Assajos musicals al carrer

>>El Tro de Falguera
Després del parèntesi vacacional d’estiu, El tro de Falguera va reprendre les seves activitats recentment, amb la vista posada en la primera Xambalada-timbalada de l’Anoia, les festes del barri Can Calders i, també, la Festa de Tardor.
Davant aquest panorama, els assajos musicals de la colla han esdevingut una prioritat important. I si fins abans de les vacances d’estiu vam poder realitzar els assajos dins del gimnàs de l’Escola Falguera, malauradament en aquests moments no comptem amb un espai on realitzar-los de manera adient. Per aquesta raó, el divendres 7 de setembre els músics d’El tro —que a l’endemà actuaven a Vilanova del Camí— van haver d’assajar al carrer.
Dissortadament, contra tota lògica i sensibilitat, aquesta situació ben singular s’ha hagut de repetir en més ocasions. Concretament, el divendres 14, en què els músics més joves de la colla van efectuar els seus assajos a la plaça Alfons Comín, i el diventres 21, en què tots els músics de la colla van assajar a la plaça Vuit de Març.

Des d’El tro de Falguera volem agrair la comprenssió dels veïns i les veïnes de la nostra ciutat davant d’aquesta situació, que considerem anòmala i esperem que sigui provisional.

Anuncis

Festa de la Mercè: el desenllaç

>>Agustí G. Larios
Com recordareu, fa un dies us parlàvem de la Festa de la Mercè d’enguany i, per il·lustrar l’entrada del bloc, havien incorporat un vídeo promocional. També us havíem plantejat una pregunta sobre el vídeo: «Quin membre de la colla El tro de Falguera surt breument en el vídeo següent sobre la Festa de la Mercè?»
Felicitats a tots aquells que l’heu encertada! Efectivament, es tracta de la Carlota, a dalt d’un escenari a la plaça Sant Jaume, de Barcelona, fent de punta en el ball dels gegantons Llorenç i Mercè.

EN CONVERSA AMB… Laia Torregrosa

>>Miguel Pavón
Aquest mes de setembre entrevistem la Laia Torregrosa, membre d’El tro de Falguera i del grup de Hip Hop Blackout Crew, i que recentment ha participat al campionat mundial de Hip Hop que va tenir lloc aquest passat mes d’agost a Las Vegas, als Estats Units.

– Hola Laia, ens podries explicar com estava organitzat? Per exemple, quants grups d’arreu del món van participar i com valores la vostra actuació en aquesta final? A part del ball, quins altres elements són valorats pel jurat d’una final mundial?

Bé, primer he de dir que és el primer any que anem al campionat mundial i, per tant, érem nous i no coneixíem l’organització ni com funcionava el “protocol” d’un campionat a tant nivell. En aquest campionat com era a nivell mundial hi havien uns 10 membres del jurat i cada parella qualificava diferents aspectes: técnica, musicalitat, estils de ball, carisma, vestuari, originalitat, sincronització, transicions…
El meu grup competia a la categoria Mega Crew, (hi ha diferents categories: Infantil, Junior, Absoluta…) i en aquesta categoria ballen des de 15 fins a 40 ballarins. Però, a Espanya nosaltres ballem a la categoria Profesional amb 12 persones i vam haver de buscar i modificar el muntatge de ball per a 15 en pocs mesos.
Primer van fer la semifinal per seleccionar els grups que passaríem a la final del món (només passaven 15 grups de 31) i, a sorpresa de tothom, vam passar a la final!

– Ens podries fer cinc cèntims sobre l’origen del vostre grup i qui el conforma? Quina ha estat la vostra trajectòria fins arribar a aquesta final mundial i heu tingut algú tipus de recolzament institucional?

Es va formar al principi un grup on érem uns 11 nois que rondàvem els 15-16 anys i a l’any següent es van crear més grups i va ser quan va sorgir el grup Blackout Crew i la Companyia BLACKOUT.
El grup el formem joves dels 18 fins als 25 anys d’Andorra, Valencia, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans… Vam començar fa només dos anys i al nostre primer campionat vam quedar primers de la Categoria Absoluta! Va ser molt surrealista per nosaltres ja que sense haver competit mai a la nostra vida i portar tan poc temps practicant i assagant de manera seriosa… Va ser molt fort!
Sobre el tema del recolzament estic una mica molesta perquè hem estat buscant espònsors perquè com pots comprendre un viatge als EEUU no és gens econòmic i veure com a aquest país no es fomenta ni la cultura ni l’esport ho veig una mica fort. I si alguna empresa ajuda i fa subvencions com consideren que el ball no és un esport, no el donen! I vull dir des d’aquí que oficialment el ball, i especialment el Hip Hop, ja estem a la Federació Espanyola d’Esport. Hi ha més coses a part del futbol 😉

– Laia, tu en particular, des de quan balles i quantes hores setmanals dediques a assajar amb el grup?

Jo vaig començar a ballar sevillanes a la Peña de les Roses a Sant Feliu amb 5 anyets, però no m’agradava i només vaig estar 2 anys. Després, amb 9-10 anys vaig apuntar-me al Centre Parroquial, on vaig estar 3 anys ballant per dir d’alguna manera “Funky” perquè no sé com qualificar-ho… Després, gràcies a Deu, van fer una masterclass de Hip Hop i vaig decidir que allò era el que volia fer i no perdre més el temps i els diners a l’altre. Va venir al Centre Parroquial el Loewe, (ara director de la companyia BLACKOUT) i vaig estar 3 anys ballant Hip Hop al grup Six Clonic.
Al meu grup, com tots som estudiants de batxillerat, universitat o treballem, tenim una mica difícil assajar entre setmana i només ens podem veure els caps de setmana. Al principi de la temporada només assagem els dissabtes, però a l’època de campionats assagem dissabtes i diumenges fixes i, si cal, altres dies a l’hora que calgui.

– Creus que aquest estil musical desperta cert interès en el públic en general? Per aquells que no sabem res del Hip Hop, quin tipus de balls hi han?

Suposadament avui dia el Hip Hop esta molt de moda però cada cop em dono compte que hi ha molta gent que no te ni idea que és.
En l’àmbit del ball el Hip Hop podríem dir que es el nom “general”, perquè hi han molts estils dins del Hip Hop (new style, lookin, poppin, house, hip hop, hype, ragga, dougie, jerk, krump…) I en la MTV hi ha un programa de hip hop d’Estats Units que es diu ABDC (American’s Best Dance Crew) on podeu veure tots aquets estils.

– De cara al futur, quins projectes teniu previst realitzar?

El meu grup encara no ha començat la temporada i fins al novembre no sabrem que farem aquest any.

– Per últim, coneixent com coneixes el mon del Hip Hop, creus que es podria aplicar algun tipus de coreografia del mateix estil a un ball de diables dins un correfoc?

Clar que sí! El Hip Hop el pots ficar en qualsevol ritme… però el meu pare no em deixa! hahaha.

Moltes gràcies Laia i felicitats pel vostre èxit. Estem molt orgullosos de que pertanyis a la nostra colla d’El tro de Falguera i saps que tens tot el nostre suport.

AGENDA. Activitats per al dissabte 22

>>Agustí G. Larios

Vet aquí dues propostes d’activitats lúdiques i participatives que tindran lloc el dissabte 22 a dos barris de la nostra ciutat: la Festa de Can Calders, organitzada per l’AVV Can Calders i l’esplai Diversitat Lúdica i en la qual prendran part els músics d’El tro de Falguera per partida doble, i la instal·lació artística Barquitos, organitzada per la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA).


FESTA DE TARDOR. Comencen els assajos del Seguici

>>Agustí G. Larios
Comença a acostar-se la Festa de Tardor de 2012 i, de les seves activitats, la més propera és el seguici, ja que es tracta de la primera activitat participativa per als santfeliuencs i les santfelienques, el tret de sortida de les festes. El seguici podríem dir que té dues parts diferenciades: la primera consisteix en el seguici pròpiament, que fan les colles locals entre el Palau Falguera i la plaça Lluís Companys, i la segona part és la representació d’entremesos que té lloc posteriorment a aquesta plaça.
Les músiques dels entremesos estan interpretades pels Ministrils del Segici, que és una formació oberta i variada de músics majoritàriament locals. Abans, però, durant el seguici de les colles, s’esdevé la interpretació constant del toc de seguici, que és a càrrec dels tabalers i grallers de la vila.
La preparació musical del seguici de la Festa de Tardor d’enguany tot just a començat aquesta setmana, ja que el dilluns passat, a la sala Ibèria, hi va haver el primer assaig de tabalers, en el qual van prendre part per primer cop alguns dels tabalers més joves d’El tro de Falguera.
Si voleu escoltar tota la música del seguici i els entremesos, cliqueu aquí.
Vet aquí un documental sobre la Festa de Tardor, en què les primeres imatges corresponen al segici.

