obra El món de Joan Amades de Lluís Calvo i Calvo (1990), així com un catàleg bibliogràfic elaborat per Llorenç Prats, Maurici Carbó i Imma Pla.

Captura de pantalla del web.

Biblioteca-arxiu Joan Amades

Al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya —concretament, al Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional Catalana— hi ha el fons documental «Arxiu Joan Amades» (AJA).
Aquest fons està integrat per dos subfons: la biblioteca-hemeroteca i l’arxiu documental (format, al seu torn, per obra gràfica, fotografia, epistolari i vària).

Captura de pantalla del web.

La galeria de treballs

Dins d’aquest apartat al web de l’associació s’arrepleguen un seguit de materials i estudis força interessants sobre Joan Amades i la seva tasca:
• Articles i conferències
• Exposicions: «Joan Amades, la memòria del poble» i «El quixot dels ignorants»
• Auques de Joan Amades
• Manifest de l’any Amades 2009
• Material didàctic

Auca de Joan Amades.

La galeria d’imatges

Un altre apartat del web de l’associació està destinat a recollir una petita mostra gràfica amb algunes imatges personals de Joan Amades i d’altres corresponents al fons gràfic pertanyent a l’AJA que hem esmentat abans.

Captura de pantalla del web.

Anuncis

NOTÍCIA DEL PASSAT. Entrevista als gegants

Gegants de la Ciutat.

>>Agustí G. Larios
Tal com hem acordat com a entitat, El tro de Falguera treballa per a l’arrelament i el desenvolupament de les festes populars; i una manera de fer-ho és donar a conèixer alguns dels elements més rellevants de les festes: els seus significats, els seus rituals, els seus elements materials i immaterials, els seus protagonistes (individuals i col·lectius), etc. Per aquesta raó, en aquest bloc mirem de fer-nos ressò de tot allò que fa El tro de Falguera, però també d’algunes altres coses que fan altres entitats o que, en un sentit global, tenen a veure amb la tradició festiva popular catalana, que és força rica. Val a dir, a més, que això afecta a les manifestacions festives pròpies del barri Falguera, a les de la ciutat de Sant Feliu i les de Catalunya, perquè, més enllà d’aquests àmbits geogràfics, comparteixen un nexe d’unió com és que totes elles formen part de la cultura popular catalana.
Aquestes paraules inicials venen a tomb, perquè en la secció “Notícia del passat” d’aquest mes no ens centrem en cap dels dos elements identificadors més evidents d’El tro de Falguera, com són el foc i la música, sinó que tractem la festa popular, en aquest cas a Sant Feliu, fent una aproximació a una manifestació encara més tradicional a la nostra ciutat: els gegants. Vet aquí, doncs, que ens remuntem a 1957 per recuperar dues planes de la revista santfeliuenca Alba, una publicació de la parròquia de Sant Llorenç que fou editada entre 1948 i 1968.

Capçalera de la revista parroquial Alba.

Es tracta d’una entrevista fictícia o inventada —d’altra banda, val a dir que es tractava d’un recurs estilístic gens inusual en els difícils anys de la dictadura franquista—, en la qual els gegants de la ciutat de Sant Feliu, que ara anomenem Gegants Vells de la Ciutat, responen les preguntes del destacat pintor local i col·laborador d’Alba, Joan Torras Viver.

Els Gegants de la Ciutat. Font: ICC.

Aquests gegants, com recorda Ricard Vinyets (“Els Gegants Vells de Sant Feliu de Llobregat”, revista Gegants, núm. 84, hivern de 2008), van ser estrenats per la processó del Corpus de 1955, i durant una quinzena d’anys van participar en aquesta celebració i en la Festa Major —aleshores, per Sant Llorenç—. Actualment, hi ha dos gegantonets, anomenats Mercè i Llorenç, que són una rèplica d’aquestes figures.
Vet aquí la sucosa entrevista entre Joan Torras i els gegants de Sant Feliu de Llobregat.


AGENDA. Enterrament del Rei Carnestoltes

>>Agustí G. Larios
Ahir va ser Dimecres de Cendra, el dia qu, segons la tradició, tanca el cicle festiu de Carnaval. Aquest dia també és conegut com el de l’«Enterro» de la Sardina. El simbolisme del Carnaval reserva a aquesta jornada una significació espcial, ja que, amb l’enterrament del Rei Carnestoltes, es posa fi al regnat breu de la disbauxa i la transgressió i s’enceta el llarg cicle de seny i abstinència: la Quaresma.
L’acompassament de cicles feines i cicles festius permetia, en èpoques anteriors en què l’activitat agrícola era fonamental en la vida de les persones, la celebració d’aquesta festa en mig de la setmana. Actualment, però, quan els ritmes laborals són ben altres, s’escau d’esplaçar el ritual de l’enterrament del Rei Carnestoltes al cap de setmana.
I això és el que s’esdevindrà el dissabte 25 de febrer. A continuació podeu veure la informació de les activitats programades a Sant Feliu per a aquest dia, en què, físicament, s’inverteix el circuit de la rua de carnaval, ja que s’inicien a la plaça de la vila i es tanquen a la plaça de la Salut, amb un espectacle pirotècnic a càrrec dels Diables de la Salut que us recomenem ben sincerament.

Programació de l'enterrament del Rei Carnestoltes (25-2-2012).

Recordeu que, si durant el regnat del Carnestoltes imperava l’alegria i la xerinola, precissament l’enterrament d’aquest personatge és un acte col·lectiu de tristor extrema per la gran transició que comporta cap a la Quaresma; això sí, mantenint el to sarcàstic de la celebració.
Aprofitem per incorporar aquí algunes imatges, manllevades de l’Ajuntament de Sant Feliu, de l’alegria del Carnaval 2012 que el dissabte es clourà definitivament.

REVISTA DE PREMSA. El tro de Falguera, a l’Informatiu Comarcal

>>Agustí G. Larios
El dilluns 13 de febrer, Ràdio Sant Feliu es feia ressò del primer assaig de la colla i convidava al cap de colla, l’Edu Martín, al programa magazine “El mirall” per entrevistar-lo. L’audio d’aquella entrevista ha estat incorporat al web de l’Informatiu Comarcal, que agrupa les emissores del Baix Llobregat següents: Ràdio Sant Boi, Ràdio Castelldefels, Ràdio Cornellà, Ràdio Desvern, Ràdio Sant Feliu, Ràdio Gavà, El Prat Ràdio i Ràdio Sant Vicenç.
Si accediu a l’espai de Ràdio Sant Feliu de l’Informatiu Comarcal podreu escoltar l’audio de l’entrevista i, si voleu, també descarregar-lo.

LECTURES DE FESTA. Les mil cares del foc

>>Agustí G. Larios

Aquest volum és el catàleg de l’exposició que amb el mateix títol va restar oberta al públic ja fa una desena d’anys, entre el desembre de 2000 (solstici d’hivern) i el juny de 2001 (solstici d’estiu), al palau Robert de Barcelona. L’exposició va ser comissariada per l’antropòleg Jesús Contreras, autor de la introducció d’aquest llibre. L’obra aplega dotze narracions sobre la relació del foc amb la societat, les quals s’agrupen al voltant de tres eixos: «Els orígens del foc i la seva domesticació», «Els perills del foc» i «Els focs festius i tituals: tradicions i modernitat».

Els orígens del foc i la seva domesticació

Coberta de Les mil cares del foc.

El sol és més antic que la humanitat. Tot i amb això, l’ésser humà no ha gaudit tothora dels beneficis del sol, sinó ha hagut de fer front a la manca de llum i escalfor. El foc, per tant, ha permès fer front a les dificultats que per a l’ésser humà primitiu implicava la manca de sol, com ara la foscor i el fred. Des d’aquest punt de vista, doncs, el domini progressiu del foc ha estat un factor cabdal per al desenvolupament de la humanitat: per cuinar, per escalfar-se, per il·luminar-se, per protegir-se, per fondre, per defensar-se, per atacar… Amb el pas del temps, el control del foc ha permès d’integrar-lo i explotar-lo fins i tot tècnicament en les fargues, els alts forns, les màquines de vapor… Totes aquestes qüestions són abordades al tres primers treballs del llibre: «Pressentiment del foc: el foc en la mitologia», «La revolució del foc» i «Tres oficis de les arts del foc: el ferrer, el ceramista i el vidrier».

Sumari de continguts de Les mil cares del foc.

Els perills del foc

Amb tot, la domesticació del foc és quelcom que no ha estat mai aconseguit plenament; ni encara ara, amb l’alt grau de desenvolupament tècnic de la nostra societat. El risc de l’incendi, la necessitat de la seva prevenció i extinció, així com la recuperació posterior dels danys produïts per un foc… això són qüestions que han preocupat força totes les societats humanes al llarg de la seva evolució. Aquests són aspectes tractats a dos textos de l’obra: «Els perills del foc i les activitats de prevenció» i «Breu crònica dels incendis a Catalunya».

Els focs festius i rituals: tradició i modernitat

Però és el darrer bloc de Les mil cares del foc on podem trobar més elements d’interès per als lectors d’aquest bloc, ja que és en els textos que l’integren que podem reconèixer la vinculació principal entre el foc i els rituals simbòlics i festius. I és que, com es palesa en aquest bloc del llibre, totes les cultures arreu del món tenen mites i ritus que fan referència a l’origen del foc i a la seva conservació, al foc creador i al foc destructor.

Diables participant en un correfoc. Extret de Les mil cares del foc.

D’aquesta manera, les figures del foc són presents en les llegendes i creences populars, el bestiari és protagonista del folklore del foc i les fogueres dels solsticis d’hivern i d’estiu són ben presents als calendaris festius. Tot això i alguns exemples concrets i molt significatius de la presència del foc a alguns rituals festius constitueix el fil conductor del darrer bloc d’aquesta obra, que és integrat pels textos següents: «Els Pirineus: cultures, sol i foc», «Les festes de l’Haro a Les (Val d’Aran)», «Les fogueres i la nit de Sant Joan», «La Patum i el seu simbolisme», «Foc, festa i diables», «Els grups de foc: tradició, festa i societat» i «La màgia del foc i el teatre al carrer».

BOCINS DE TRADICIÓ. Pel febrer…

FESTES D’ARREU. El Carnaval

>>Agustí G. Larios

En aquesta transició pel calendari festiu tradicional que fem mitjançant la secció «Festes d’arreu» d’aquest bloc, ens apropem a una de les celebracions hegemòniques en el cicle d’hivern. Ens referim al Carnaval, una de les festes no litúrgiques de més potència simbòlica de tot l’any, tal vegada juntament amb la de Sant Joan.

Segons que sembla, el simbolisme de la festa de Carnaval conmecta directament amb la tradició, celebrada a finals del llarg cicle hivernal, de renovació de les energies comunitàries que es projecta en la figura dels reis efímers que cal substituir amb la seva destrucció ritual. En aquest sentit, les festes caranavalesques representen un moment d’abundor material i d’excés de sentiments i actituds que precedeix al període posterior d’austeritat i abstinència de la Quaresma. Com afirma Francesc Massip, «el Carnaval permetia consumir els excedents i acomplia missions de reequilibri i vàlvula de descomprenssió de les tensions de la comunitat, en la mesura que riure de la paròdia de poder, no és riure del poder, que per contra rep un plus de legitimitat amb la ridiculització festiva».

És a dir, la instal·lació d’un reialme utòpic, deslliurat de jerarquies i privilegis, amb capgirament de rols, constituteix una forma controlada d’alliberament de la rigidessa de la vida quotidiana, la qual cosa permet la perpetuació de l’ordre establert.

Les festes de Carnaval se celebren durant un període mòbil de set dies que s’extén des de Dijous Grans fins a Dimecres de Cendra. Mentre Nadal —al solstici d’hivern— i Sant Joan —sl solstici d’estiu— són festes fixades pel calendari solar, Carnaval, en canvi, és fixat pel calendari lunar. I és que Caranaval se celebra al mes de febrer, durant la darrera lluna nova de l’hivern.

D’altra banda, les festes carnavalesques tenen una seqüència ritual a l’entorn del personantge de Carnestoltes: l’arribada (o «Arribo»), el regnat, la mort i l’enterrament.

La seqüència de Carnaval comença el Dijous Gras o Llarder, dia en el qual és costum a les contrades catalanes de realitzar àpats basats en la truita, les butifarres d’ou i la coca de llardons. L’inici de les celebracions rituals col·lectives és l’Arribada o «Arribo» del rei Carnestoltes, el qual en una escenificació parateatral proclama l’inici del Carnaval amb la lectura d’un pregó que simultàniament critica la situació del moment en to burlesc i engresca a la gent a la disbauxa.

El Rei Carnestoltes al balcó de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El subsegüent regnat de Carnestoltes és presidit per la transgressió social controlada, sovint amb burles de les autoritats. En aquesta fase de les festes carnavalesques són força importants la disfressa i el ball, amb la celebració de les tradicionals Rues de Carnaval. La transgressió inherent a Carnaval s’articula, en aquesta etapa de la seqüència festiva, mitjançant la participació activa de les persones, en un exercici sovint de llibertat individual —les disfresses— i col·lectiva —les comparses a les rues— i en la invassió dels carrers de la ciutat.

Comparsa guanyadora del concurs de Carnaval (Sant Feliu de Llobregat, 2011).

El darrer dia de Carnaval és el Dimecres de Cendra, la darrera festa abans d’encetar la llarga Quaresma. El costum tradicional d’aquest dia és celebrar l’enterrament simbòlic del Rei Carnestoltes en el mateix to d’humor negre i sarcàstic. El Dimecres de Cendra, d’altra banda, és conegut popularment com el dia de l’Enterro de la Sardina, en el qual també és tradició l’anada al camp.

Alguns exemples de Festes de Carnaval

Les rues carnavalesques han sovintejat força en les contrades catalanes, i són moltes les poblacions que les organitzen, com ara Solsona, Vilafranca del Penedès, Sitges o Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. A la ciutat de Barcelona enguany s’ha volgut recuperar la tradició festiva carnavalesca pròpia dels segles XVIII i XIX.

A Sant Feliu de Llobregat enguany s’escau el 30è aniversari de la recuperació democràtica d’aquesta celebració; val a dir que la dictadura franquista la va prohibir i només era permesa dins de l’àmbit domèstic.

Cartell de Carnaval (Sant Feliu de Llobregat, 1989).

Sota el lema «30 anys d’aventura i fantasia», la Comissió de Carnaval, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ha organitzat les activitats següents:

Divendres, 17 de febrer
18 h, Anunci de l’arribada del Rei Carnestoltes a càrrec d’un grup d’animació amb la col·laboració del Club d’Esplai Diversitat Lúdica.
Lloc: Sala Ibèria

Dissabte, 18 de febrer
17.30 h, Concentració de les comparses al carrer Mataró
18.30 h, Gran Rua de Carnaval, pels carrers de la ciutat, concurs de comparses i arribada del Rei Carnestoltes a la plaça de la Vila.
22.30 h, Ball d’envelat de Carnaval a la sala Ibària, organitzat per l’entitat “Associació de balls d’envelat”. Trofeus a les millors disfresses.

Dissabte dia 25 de febrer
A les 18 h, Enterrament del Rei Carnestoltes.
Lloc: plaça de la Vila, concentració i espectacle, i a les 19 h, sortida.

REVISTA DE PREMSA. El tro de Falguera a Ràdio Sant Feliu

>>Agustí G. Larios

Després que el passat divendres 10 de febrer s’iniciéssin els assajos musicals de la colla El tro de Falguera, el magazine radiofònic «El mirall» de l’emissora municipal Ràdio Sant Feliu (105,3 de la FM) ha convidat el cap de colla, l’Edu Martín, per donar a conèixer entre l’audiència d’aquest programa.

En el decurs de l’entrevista, realizada per la directora del programa, la Sílvia Guillén, el dilluns 13 de febrer, l’Edu Martín ha deixat constància de dues característiques singularitzadores d’El tro, con són el seu arrelament i identificació amb el barri de Falguera i el fet que es tracta, sobretot, d’una entitat familiar, en la mesura que hi tenen cabuda diversos membres d’una família.

Igualment, el cap de colla d’El tro de Falguera ha resaltat la propera festa del barri de Falguera, prevista per a finals de maig o principis de juny, com el moment en què la colla serà batejada.

A continuació podeu escoltar tota l’entrevista.

Establiments col·laboradors

>>Agustí G. Larios

Com bé sabeu, des d’El tro de Falguera hem encetat una campanya amb l’objectiu doble de donar a conèixer la colla i, alhora, recaptar algunes col·laboracions econòmiques per ajudar a fer front els preparatius necessaris —indumentària, instruments, forques…—per començar les activitats pròpies. I la base d’aquesta campanya són uns enecenedors i bolígrafs que incorporen la imatge de la colla i es poden adquirir per només 1 euro.

Podeu fer-vos amb aquests encenedors i bolígrafs si contacteu amb qualsevol membre de la colla, però també adreçant-vos a un seguit d’establiments comercials que s’han ofert a col·laborar amb El tro de Falguera. Des de la colla els regreciem públicament la seva col·laboració desinteressada.

Vet aquí els establiments col·laboradors:

BAR TALAVERA
C/ Joan A. Samaranch, 22
Tel. 660 717 761

Bar Talavera

EL RACÓ DEL CONGELAT
C/ Remigi Guix, 2
Tel. 667 321 778

El racó dels congelats.

PERRUQUERIA EL TEU ESTIL
C/ Estelí, 2
Tel. 93 518 58 87

Perruqueria El teu estil.

BAR DE L’ATENEU
C/ Vidal i Ribas, 23
Tel. 93 666 88 03

Bar de l'Ateneu.

CAFÉ GRANJA ESTELÍ
C/ Estelí, 2
Te. 93 666 10 21

Café Granja Estelí.

Primer assaig musical d’El tro de Falguera: un vídeo

Com sabeu, divendres passat els músics de la colla El tro de Falguera van realitzar el seu primer assaig musical. Vet aquí un vídeo que mostra un moment d’aquest assaig.