Sant Jordi: obres disponibles (2)

>>Agustí G. Larios
Seguim amb aquesta sèrie de posts en què us fem cinc cèntims de les obres de literatura infantil i juvenil que posarem a la venda la propera diada de Sant Jordi a la paradeta d’El tro de Falguera a la zona de la plaza de la Vila i el carrer Pi i Margall. Avui us presentem una col·lecció de literatura d’intriga detectivesca.
Què hauria passat si Alfred Hitchcock i Agatha Christie s’haguessin conegut de petits? Quines aventures haurien viscut? T’imagines quins casos sorprenents haurien resolt plegats? Les aventures d’Alfred&Agatha ens mostren com podria haver estat l’amistat d’infantesa dels dos mestres del suspens més importants del nostre temps.

Podeu trobar moltíssima més informació sobre aquests dos personatges singulars i les seves aventures AQUÍ

L’autora d’aquestes relats que us presentem és l’Ana Campoy. Podeu veure una entrevista tot seguit.

D’aquesta col·lecció en destaquem, a tall, d’exemple, el relat següent:

La caixa màgica

Autora: Ana Campoy
Il·lustradora: Álex Alonso
Editorial: Edebé
Pàgines: 304
Si voleu fer-ne un tast, podeu descarregar-vos un capítol AQUÍ.

Coberta del llibre "La caixa màgica", d'Ana Campoy.

Anuncis

Sant Jordi: obres disponibles (1)

>>Agustí G. Larios
Recentment us feiem saber que la diada de Sant Jordi El tro de Falguera disposarà d’una paradeta de roses i llibres a la zona de la plaza de la Vila i del carrer Pi i Margall de la nostra ciutat. Vet aquí que les obres que hi posarem a la venda aquell dia són, de manera molt destacada, contes i relats adreçats als més menuts i joves de la família.
Per a la canalla hi disposarem de diversos contes de la col·lecció del Drac Simó, un personatge ben simpàtic creat per la Mercè Arànega, que té uns amics força singulars i amb el qual podem aprendre molt i divertir-nos alhora.

D’aquesta col·lecció en destaquem, a tall, d’exemple, el conte següent:

El Drac Simó i el gegantó Carabruna

Autora: Mercè Arànega
Il·lustradora: Mercè Arànega
Editorial: Edebé
Pàgines: 40
Si voleu fer-ne un tast, podeu descarregar-vos un fragment AQUÍ.

Coberta del conte "El Drac Simó i el gegantó Carabruta", de Mercè Arànega.

PRIMÍCIA. Paradeta a Sant Jordi

>>Agustí G. Larios
Avui és 23 de març i vol dir això que falta exactament un mes per a Sant Jordi. Com sabeu, en aquesta diada és costum el regal de roses i llibres. De Sant Jordi i les seves tradicions ja parlarem pels volts del 23 d’abril, però ara sí que podem avançar una primícia: estem treballant de valent perquè en aquesta diada El tro de Falguera pugui vendre roses i també llibres, en una paradeta que l’Ajuntament posa a l’abast de les entitats de Sant Feliu a la zona de la plaça de la Vila i el carrer Pi i Margall.
La venda de roses semblava clara des de feia temps. Ara bé: la venda de llibres era una qüestió més complexa. Tot i amb això, tot fa pensar que aquell dia posarem a la venda, principalment, llibres infantils i juvenils ben atractius i interessants; d’altra banda, una tria que s’adiu força amb el tarannà familiar de la nostra colla. Igualment, comptarem amb diverses obres d’una de les autores locals més coneguda actualment, la Maite Carranza; i destacadament el seu darrer gran èxit: Paraules emmetzinades.

Coberta de l'edició en castellà de "Paraules emmetzinades", de Maite Carranza.

De les obres amb què comptarem ja us anirem informant a bastament des d’ara fins a la diada de Sant Jordi.

Però ja ho sabeu: si voleu regalar roses i llibres com marca la tradició de Sant Jordi, a la paradeta d’El tro de Falguera trobareu llibres per als més menuts i joves i llibres d’una gran escriptora santfeliuenca.

VISITA VIRTUAL. Els Cornuts

>>Agustí G. Larios

De les diferents colles festives de Sant Feliu, la dels Cornuts és l’única exclusivament de percussió, ja que, com va afirmar Toni Gómez, un dels caps de colla, en una entrevista publicada a Fetasantfeliu.cat, «hi ha colles que tenen percussió, però com a colla pròpia, l’única que hi ha és la nostra». Els Cornuts van ser creats a l’abril del 2000 i apleguen una trentena de músics que omplen de ritme els carrers de la nostra ciutat durant la Festa de Tardor.

Els Cornuts disposen d’un web propi i us proposem de fer-hi la «visita virtual» del mes de març.

Captura de pantalla del web dels Cornuts: secció «Història». Foto: El tro de Falguera.

En la seva presentació com a colla de percussió, a la secció «Història», expliquem la seva filosofia de colla, que passa pel bon rotllo i que se sintetitza al lema «Ale, ale, ale Cornuts» que precedeix totes les seves actuacions. Aquestes actuacions, per cert, han depassat les fronteres locals, de manera que han tingut lloc «sobretot a Catalunya, però també al País Basc, a Portugal, a les Illes Balears i, fins i tot, a Molins de Rei».
A la secció «Agenda» hi ha un detall de les sortides dels Cortuts de l’any 2012, però també un històric dels dos últims anys: 2011 i 2010.

Captura de pantalla del web dels Cornuts: secció «Agenda». Foto: El tro de Falguera.

A la secció «Fotos» hi ha un recull d’àlbums fotogràfics que es presenten classificats en dos grups: d’una banda, els corresponents a la Festa de Tardor (dels anys 2010 i 2011) i, d’altra banda, els corresponents a la categoria de sortides (dels anys 2010, 2011 i 2012).

Captura de pantalla del web dels Cornuts: secció «Fotos». Foto: El tro de Falguera.

Vet aquí algunes fotografies de la colla dels Cornuts.

Membres de la colla dels Cornuts. Foto: Cornuts.

Actuació dels Cornuts al seguici durant la Festa de Tardor. Foto: Cornuts.

Actuació dels Cornuts al seguici durant la Festa de Tardor. Foto: Cornuts.

Finalment, a la secció «Vídeos» hi ha un seguit de vídeos corresponents a algunes actuacions dels Cornuts, així com també a algunes notícies televisives sobre activitats en què han pres part, com ara la Mitja Marató de Barcelona i la festa dels Drakables del Drac d’Or.

Captura de pantalla del web dels Cornuts: secció «Vídeos». Foto: El tro de Falguera.

Vet aquí un parell de vídeos dels Cornuts.

AGENDA. Presentació del llibre del 6è Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall

>>Agustí G. Larios
El Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat promou el Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall. Aquest concurs literari està adreçat a dones majors de 16 anys i és de temàtica lliure. L’any passat va assolir la 7a edició, el lliurament dels premis de la qual va tenir lloc el 2 de desembre de 2011, al Palau Falguera.
En el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona, el divendres 16 de març tindrà lloc la presentació del llibre de la 6à edició del Concurs de relats breus Joana Raspall. L’acte es realitzarà a la sala dels Àustries del Palau Falguera i començarà a les 19 hores.

Lliurament dels premis del 7è Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall (2-122011). Imatge de la taula presidencial. Foto: Casal de la Dona de Sant Feliu.

Lliurament dels premis del 7è Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall (2-122011). Imatge de la sala dels Àustries al Palau Falguera. Foto: Casal de la Dona de Sant Feliu.

NOTÍCIA DEL PASSAT. La Colla del Banyetes

>>Agustí G. Larios
Ja us hem parlat en aquest bloc de la celebració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, si bé que de manera indirecta en acostar-nos al parc del 8 de Març, i no volem deixar passar l’avinentesa d’aquesta data per recordar una colla gegantera ben singular: la Colla de Geganteres de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta colla es va crear el 1996 i, en aquell moment, es tractava de l’única colla formada exclusivament per dones geganteres de Catalunya. Les components d’aquesta colla són les encarregades de fer ballar dues de les figures festives locals més estimades pels més menuts de la nostra ciutat. Són la parella de gegantons Banyetes i Rebanyuda.
La revista santfeliuenca De bat a bat, de vida efímera, va explicar tot això i moltes més coses sobre aquesta colla de geganteres de la nostra ciutat a l’article titulat «Dones d’alçada», publicat al febrer de 2004, en el número 1 d’aquesta revista.
A continuació reproduïm el text de l’article.

Text de l'article publicat a «De bat a bat», núm. 1 (febrer de 2004).

I tot seguit reproduïm la fotografia del grup de dones geganteres que il·lustrava l’article que esmentem. D’esquerra a dreta, són: Roser Rius (cap de colla), Mercè Duran, Rosa M. Parés, Eni Novell, Montse Guasch, Marta Montané, Anna Duran, Cinta Amades (agenollada), Rosa M. Rius i M. Teresa Olivé (cap de colla).

Grup de membres de la Colla de Geganteres de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

RACONS DE FALGUERA. El parc del 8 de Març

Parc del 8 de Marc. Foto: Marc Rius.

>>Agustí G. Larios
Tal com vam anunciar recentment, encetem una nova secció d’aquest bloc que anomenem «Racons de Falguera», per mitjà de la qual volem resseguir alguns dels espais més emblemàtics d’aquest barri santfeliuenc amb que s’identifica El tro de Falguera. I ho fem parlant d’un indret que, ara fa tot just un any, tal dia com avui, va ser inaugurat amb la fesomia actual: el parc del 8 de Març.
En la conformació d’una festa conflueixen diferents factors, com ara la ritualització —basada en la repetició del ritual cíclicament—, l’associació a un col·lectiu —que se n’apropia, que la va seva— i la dotació d’un component simbòlic —que li atorga una certa coherència i, alhora, fixa el seu origen. Aquests són elements que, d’una manera o altra, trobarem ben sovint en totes les manifestacions festives. I, més concretament, pel que fa al component simbòlic d’una festa, podrem trobar-hi de menes diverses, sovint reinterpretas i readaptats amb el pas del temps; amb tot, els tres grans vessants simbòlics d’una festa provenen d’una tradició pagana, d’una tradició religiosa i d’una tradició cívica.
La festa cívica és una matriu festiva sorgida arran la Revolució Francesa i desenvolupada llargament durant el segle XIX i principis del segle XX, de la mà de sectors sepublicans, progressistes i obreristes. La seva conformació implica una alternativa volgudament modernitzadora, en el sentit de racional, contraposada a les dues tradicions esmentades abans —la pagana i la religiosa. Amb tot, amb el pas del temps i la secularització progressiva de la societat, el model de festa cívica ha estat instrumentat políticament per les institucions dels estats occidentals —com, per exemple, va fer la dictadura franquista amb la Festa de la Victòria i la Festa de la Raça, dues celebracions molt estimades per aquest règim.

Festa de la Federació (14 de juliol de 1790), a França.

Sigui com sigui, en l’actualitat, comptem amb algunes d’aquestes celebracions cíviques institucionalitzades per instàncies de mena diferent: internacional, com el Dia del Treball; estatal espanyol, com el Dia de la Constitució; i autonòmic català, com la diada de l’Onze de Setembre. Una altra festivitat d’aquesta mena és el Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març. Des de mitjans del segle XIX, amb la incorporació de les dones al treball assalariat, van començar les reivindicacions per la millora de les condicions de treball de les dones, les quals amb el pas del temps s’eixamplarien amb la reclamació del dret de vot femení. Durant els primers anys, la celebració va oscil·lar de data, segons les circumstàncies, però a partir de 1917 quedaria fixat com a Dia de la Dona el 8 de març. 60 anys més trad, el 1977, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Al barri de Falguera comptem amb un espai que recorda aquests simbolisme a bastament: el parc del 8 de Març. En sentit estricte aquest equipament se situa fora dels marges del barri Falguera, però a tots els efectes per als veïns i veïnes de Falguera aquest i altres indrets o equipaments estan perfectament integrats en el nostre espai de la vida quotidiana. En qualsevol cas, el parc del 8 de Març és situat dins del sector de Can Bertrand. Aquest equipament va ser inaugurat ara fa exactament un any, el 8 de març de de 2011 (podeu accedir a un reportatge fotogràfic de Marc Rius aquí), i la proposta de nom va sorgir al Consell Municvipal de les Dones de Sant Feliu. El parc disposa d’espais de zona verda, d’una pista de bàsquet i d’algunes taules de ping-pong. Un dels elements simbòlics del parc es una olivera al costat de la qual hi ha una placa amb la inscripció següent: «Aquesta olivera simbolitza la fermesa de les dones en la lluita per la plena igualtat».

Parc del 8 de Març. Foto: Marc Rius.

Parc del 8 de Març. Foto: Marc Rius.

I, certament, aquest indret palesa molt encertadament el simbolisme del 8 de març, sobretot, per la proximitat de les naus de Can Bertrand, la indústria tèxtil més important de la història de Sant Feliu, en la qual van treballar —com en altres indústries tèxtils locals, com Can Corrons i Can Güell, ja desaparegudes— moltíssimes dones santfeliuenques.

Tres mesos de bloc

>>Agustí G. Larios
El primer post d’aquest bloc va ser publicat el 5 de desembre de 2011 i s’hi donava compte de la constitució, a tots els efectes, de la colla El tro de Falguera. Des d’aleshores ençà han transcorregut tres mesos en els quals aquest bloc a anat prenent forma i intensitat.
La intenció és ben clara, però tal vegada s’escaigui palesar-la: la colla no només vol realitzar activitats tradicionals de foc i percussió, sinó que, a més, vol treballar per a l’afermament de la cultura tradicional catalana. I, des d’aquesta perspectiva, aquest bloc s’esdevé una eina adient, ja que permet fer difusió, alhora, de les activitats d’El tro de Falguera i algunes de les força nombroses manifestacions del patrimoni cultural tradicional.

Les seccions del bloc

En aquests moments, el bloc compta amb un seguit de seccions temàtiques fixes, cadascuna de les quals amb una periodicitat mensual. En són aquestes:
  • «Festes d’arreu». Espai per fer-nos ressò de la celebració d’alguna manifestació festiva de les moltes que tenen lloc en els Païssos Catalans i que poden resultar d’interès, per la seva proximitat, per la seva tradició, pel seu simbolisme, etc. A més de la seva vinculació al calendari, s’escau fer-ne una breu explicació: significat, estructura, etc.
  • «En conversa amb…». La tradició festiva és una construcció col·lectiva, fruit de l’aportació, sobretot, d’entitats que apleguen persones. En aquesta secció volem donar veu a altres veus, en primera persona, mitjançant un diàleg a l’entorn de preocupacions i interessos compartits.
  • «Visita virtual». Afortunadament, són nombroses les entitats que, d’una manera o altra, treballen per la recuperació i difusió de la cultura tradicional catalana. En aquesta secció donen a conèoxer les seves finalitats i activitats a partir de la consulta dels seus webs.
  • «Lectures de festa». Secció destinada a donar a conèixer publicacions —ja siguin novetats com textos considerats «clàssics»— que tractin els diferents vessants del fet festiu tradicional a casa nostra.
  • «Notícia del passat». Les festes santfeliuenques actuals tenen una fesomia ben concreta qu és el resultat d’una evolució. Per tal de comprovar aquest dinamisme, mirem de recuperar del passat cròniques publicades sobre algunes d’elles o alguns del secus aspectes concrets.
  • «Bocins de tradició». Petit espai que recull algun proverbi o dita popular relacionat amb aquell mes, ja sigui pel que fa a la meteorologia, a la gastronomia, a la festa, etc.

«Racons de Falguera», nova secció

Dels trets identificadors d’El tro de Falguera, hi ha un que sobresurt destacadament: la vinculació de la colla amb el barri Falguera. Sota aquesta inspiració neix la nova secció d’aquest bloc «Racons de Falguera», en la qual volem reseguir akguns dels espais més emblemàtics d’aquest barri santfeliuenc.
D’aquesta manera, coneixerem alguns dels indrets en els quals els veïns i les veïnes del barri Falguera passen o han passat algunes estones de la seva vida quotidiana, treballant, comprant, estudiant, vivint, transsitant, passant estones d’oci, etc. O altrament dit: recordarem Matacàs, la fàbrica de le xemeneia, el mercat, el col·legi Modelo, els pisos de la KD, el carrer Falguera, la riera de la Salut, les places Alfons Comín, Felip Alcántara, etc.
Encetarem aviat la nova secció, ja que el calendari festiu —tan present en aquest bloc— ens ofereix la possibilitat de fer-ho, tot coneixent un espai com el parc de l 8 de març.

EN CONVERSA AMB… Francisco Romero, president de l’AVV Falguera

>>Agustí G. Larios

Francisco Romero ens reb a la seu de l’AVV Falguera, a la plaça Rafael Alberti. Paco, com tothom el coneix, va néixer a Vélez-Màlaga (Màlaga) i des de 1973 viu a Sant Feliu de Llobregat. Des d’aleshores no ha deixat de participar activament en les iniciatives veïnals de la nostra ciutat. Des de començaments de 2004, és el president de l’AVV Falguera, una entitat amb la qual ha estat vinculat tothora des de la seva fundació, en la qual va participar fa uns 35 anys, i que ara aixopluga amicalment la iniciativa d’El tro de Falguera.

—Quan es va crear l’AVV Falguera? Com va sorgir la iniciativa?

—Tot va començar al carrer Teniente Barcelona, actualment carrer Barcelona, quan els veïns i les veïnes van començar a mobilitzar-se arran les pudors d’un pou ceg. En aquelles assemblees clandestines es van tractar molts temes, principalment les mancances que patia el barri, com ara la manca d’escoles, zones verdes, alfaltat de carrers, canalització de la riera de la Salut, etc. Davant aquesta realitat es va veure la necessitat de crear una AVV per tal d’aconseguir un barri més digne. No seria fins a l’any 1976 que es va legalitzar l’AVV en inscriure’s l’entitat en el Govern Civil i amb la realització de la primera assemblea legal.


Aquest vídeo és un fragment del documental Ja som legals!. Si el voleu veure sencer ho podeu fer accedint aquí.

—Des d’aleshores han passat molts anys. Actualment, quants membres té l’AVV Falguera? Com us organitzeu internament?

—En aquests moments té, aproximadament, uns 950 socis i sòcies. Tots els membres tenen dret a participar en la vida de l’associació, cosa que fan sobretot per mitjà de l’assemblea de l’associació, en la qual s’aprova o no, per exemple, la gestió feta l’any anterior, la comptabilitat i, especialment, el pla de treball per a l’any següent. L’assemblea també tria els socis que han de formar part de la Junta, que és l’encarregada de portar el dia a dia de l’associació.

—Quins serveis ofereix l’AVV als seus socis i sòcies?

—Els membres de l’associació poden accedir a dos serveis que els oferim. Un d’ells és el servei jurídic, ja que dos cops al mes ve a l’associació un advocat que atén tot tipus de consultes legals dels socis de manera gratuïta. I un altre servei és la mutualitat de defuncions Sinera, a la qual poden accedir els socis i els seus familiars. Aquests serveis es poden considerar com a economia social, de manera que el soci pot accedir a uns serveis que també pot trobar en el sector privat, però que aquí s’ofereixen amb uns preus molt ajustats. I això és molt important.

—Però també organitzeu activitats adreçades a tots els veïns i veïnes del barri, oi?

—Efectivament, també fem moltes activitats adreçades al barri i, esclar, a tots els seus veïns i veïnes. En primer lloc, podem esmentar les campanyes de mobilització, com, per exemple, la campanya de l’aigua i la campanya del recàrrec metropolità del transport. En segon lloc, també podem esmentar les nombroses conferències i xerrades de temàtiques ben variades. Així mateix, podem esmentar les excursions organitzades per conèixer diversos indrets de Catalunya. I, per últim, també cal esmentar la festa del barri Falguera, amb les activitats de gastronomia, infantils, espectacles, etc.

Manifestació en contra del cànon de l'aigua a la carretera Laureà Miró. Foto: AVV Falguera.

Campanya en contra del pas del tramvia pel carrer Sant Josep. Foto: AVV Falguera.

Concurs de paelles de la festa del barri Falguera (2004). Foto: AVV Falguera.

Cercavila dels gegants de l'ACF (no s'aprecien a la fotografia) i gaiters de la Casa de Galícia al seu pas pel carrer Sant Josep, durant la festa del barri Falguera (2004). Foto: AVV Falguera.

Actuació de membres de la Casa d'Extremadura a la plaça Rafael Alberti durant la festa del barri de Falguera (2006). Foto: AVV Falguera.

—Quins altres projectes té l’AVV o en quins altres projectes participa l’AVV?

—Un dels projectes en el qual col·labora l’AVV, donant suport a l’Associació per al Foment de l’Amistat entre els Pobles (AFAP) és un projecte social que es desenvolupa a Cuba, concretament a Batabanó. I també formem part de la Xarxa del Barri Falguera, que aglutina les associacions del nostre barri amb l’objectiu prioritari de coordinar-nos i col·laborar entre nosaltres.

—A nivell local, l’AVV manté contactes o es coordina amb altres entitats?

—Mantenim molt bones relacions amb la resta d’associacions de veïns de la ciutat, amb algunes de les quals, per exemple, vam constituïr la plataforma veïnal per l’ambulatori. D’altra banda, mantenim molt bones relacions amb tot tipus d’entitats de la ciutat, ja siguin recreatives, esportives, culturals, etc.

—I fora de Sant Feliu?

—L’AVV Falguera és una entitat, d’alguna manera, pionera en la coordinació del moviment veïnal i, de fet, som una entitat promotora de la constitució de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix llobregat, de les quals som membres i en les quals participem activament.

—El barri Falguera ha experimentat molts canvis al llarg dels últims anys. Quina valoració féu des de l’AVV de la seva situació actual?

—L’anàlisi que fem d’aquesta qüestió el fem de manera permanent, quasi diàriament. Entenem que hi ha un equilibri actual que és el resultat d’una evolució molt gran en els últims anys. Actualment la situació en el barri és força interessant. Per exemple, en qüestió urbanística s’ha fet un pas de gegant durant l’etapa democràtica actual i hem arribat a una situació de qualitat de vida (parcs, boreres, etc.) i això té la particularitat que ens obliga, a tots plegats, a una major atenció per cuidar-lo. D’altra banda, en el barri hi ha molta cohesió, com, per exemple, s’observa en la integració de les persones amb llengues diferents o de les persones que han vingut d’altres països. En definitiva, crec que aquest barri ha avançat força en molts aspectes. Hi ha problemes, és clar, però potser són menors.

—Què penseu de la iniciativa d’El tro de Falguera? Com col·labora l’AVV amb aquesta colla?

—Des que se’ns va fer saber la idea de crear la colla, hem volgut donar un recolzament total. Cal buscar els punts de trobada entre les dues entitats, per tal de fomentar la cultura de l’associacionisme i la participació. Vist el treball que feu i la il·lusió amb que ho feu, podeu comptar amb el suport de l’AVV.

—Finalment, quins reptes de futur té l’AVV en aquests moments?

—Hi ha algunes qüestions, relacionades amb el barri i amb l’AVV, que poden confluir en el solra de la xemeneia, on es podria integrar en un projecte la solució a algunes mancances actuals. Així doncs, si pogués fer-se un tipus d’habitatge social, preferentment en lloguer per al jovent, en aquest espai ens semblaria molt bé. Ara bé, si no pogués ser, també hi ha l’opció de fer-hi un aparcament subterrani municipal i instal·lar-hi un hotel d’entitats del barri.