FESTES D’ARREU. El Carnaval

>>Agustí G. Larios

En aquesta transició pel calendari festiu tradicional que fem mitjançant la secció «Festes d’arreu» d’aquest bloc, ens apropem a una de les celebracions hegemòniques en el cicle d’hivern. Ens referim al Carnaval, una de les festes no litúrgiques de més potència simbòlica de tot l’any, tal vegada juntament amb la de Sant Joan.

Segons que sembla, el simbolisme de la festa de Carnaval conmecta directament amb la tradició, celebrada a finals del llarg cicle hivernal, de renovació de les energies comunitàries que es projecta en la figura dels reis efímers que cal substituir amb la seva destrucció ritual. En aquest sentit, les festes caranavalesques representen un moment d’abundor material i d’excés de sentiments i actituds que precedeix al període posterior d’austeritat i abstinència de la Quaresma. Com afirma Francesc Massip, «el Carnaval permetia consumir els excedents i acomplia missions de reequilibri i vàlvula de descomprenssió de les tensions de la comunitat, en la mesura que riure de la paròdia de poder, no és riure del poder, que per contra rep un plus de legitimitat amb la ridiculització festiva».

És a dir, la instal·lació d’un reialme utòpic, deslliurat de jerarquies i privilegis, amb capgirament de rols, constituteix una forma controlada d’alliberament de la rigidessa de la vida quotidiana, la qual cosa permet la perpetuació de l’ordre establert.

Les festes de Carnaval se celebren durant un període mòbil de set dies que s’extén des de Dijous Grans fins a Dimecres de Cendra. Mentre Nadal —al solstici d’hivern— i Sant Joan —sl solstici d’estiu— són festes fixades pel calendari solar, Carnaval, en canvi, és fixat pel calendari lunar. I és que Caranaval se celebra al mes de febrer, durant la darrera lluna nova de l’hivern.

D’altra banda, les festes carnavalesques tenen una seqüència ritual a l’entorn del personantge de Carnestoltes: l’arribada (o «Arribo»), el regnat, la mort i l’enterrament.

La seqüència de Carnaval comença el Dijous Gras o Llarder, dia en el qual és costum a les contrades catalanes de realitzar àpats basats en la truita, les butifarres d’ou i la coca de llardons. L’inici de les celebracions rituals col·lectives és l’Arribada o «Arribo» del rei Carnestoltes, el qual en una escenificació parateatral proclama l’inici del Carnaval amb la lectura d’un pregó que simultàniament critica la situació del moment en to burlesc i engresca a la gent a la disbauxa.

El Rei Carnestoltes al balcó de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El subsegüent regnat de Carnestoltes és presidit per la transgressió social controlada, sovint amb burles de les autoritats. En aquesta fase de les festes carnavalesques són força importants la disfressa i el ball, amb la celebració de les tradicionals Rues de Carnaval. La transgressió inherent a Carnaval s’articula, en aquesta etapa de la seqüència festiva, mitjançant la participació activa de les persones, en un exercici sovint de llibertat individual —les disfresses— i col·lectiva —les comparses a les rues— i en la invassió dels carrers de la ciutat.

Comparsa guanyadora del concurs de Carnaval (Sant Feliu de Llobregat, 2011).

El darrer dia de Carnaval és el Dimecres de Cendra, la darrera festa abans d’encetar la llarga Quaresma. El costum tradicional d’aquest dia és celebrar l’enterrament simbòlic del Rei Carnestoltes en el mateix to d’humor negre i sarcàstic. El Dimecres de Cendra, d’altra banda, és conegut popularment com el dia de l’Enterro de la Sardina, en el qual també és tradició l’anada al camp.

Alguns exemples de Festes de Carnaval

Les rues carnavalesques han sovintejat força en les contrades catalanes, i són moltes les poblacions que les organitzen, com ara Solsona, Vilafranca del Penedès, Sitges o Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. A la ciutat de Barcelona enguany s’ha volgut recuperar la tradició festiva carnavalesca pròpia dels segles XVIII i XIX.

A Sant Feliu de Llobregat enguany s’escau el 30è aniversari de la recuperació democràtica d’aquesta celebració; val a dir que la dictadura franquista la va prohibir i només era permesa dins de l’àmbit domèstic.

Cartell de Carnaval (Sant Feliu de Llobregat, 1989).

Sota el lema «30 anys d’aventura i fantasia», la Comissió de Carnaval, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ha organitzat les activitats següents:

Divendres, 17 de febrer
18 h, Anunci de l’arribada del Rei Carnestoltes a càrrec d’un grup d’animació amb la col·laboració del Club d’Esplai Diversitat Lúdica.
Lloc: Sala Ibèria

Dissabte, 18 de febrer
17.30 h, Concentració de les comparses al carrer Mataró
18.30 h, Gran Rua de Carnaval, pels carrers de la ciutat, concurs de comparses i arribada del Rei Carnestoltes a la plaça de la Vila.
22.30 h, Ball d’envelat de Carnaval a la sala Ibària, organitzat per l’entitat “Associació de balls d’envelat”. Trofeus a les millors disfresses.

Dissabte dia 25 de febrer
A les 18 h, Enterrament del Rei Carnestoltes.
Lloc: plaça de la Vila, concentració i espectacle, i a les 19 h, sortida.

Anuncis
Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: