LECTURES DE FESTA. Les mil cares del foc

>>Agustí G. Larios

Aquest volum és el catàleg de l’exposició que amb el mateix títol va restar oberta al públic ja fa una desena d’anys, entre el desembre de 2000 (solstici d’hivern) i el juny de 2001 (solstici d’estiu), al palau Robert de Barcelona. L’exposició va ser comissariada per l’antropòleg Jesús Contreras, autor de la introducció d’aquest llibre. L’obra aplega dotze narracions sobre la relació del foc amb la societat, les quals s’agrupen al voltant de tres eixos: «Els orígens del foc i la seva domesticació», «Els perills del foc» i «Els focs festius i tituals: tradicions i modernitat».

Els orígens del foc i la seva domesticació

Coberta de Les mil cares del foc.

El sol és més antic que la humanitat. Tot i amb això, l’ésser humà no ha gaudit tothora dels beneficis del sol, sinó ha hagut de fer front a la manca de llum i escalfor. El foc, per tant, ha permès fer front a les dificultats que per a l’ésser humà primitiu implicava la manca de sol, com ara la foscor i el fred. Des d’aquest punt de vista, doncs, el domini progressiu del foc ha estat un factor cabdal per al desenvolupament de la humanitat: per cuinar, per escalfar-se, per il·luminar-se, per protegir-se, per fondre, per defensar-se, per atacar… Amb el pas del temps, el control del foc ha permès d’integrar-lo i explotar-lo fins i tot tècnicament en les fargues, els alts forns, les màquines de vapor… Totes aquestes qüestions són abordades al tres primers treballs del llibre: «Pressentiment del foc: el foc en la mitologia», «La revolució del foc» i «Tres oficis de les arts del foc: el ferrer, el ceramista i el vidrier».

Sumari de continguts de Les mil cares del foc.

Els perills del foc

Amb tot, la domesticació del foc és quelcom que no ha estat mai aconseguit plenament; ni encara ara, amb l’alt grau de desenvolupament tècnic de la nostra societat. El risc de l’incendi, la necessitat de la seva prevenció i extinció, així com la recuperació posterior dels danys produïts per un foc… això són qüestions que han preocupat força totes les societats humanes al llarg de la seva evolució. Aquests són aspectes tractats a dos textos de l’obra: «Els perills del foc i les activitats de prevenció» i «Breu crònica dels incendis a Catalunya».

Els focs festius i rituals: tradició i modernitat

Però és el darrer bloc de Les mil cares del foc on podem trobar més elements d’interès per als lectors d’aquest bloc, ja que és en els textos que l’integren que podem reconèixer la vinculació principal entre el foc i els rituals simbòlics i festius. I és que, com es palesa en aquest bloc del llibre, totes les cultures arreu del món tenen mites i ritus que fan referència a l’origen del foc i a la seva conservació, al foc creador i al foc destructor.

Diables participant en un correfoc. Extret de Les mil cares del foc.

D’aquesta manera, les figures del foc són presents en les llegendes i creences populars, el bestiari és protagonista del folklore del foc i les fogueres dels solsticis d’hivern i d’estiu són ben presents als calendaris festius. Tot això i alguns exemples concrets i molt significatius de la presència del foc a alguns rituals festius constitueix el fil conductor del darrer bloc d’aquesta obra, que és integrat pels textos següents: «Els Pirineus: cultures, sol i foc», «Les festes de l’Haro a Les (Val d’Aran)», «Les fogueres i la nit de Sant Joan», «La Patum i el seu simbolisme», «Foc, festa i diables», «Els grups de foc: tradició, festa i societat» i «La màgia del foc i el teatre al carrer».

Advertisements
Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: