En aquest bloc hem insistit a destacar —i no ens cansarem de repetir-lo— com un dels trets més rellevants del patrimoni cultural festiu consisteix en el dinamisme. Està força estès el pensament, en alguns mitjans culturals catalans, que la tradició constiueix per sí sola el pal de paller sobre el que se sustenten nombroses activitats culturals.
I lluny de menystenir la força de la tradició, que considerem una base efectivament necessària, altrament volem ressaltar com la riquesa cultural es nodreix d’aportacions de procedències diverses —d’associacions i administracions— que incorporen iniciatives innovadores vinculades a la identitat cultural d’un col·lectiu, ja sigui, podem per cas, per mitjà del redimensionament d’un símbol col·lectiu, de la recreació d’un passat històric o de la perpetuació de la tradició oral.
Per una conjunció extraordinària, el proper cap de setmana podem conèixer —i gaudir-ne— tres exemples fenomenals de tot plegat, i dels quals us fem cinc cèntims tot seguit.
Jornades gastronòmiques La cuina de les roses
Per tal de fomentar el coneixement de les roses, els Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat han organitzat unes jornades gastronòmiques on professionals santfeliuencs de la cuina ens mostraran com preparen plats deliciosos amb uns ingredients ben poc freqüents: les roses i altres flors.
Cartell de les jornades gastronòmiques La cuina de les roses. Foto: Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat.
Les jornades tindran lloc al restaurant pedagògic del Palau Falguera, el divendres 27, el dissabte 28 i el diumenge 29 d’abril de 2012. En trobareu més informació AQUÍ.
Programa de les jornades gastronòmiques La cuina de les roses. Foto: Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat.
VIII Magna Celbratio a Badalona
L’antiga Baetulo romana (Badalona) acull entre el dijous 26 i el diumenge 29 d’abril de 2012 la 8a edició del Festival romà de Badalona Magna Celebratio, en el qual es realitzaran nombroses i diverses activitats de recreació del passat romà d’aquesta ciutat, com ara conferències, espectacles, visites, jornades de cuina romana i, molt destacadament, les jornades de reconstrucció històrica.
Fragment del programa de la VIII Magna Celbratio. Foto: Museu de Badalona.
Tarda de Contes 2012
El dissabte 28 de març, a la Sala Ibèria, tindrà lloc la Tarda de Contes 2012. Aquesta activitat, organitzada pel Club d’Esplai Diversitat Lúdica, consisteix en una sessió doble de narració de contes: entre les 17 i les 20.30 h, per als infants; i entre les 20.30 i les 22 h, per als adults.
Cartell de la Tarda de Contes 2012. Foto: Club d'Esplai Diversitat Lúdica.
Hi col·laboren activament un seguit d’entitats de Sant Feliu, com ara l’AFAP, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC), els Ceballuts, la Colla de Geganters i Grallers de l’ACF, els Castellers de Sant Feliu, la Colla de la Gegantona Espriueta de l’AMPA del CEIP Salvador Espriu, els Voluntaris de Sant Feliu i Al-Sharara. Col·lectiu de suport al poble palestí.
Ja hem comentat anteriorment en el bloc com hi ha diversos tipus de festes -com ara profanes, religioses i cíviques- i com la base per garantir l’èxit d’una festa és, principalment, la seva transformació en tradició, és a dir, la seva perpetuació al llarg del temps. Ara bé: això no és en absolut incompatible amb la transformació d’una festa amb el pas del temps. Ans al contrari, ja que, de fet, aquest és un element també rellevant en la caracterització d’una festa: el seu dinamisme.
Justament, la celebració de Sant Jordi a les nostres contrades és un exemple de com una festa és reinterpretada i redimensionada amb el pas del temps. I de manera semblant a gran nombre de festes religioses catòliques actuals -que són readaptacions de tradicions paganes anteriors-, la festa de Sant Jordi evidencia la transició d’una veneració religiosa vers una celebració cívico-cultural.
L’origen medieval
Pels volts del segle XIII es va estendre per Europa una llegenda sobre un sant que matava un drac i alliberava, d’aquesta manera, una princesa. La història protagonitzada pel sant cavaller va ser popularitzada pel dominic i bisbe de Gènova Iaccopo de Varezze a la seva obra Llegenda àuria, on explicava com en els voltans de la ciutat líbia de Silca hi havia un drac que tenia atemorits als vilatans, els quals, per tal d’apaivagar les fures de la bèstia, li retien ofrenes, primer, d’animals i, més tard, de persones escollides a sort. En acabat, li va pertocar a la filla del rei local ser sacrificada, i fou llavors quan el cavaller sant va alliberar la princesa i va matar el drac a canvi de la conversió al cristianisme de tots els habitants.
Tot i amb això, Sant Jordi de Capadòcia era, en realitat, un ciutadà romà anomenat Jordi que assolí el càrrec de tribú. De creences cristianes, va patir la persecució menada per l’emperador Dioclecià contra els seguidors de Crist i, després de ser martiritzat, va morir el 303 a Palestina.
La popularitat del Sant Jordi cavaller s’esdevingué de la mà dels cavallers cristians que van participar en les croades a Terra Santa a partir de finals del segle XI i que, de manera llegendària, protagonitzava moltes històries fantàstiques al costat d’aquells cavallers cristians. Una d’elles, tal vegada la més fantàstica, és precisament la del seu enfrontament amb el drac. Aquesta història, en certa manera, és una representació simbòlica de la lluita entre el bé i el mal, on la princesa prenia el rol simbòlic de l’Església cristiana.
Aquesta popularització tan notable de la llegenda de Sant Jordi va estar acompanyada de nombroses representacions artístiques. I des d¡aleshores, força pintors, escultors, miniaturistes, etc., van confegir obres, segons com notables, protagonitzades per aquest sant.
Figura de Sant Jordi a la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya.
El culte a aquest sant es va estendre per diverses territoris de l’Occident medieval i, fins i tot, va ser designat patró d’algunes ciutats i nacions, com ara Anglaterra, Portugal, Rússia, Grècia i Catalunya, establint-se la seva festivitat el 23 d’abril, data de la mort de Sant Jordi de Capadòcia. En les terres de l’antiga corona d’Aragó Sant Jordi va ser proclamat patró des de ben aviat: al regne d’Aragó, el 1096; el regne de València, el 1343;el regne de Mallorca, el 1407; i el principat de Catalunya, el 1456.
La tradició de Sant Jordi a Catalunya
A Catalunya, la història llegendària de Sant Jordi ha estat la font de nombroses adaptacions amb el pas del temps, i s’han consolidat les diferents versions fixades durant els segles XIX iXX.
Joan Amades va recollir una versió moderna versió moderna de la llegenda de Sant Jordi i el drac, al seu llibre Costumari català. El curs de l’any, volum III, que reproduïm tot seguit:
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.
I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.
I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.”
Vet aquí una adaptació de la llegenda per a nens i nenes.
La festa del llibre
Actualment, en la diada de Sant Jordi s’ha produït una simbiosi magnífica entre la tradició llegendària que en vist sobre el sant-cavaller cristià, d’una banda, i la més contemporània festa del llibre. Aquesta darrera iniciativa es va impulsar durant els primers anys del segle XX, però no seria fins a 1926 que se celebraria aquesta diada literària. Ara bé: la celebració estava vinculada, no pas al sant, sinó a la figura del que ha estat considerat un dels més grans escriptors arreu: Miguel de Cervantes -d’altra banda, un referent ideològicocultural molt potent durant els primers anys del segle XX, després de la desfeta del 98 i el regeracionisme subsegüent-, motiu pel qual inicialment la data de celebració coincidia amb la data aproximada del seu naixement: el 7 d’octubre. Amb tot, aquesta celebració es reubicaria en el calendari en una altra data més propícia climatològicament parlant per a les activitats al carrer: el 23 d’abril. Així doncs, a partir de 1931, la festa del llibre coincidiria amb la data de la mort, no del sant, sinó de l’autor del Quixot.
Josep M. Ainaud de Lasarte va escriure, el 1976, Els cinquanta anys del dia del llibre. En aquest text explicava l’origen d’aquesta festa cultural i tots els ets i uts del trasllat de dates. Us recomenem la lectura d’un estracte de l’obra d’Ainaud de Lasarte, que podeu consultar AQUÍ.
Sant Jordi a Sant Feliu
Són molt nombroses les poblacions catalanes que celebren el 23 d’abril amb parades de llibres i roses. A Sant Feliu de Llobregat, aquesta activitat té lloc a la zona de la plaça de la Vila i el carrer Pi i Margall, on algunes llibreries i associacions posen a la venda llibres i roses.
Cartell de Sant Jordi 2012, d'El tro de Falguera.
Enguany, El tro de Falguera s’hi estrena amb una paradeta en la qual, durant tot el dia, posarem a la venda roses i llibres de literatura infantil i juvenil. Si voleu conèixer quina ha estat la selecció que us hem preparat, podeu consultar aquests enllaços del bloc:
Si voleu regalar roses i llibres com marca la tradició de Sant Jordi, a la paradeta d’El tro de Falguera trobareu llibres per als més menuts i joves i llibres d’una gran escriptora santfeliuenca: la Maite Carranza.
Durant la diada de Sant Jordi, la colla El tro de Falguera disposarà d’una paradeta de llibres i roses a la zona de la plaça de la Vila i el carrera Pi i Margall, de Sant Feliu de Llobregat.
Les obres que hi posarem a la venda aquell dia són, de manera molt destacada, contes i relats adreçats als més menuts i joves de la família. Aquí trobareu informació detallada sobre alguns dels llibres infantils i juvenils que hem selecionat:
Si voleu regalar roses i llibres com marca la tradició de Sant Jordi, a la paradeta d’El tro de Falguera trobareu llibres per als més menuts i joves i llibres d’una gran escriptora santfeliuenca: la Maite Carranza.
Fem un parèntesi en aquest compte enrere cap a Sant Jordi, en què estem explicant quines són les obres de literatura infantil i juvenil que podreu adquirir a la paradeta d’El tro de Falguera el proper 23 d’abril, i recobrem momentàniament la normalutat d’aquest bloc. I ho fem per tal de parlar-vos d’una manifestació festiva ben singular com és la commemoració de la Segona República, que és un exemple fefaent de la categoria de festa cívica a què ja hem fet referència anteriorment en aquest bloc en parlar sobre el 8 de Març.
Orígens i significat del 14 d’abril
El 14 d’abril de 1931 s’esdevingué un canvi de règim polític a Espanya, en passar de la monarquia a la república com a forma de govern. Ben sovint els canvis de règim han estat un dels motius que ha generat algunes de les celebracions que hom considera festes cíviques. Alguns exemples d’això poden ser la festa de l’Alzamietno o de la Victoria, durant la dictadura franquista, o de la Constitució, durant la democràcia actual.
A l’època contemporània, sobresurten les festes cíviques de base política instaurades durant la Revolució Francesa —i molt destacadament la Festa de la Federació, el 14 de juliol—, però també un seguit de festes que commemoren la independència de força països que havien estat colònies de les potències europees, com ara els Estats Units i nombrosos països llatinoamericans, en els quals aquesta diada ha esdevingut, amb el pas del temps, la principal festa cívica nacional. El cas contrari és el de Catalunya, on amb la Diada de l’Onze de Setembre se celebra la perdua de la independència política catalana, arran l’aplicació del decret de Nova Planta i la perdua de vigència de les Constitucions de Catalunya.
El 14 d’abril de 1931 s’esdevingué la fallida de la monarquia espanyola quan el rei Alfons XIII plegà i enfilà el camí de l’exili després de saber-se la victòria de les candidatures republicanes en nombroses ciutats durant les eleccions municipals realitzades el 12 d’abril. Aquestes eleccions havien pres el caràcter de plebiscit sobre el règim monàrquic, després que Alfons XIII hagués ecolzat durant 7 anys la dictadura de Primo de Rivera. El 14 d’abril, per tant, s’esdevingué la instauració d’un nou règimp olític, la república, que per a molts sectors socials espanyols representava l’alternativa efectiva a les nombroses mancances a la situació d’endarreriment que presentava España i que simbolitzava la monarquia borbònica.
Vet aquí algunes mostres del canvi de règim:
Testimoni d'Aurèlia Capmany (L'Avenç, núm. 2).
La Segona República, instaurada el 14 d’abril de 1931, va ser una etapa política dins de la història d’Espanya clarament contraposada a les etapes anterior —la monarquia d’Alfons XIII amb la seva dictadura i la seva «dictablanda»— i posterior —la dictadura totalitària i violenta de Franco, perllongada fins a la seva mort, el 1975. Tal vegada per això, juntament amb els anhels reformistes i modernitzadors que representava, ha fet que sigui un referent polític concelebrable festivament. D’aquesta manera, la data de la seva instauració pacífica i goiosa s’ha convertit en una festa cívica no institucionalitzada amb una forta càrrega simbòlica, que sintetitza tot el que representa la política transformadora republicana, amatent amb els ciutadants i la col·lectivitat.
Coberta de la Constitució de la Segona República Espanyola (1931).
El 14 d’abril a Sant Feliu
A Sant Feliu de Llobregat, des de ja fa alguns anys, hi ha diversos actes que commemoren d’una manera o altre el 14 d’abril. D’aquests actes, el que conté un cert tarannà institucional és l’ofrena floral, organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu, davant el bust instal·lat a la plaça Lluís Companys (podeu veure un reportatge fotogràfic sobre l’acte de 2011 AQUÍ).
Bust de la República a la plaça Lluís Companys. Foto: Marc Rius.
Amb tot, la ubicació a la plaça Lluís Companys correspon a una etapa actual de l’escultura, ja que la disposició inicial va ser a la plaça de la Vila. Això i altres coses s’explicava en un plafó de l’exposició «Espais de Memòria Democràtica de Sant Feliu de Llobregat», produïda per la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA, Ateneu Santfeliuenc), que reproduïm tot seguit per gentilesa de l’entitat esmentada. (Podeu consultar un reportatge fotogràfic de la inauguració de l’exposició AQUÍ.)
Plafó de l'exposició «Espais de Memòria Democràtica de Sant Feliu de Llobregat». Foto: USLA.
La col·locació del bust de la República a l'espai més emblemàtic de la ciutat —la plaça de la Vila, coneguda fins aleshores com la plaça de la Font— va comportar el canvi de nom pel de plaça de la República. Foto. USLA.
Testimoni d'Albert Vilella sobre el bust de la República. Foto: USLA.
El 2006 s’acompliren els 75 anys de la proclamació de la Segona República, motiu pel qual la senzilla i emotiva commemoració anual de l’ofrena floral encetada el 2003es va veure amplificada per un bon nombre d’activitats que van fer que la commemoració d’aquest esdeveniment es perllongués durant tot un any, fins al 14 d’abril de 2007. Els representats de partits polítics, sindicats, entitats i institucions locals van integrar una comissió per tal de promoure la realització d’un seguit d’actes per homenatjar i recuperar de l’oblit aquesta etapa històrica i el seu llegat. Recordem alguns d’aquests actes:
Cicle Cinema i II República. L’Associació CineBaix va organitzar tres projeccions en què es van abordar diversos aspectes específics de l’etapa republicana, amb introduccions i col·loquis posteriors a càrrec d’especialistes i testimonis vius de l’època. Els temes van ser: el llegat educatiu de la Ii República, amb la projecció de La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda; II República, un temps per a la utopia, amb la projecció de Belle Epoque, de Fernando Trueba; i imatges i testimonis de la II República, amb la projecció de Las Hurdes, tierra sin pan, de Luis Buñuel.