LECTURES DE FESTA. Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 38

>>El Tro de Falguera
La Revista d’etnologia de Catalunya va editar el seu primer número el 1992 i, des d’aleshores ençà, s’ha publicat de manera ininterrompuda. Això sí, des de l’any 2010, es publica amb una periodicitat bianual. Es tracta d’una iniciativa divulgativa força reeixida del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que n’és l’editor.
El darrer exemplar publicat ha estat el número 38, el qual ha estat publicat únicament en format digital. A més d’un dossier sobre «Antropologia del disseny, del consum i de l’empresa», coordinat per M. Jesús Buxó, compta amb les seccions Miscel·lània, Recerques etnològiques de Catalunya i Etnomón.

Coberta del núm. 38 de la Revista d’etnología de Catalunya.

Recomanem la lectura atenta de la revista i, especialment, dels articles «Barcelona 1700: una ciutat de festes», d’Albert García Espuche, i «Modernitat glocal», de Joaquim Capdevila.
Podeu accedir al número 38 aquí.
També podeu consultar els articles de tots els números anteriors aquí.

Xambalada 2012

>>El Tro de Falguera
El passat dissabte 8 de setembre els tabalers d’El tro de Falguera van prendre part en la 1a Timbalada de l’Anoia, batejada pels organitzadors, la colla Molta Xamba, com la Xambalada 2012.
Aquest interessant iniciativa festiva i musical va tenir lloc a Vilanova del Camí (Anoia), en el marc de la Festa Major d’aquest municipi. La presència de músics va ser multitudinària, amb la concurrència de 14 colles, i va omplir de xerinola i ritmes frenètics els carrers de la vila.
Per a una bona part dels músics d’El tro que hi van prendre part, la jornada va començar, en arribar-hi, al Parc Fluvial, on van dinar col·lectivament. I va ser en aquest espai on van tenir lloc les primeres activitats musicals de la tarda. Els organitzadors van preparar, en primer lloc, un taller de percussió en què totes les colles van aprendre i assajar conjuntament una peça, i, tot seguit, un taller d’expressió corporal força mogut.
Posteriorment, després de berenar, tota la gentada de músics va interpretar la dansa en moviment, és a dir, es va desplaçar tot ballant els passos acabats d’aprendre des del Parc Fluvial fins a la plaça del Mercat. En arribar-hi es va fer una ballada de la coreografia i una tabalada conjunta.
Vet aquí el vídeo de la tabalada.
A continuació, va venir el plat fort de la tarda-vespre: les actuacions successives de les 14 colles. Va obrir la colla Poc soroll, de Xerta (Baix Ebre), que va ser seguida d’aquestes altres: No m’atabalis, de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental); BatuComas, de Barcelona (Barcelonès); Ball d’enveja, de Vilanova i la Geltrú (Garraf); Tabalers de Can Serra, de Vacarisses (Vallès Occidental); Taboo, de Vinalova i la Geltrú (Garraf); El tro de Falguera, de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat); Martukada, de Martorell (Baix Llobregat); Xàldiga, de Manresa (Bages); Bram de foc, d’Abrera (Baix Llobregat); Protons, d’Igualada (Anoia); Mal-llamp, d’Igualada (Anoia), i Batinkat, d’Igualada (Anoia). Van cloure els amfitrions: Molta Xamba, de Vilanova del Camí (Anoia).
Vet aquí el vídeo de l’actuació d’El tro de Falguera.
Acabat l’espectacle a la plaça del Mercat, i ja de nit, s’organitzà una cercavila pels carrers més cèntrics del municipi, fins al Parc Fluvial, on es va cloure la jornada.
Vet aquí algunes (moltes) fotografies de la Timbalada Anoienca.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.

Des d’El tro de Falguera volem felicitar els organitzadors de la Timbalada Anoienca, la colla Molta Xamba, per l’encert de la idea i la seva organització, que va ser tot un èxit. Altrament, volem regreciar-los la seva invitació a participar-hi, ja que per a nosaltres va ser un moment magnífic per a la convivència com a grup, per aprendre moltíssim de totes les aportacions i, tot plegat, per gaudir d’una companyia amical i passar una molt bona estona.

FESTES D’ARREU. Mercè 2012

>>
La major part de les festes tradicionals de Catalunya que celebrem en l’actualitat tenen una base religiosa. I, de manera especial, entre aquestes, les festes majors de les poblacions catalanes, com, per exemple, les que se celebren aquest cap de setmana a dues ciutats importants: la de Santa Tecla, a Tarragona, i la de la Mercè, a Barcelona.
La tradició simbòlica religiosa de la Festa de la Mercè, per exemple, recula en el temps fins a l’època medieval -amb l’aparició mítica de la Mare de Déu a Jaume I- i a alguns segles més tard, el 1687, quan el Consell de la Ciutat va nomenar patrona de Barcelona a la Mare de Déu de la Mercè, després d’haver patit una plaga de llagosta.
Amb tot, la fesomia de la Festa de la Mercè que gaudim avui dia és el resultat de la tasca de reelaboració menada durant els primers anys de la democràcia actual. Vet aquí un exemple fefaent de la reinterpretació de les tradicions festives operades per les administracions públiques -i, molt destacadament, pels ajuntaments- al llarg dels darrers 30 anys.
El resultat és una gran mostra festiva, polièdrica i sincrètica, en el decurs de la qual s’opera un desplegament dels vessants de la Festa de la Mercè: internacional/cosmopolita, tradicional, innovador, artístic, musical, creatiu i, sobretot, participatiu.
En el seu vessant de festa tradicional, la reelaboració de la Festa de la Mercè presenta una característica singular que, tanmateix, prodrem observar també a la Festa de Tardor de Sant Feliu. I és que la Festa de la Mercè -com la Festa de Tardor- és una mena de síntesi integradora de la cultura popular de tota Catalunya, amb cercaviles, entremesos, correfocs, tabalades, tabucaires, castells, sardanes, etc.
Vet aquí el programa de la Festa de la Mercè 2012.
I, per acabar, una pregunta…

Quin membre de la colla El tro de Falguera surt breument en el vídeo següent sobre la Festa de la Mercè?

Observeu-lo atentament i digueu-ne la vostra. Esperem esl vostres comentaris amb la solució a aquesta pregunta!!!

FESTES D’ARREU. La Diada Nacional de Catalunya

>>El Tro de Falguera
Ja hem parlat en aquest bloc de les festes cíviques. Un dia com avui, tant important per al poble de Catalunya, pertoca parlar novament d’aquest tipus de celebracions i, més concretament, de la festa més rellevant del calendari català: la Diada Nacional de Catalunya.
Sembla fora de dubte que les tradicions festives són inventades. (Sobre això hi ha un llibre magnífic, d’E.J. Hobsbawm i T. Ranger, titulat L’invent de la tradició, del qual caldrà parlar algun dia.) En aquest sentit, atribuïm més autenticitat, per la seva espontaneïtat, a les tradicions paganes primitives, i d’una manera similar, però en aquest cas pel pes dels anys, a les tradicions “inventades” de la litúrgia religiosa que sovint ha aprofitat, tot readaptant-les, les tradicions festines paganes precedents, de les quals s’ha apropiat.
En canci, quan hom parla de festes cíviques tothom té ben present que es tracta de ritualitzacions col·lectives inventades amb la voluntat política del moment de dotar una col·lectivitat —sovint un país— d’elements d’identificació simbòlica compartits per tots els seus membres —que sovint anomenem ciutadans—. D’ençà la Revolució Francesa, tenim una bona colla d’exemples que il·lustren aquest interès polític —de matriu racional, no pas ideològica— per arrelar ritualitzacions cíviques.
A Espanya, com a conjunt, aquesta llevor nacional no ha donat mai els fruits esperats pels dirigents polítics que van menar la construcció de l’estat liberal al segle XIX. Aquests polítics espanyols, en bona part, giraven la mirada cap altres països d’Europa i envejaven el jacobinisme de França —revolucionària, però sobretot napoleònica— i la potència de les unificacions d’Itàlia i, especialment, d’Alemanya. Però en mirar cap a Europa també donaven l’esquena a la tradició històrica de la pluralitat de «les Espanyes», que encara és ben present en el model actual d’estat autonòmic.
D’altra banda, també s’ha observat com les antigues colònies al continent americà —Estats Units i les repúbliques llatinoamericanes— han construït una tradició cívica forta, la màxima expressió de la qual són les festes nacionals d’independència respectives. Tal vegada en aquests casos no convingui menystenir la manca de tradicions prèvies dels pobles precolombins —esmorteïdes i, fins i tot, aniquilades— ni religioses, associades a l’etapa colonial, com a fet coadjuvant.
A Catalunya, la instauració —o «invenció» si es vol— d’una tradició festiva cívica té el seu màxim exponent en la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta festa ha estat instituïda —juntament amb altres símbols, com la senyera com a bandera i «Els segadors» com a himne— per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot i amb això, els seus orígens reculen fins a la segona meitat del segle XIX, qual el moviment cultural de la Renaixença va menar la recuperació literària de l’Onze de Setembre; amb l’enderroc de les muralles de Barcelona i la construcció de l’Eixample, l’Ajuntament de Barcelona va dedicar un carrer a Rafael de Casanova, conseller en cap el 1714, i, amb l’aixecament d’una estàtua en el seu honor, s’encetà la tradició de l’ofrena floral, pervinguda fins a l’actualitat.
Cal recordar que, a diferència d’altres celebracions festives victorioses —com, per exemple, les independències de les repúbliques americanes o, amb més proximitat, el Dos de Mayo—, l’Onze de Setembre commemora un fet luctuós per al poble de Catalunya: la derrota dels catalans en una guerra, però sobretot la pèrdua del seu autogovern. De vegades això s’ha mitificat i d’altres s’ha negat de manera ahistòrica, però el cert és que la realitat anterior a 1714 fa que hom pugui considerar Catalunya com un estat amb institucions pròpies, no només per l’existència de la Diputació del General o Generalitat, sinó perquè Catalunya comptava aleshores amb els tres elements propis d’un estat: tenia parlament, tenia exèrcit i tenia moneda.

Coberta de les Constitucions de Catalunya, de les Corts de 1702, un compendi de les lleis pròpies de Catalunya.

La derrota de l’11 de setembre de 1714 es commemora actualment a tots els pobles i ciutats de Catalunya —a Sant Feliu, per exemple, es realitza una ofrena floral institucional i cívica al passeig Onze de Setembre—, però és a Barcelona on es concentren els actes més reixits de la Diada: el més tradicional, ja esmentat, de l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova; el més independentista, de l’ofrena al Fossar de les Moreres; i el més institucional, al parc de la Ciutadella, prop de la seu de la representació col·lectiva del poble de Catalunya i la seva sobirania nacional, el Parlament de Catalunya, i del símbol fefaent de la repressió militar posterior a 1714.
A més, també se celebra l’Onze de Setembre amb una manifestació ciutadana, com la mítica de 1976, a Sant Boi de Llobregat, o la manifestació d’enguany, pels carrers del centre de Barcelona, tal vegada la més multitudinària.
Tot seguit, hi ha alguns documentals força interessants —i una mica llargs, com el post d’avui— sobre l’Onze de Setembre, que paga la pena de visionar un dia com avui.


LECTURES DE FESTA. 11 de setembre de 1714

>>El Tro de Falguera
Demà 11 se celebra a tota Catalunya la Diada Nacional, la festa més significativa de tots els catalans i totes les catalanes. Es tracta d’una celebració cívica, amb un simbolisme identitari molt accentuat. A més, és una festa ben singular ja que, en comptes de commemorar una efemèride positiva per al poble de Catalunya, el el que hom comemmora, en realitat, és una derrota militar i el subsgüent sotrac polític.
Són força nombroses —i, algunes, de molta qualitat— les obres que, des de perspectives diferents, se centren en aquest esdeveniment i la seva significació simbòlica. En aquest post hem volgut recomanar-vos un llibre que present, en clau històrica, aquest aconteixament cabdal del passat recent de Catalunya: la caiguda de Barcelona, després d’un brutal setge perllongat durant 14 mesos, en el marc de la Guerra de Sucessió.
Es tracta de una petita obra divulgativa editada per la Generalitat de Catalunya el 2005, escrita per dos grans historiadors que han estudiat a fons el període: Joaquim Albareda i Albert Garcia Espuche.
Aquest llibre té dues parts:
  • Una primera part titulada “Catalunya a la guerra de Successió: de la victòria de 1705 a la pèrdua de les llibertats de 1714”, a càrrec de Joaquim Albareda. En aquest apartat l’autor traça molt encertadament una visió de conjunt de l’evolució del conflicte més important —sobretot per les seves conseqüències— de la història de Catalunya, en què explica les claus de l’autogovern català en el complex de la monarquia hispànica, l’origen del conflicte dinàstic, la seva dimensió de gran guerra internacional, la seva transformación en un conflicte polític netament català i les conseqüències polítiques repressives amb la pèrdua de l’autogovern.
  • Un segon apartat titulat “Memòria d’una ciutat, memòria d’uns ciutadans”, a càrrec d’Albert Garcia Espuche. Aquesta part de l’obra que comentem és un estudi de cas força acurat que descriu l’evolució de la ciutat de Barcelona durant tot el conflicte, des de la seva situació anterior de prosperitat fins a la seva transformació en ciutat vençuda, passant per la sotragada del setge de 1713-1714.
Vet aquí algunes planes d’aquesta obra.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.