Homenatge pòstum a Josep Gaspà i Santos. L’Ajuntament va atorgar la Medalla de la Ciutat, màxim guardó institucional, a qui va ser alcalde de Sant Feliu entre 1931 i 1936.
Jornades Fer memòria, fer història. Cicle de conferències sobre els temes següents: «Els orígens de la Ii República», amb Antoni Segura; «Els valors republicans i l’educació», amb Àngel Merino i Agustí G. Larios; i «República i guerra civil», amb Andreu Mayayo i Jordi Amigó. Aquestes conferències van restar complementades per l’exposició «República! Cartells i cartellistes (1931-1939)».
Concert de José Antonio Labordeta. La música d’aquest cantautor aragonès va ser l’encarregada de cloure els actes commemoratius, el 14 d’abril de 2007, a la Sala Ibèria.
El 14 d’abril de 2012
Enguany hi ha previstos diversos actes commemoratius, que tindran lloc el 14 d’abril a Sant Feliu:
12 h, pl. Lluís Companys Ofrena floral amb motiu de l’aniversari de la II República
En aquest acte, podreu escoltar a un jove membre d’El tro, que interpretarà l’Himne de Riego.
13 h, Pati de l’Ateneu XIII Calçotada Republicana
14 h, Pati de l’Ateneu Recital de poesia amb motiu de l’aniversari de la II República
Durant els dies passats hem dedicat uns quants posts del bloc a fer-vos cinc cèntims sobre algunes de les obres que podreu adquirir a la paradeta d’El tro de Falguera durant la diada de Sant Jordi a la zona de la plaça de la Vila i el carrer Pi i Margall: el Drac Simó, les aventures d’Alfred i Agatha, els casos de l’Inspector Sito i l’Home Llop.
Com sabeu, es tracta de literatura infantil i juvenil, que és una de les preferències d’una colla tan «familiar» com la nostra. En aquesta selecció que estem preparant ocupa un lloc força destacat una de les autores sobre la qual tenim molt interès a parlar en aquest bloc: la Maite Carranza.
Maite Carranza.
D’on ve aquest interès, us podeu preguntar. Fonamentalment, pel fet que aquesta autora combina dos trets que la fan molt interessant per a tots nosaltres: d’una banda, perquè es tracta d’una escriptora molt i molt destacada en el gènere de la literatura infantil i juvenil, en el qual ha assolit una posició capdal i de referència; i, d’altra banda, perquè per als santfeliuencs i santfeliuenques és una escriptora ben nostrada que s’ha identificat plenament amb la ciutat i els seus ciutadans i ciutadanes.
De la Maite Carranza poques coses podrem dir-vos que ja no conegueu, com que ha estat professora d’institut, guionista de sèries televisives i autora d’obres tan conegudes com la trilogia La guerra de les bruixes, per exemple. Però al seu web personal trobareu molta informació sobre ella i algunes de les seves obres.
Un tret que volem destacar de la Maite Carranza és la versatilitat narrativa, ja que en les seves obres ha demostrat la seva destressa i el seu mestratge per conrear temàtiques força variades, mitjançant obres estricatment infantils i juvenils, obres de fantasia i, també, obres de denúncia punyent.
A la paradeta d’El tro de Falguera comptarem amb exemplars d’algunes de les seves obres més recents; concretament, alguns volums de Víctor Iubacuto i la seva multiguardonada obra Paraules emmetzinades.
Víctor Iubacuto
Víctor Llobregat voldria ser japonès, viure dins d’un còmic i dir-se Víctor Iubacuto. Però ell és un nen normal, que té una professora terrible, la Terminator; un amic mutant, el Pernil; un pare que està boig pels karaokes i una mare sense sentit de l’orientació.
D’aquesta col·lecció en destaquem els relats següents:
Si voleu fer-ne un tast, podeu descarregar-vos un capítol AQUÍ.
Coberta de "Víctor Iubacuto i els romans", de Maite Carranza.
Paraules emmetzinades
Paraules emmetzinades es una crònica d’un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s’il·lumina en obrir una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el voraviu dels mites inqüestionables. Un relat apassionant que escodrinya la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals a la infància, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món acomodat.
Si voleu fer-ne un tast, podeu descarregar-vos un capítol AQUÍ.
Coberta de "Paraules emmetzinades" (edició en castellà), de Maite Carranza.
Vet aquí una recomanació crítica de Paraules emmetzinades:
També hem recuperat un vídeo de la Maite Carranza parlant sobre Paraules emmetzinades, una obra amb la qual va aconseguir el Premi Edebé de Literatura Juvenil.
D’ençà que us vam fer saber la nostra intenció de muntar una paradeta per vendre-hi roses i llibres durant la diada de Sant Jordi a la zona de la plaça de la Vila i el carrer Pi i Margall, us hem anat donant a conèixer algunes de les obres de literatura infantil i juvenil que podreu comprar si us hi acosteu: les aventures del Drac Simó, d’Alfred & Agatha i de l’Inspector Sito i Mai Tinc-Po.
Doncs bé: ara us presentem una col·lecció amb un registre un xic diferent a les anteriors i, per tant, adreçada a una mena de lectors más aviat juvenils: la col·lecció Home Llop.
Protagonista d’històries fantàstiques i aventures de terror, la llegenda de l’Home Llop encara continua viva entre nosaltres. I Pedro Riera ens hi acosta en una sèrie de relats.
D’aquesta col·lecció en destaquem, a tall, d’exemple, el relat següent:
Els Bersekir
Autor: Pedro Riera Editorial: Edebé Pàgines: 336
Si voleu fer-ne un tast, podeu descarregar-vos un capítol AQUÍ.
Coberta del llibre "Els Bersekir", de Pedro Riera.
Tornem a informar sobre més obres que podreu trobar i adquirir la propera diada de Sant Jordi a la paradeta que El tro de Falguera tindrà a la zona de la plaza de la Vila i el carrer Pi i Margall. Avui us presentem una altra col·lecció de literatura d’intriga detectivesca.
L’Inspector Sito és un famossísim detectiu galofre —és molt efeccionat a la truita de papates— i enginyós assignat al Departament de Casos Estranys, Misteriosos i Superdifícils, on treballa amb la col·laboració del sargent xinès expert en arts marcials Mai Tinc-Po.
Podeu trobar moltíssima més informació sobre l’Inspector Sito i les seves aventures detectivesques AQUÍ.
D’aquesta col·lecció en destaquem, a tall, d’exemple, el relat següent:
Cap d’any a la Xina
Autor: Antonio G. Iturbe Il·lustrador: Àlex Omist Editorial: Edebé Pàgines: 40
Si voleu fer-ne un tast, podeu descarregar-vos un fragment AQUÍ.
Coberta del llibre "Cap d'any a la Xina", d'Antonio G. Iturbe.
La colla FOC I TABALS EL TRO DE FALGUERA treballa per a l'arrelament i el desenvolupament de les festes populars, mitjançant la realització d'activitats relacionades amb la cultura popular, a través del foc i la música.
eltrodefalguera@hotmail.com
El tro de Falguera no es responsabilitza necessàriament de l'opinió que expressin les col·laboracions signades.
EL TRO DE FALGUERA 
