LECTURES DE FESTA. Cròniques de Festa Major

>>Xavier López Canut
Dins de la col·lecció «Quaderns d’História» hi ha el volum de l’historiador local Llorenç Sans titulat Cròniques de Festa Major. En aquesta obra, publicada per l’Ajuntamentde Sant Feliu el 1988, podem trobar les raons històriques de la nostra Festa de Tardor.
Es tracta d’un recull d’articles publicats al diari barceloní El Noticiero Universal i a la revista parroquial Alba, en el qual anem descobrint curiositats ben dignes de recordar.
Al voltant de l’any 1700 —tot i que no estan clares les dades d’aquests fets—, hi va haver un estiu d’una gran sequedat, i el primer d’octubre van marxar en romeria els feligresos de Sant Feliu cap a Montserrat, portant la relíquia de Sant Rarimi. En van retornar el dia 12, havia plogut, i les terres tan eixutes ara feien goig de veure. Es van repetir les processons i els oficis els anys següents i d’aquesta manera es va instaurar la diada de Sant Rarimi, el 12 d’octubre, com a segona festa de Sant Feliu o festa petita.
Llegint els articles anirem descobrint que les festes de Sant Feliu se celebraven principalment a les cases burgeses de la vila, i això ens farà pensar en la importància de la democratització de les festes santfeliuenques tal com les coneixem ara.
Entre les dades més interessants que ens presenta Llorenç Sans al llibre destacaria la figura del «Musclaire», un tenor pràcticament analfabet que gaudia d’una gran fama a Barcelona i que va venir a cantar en algunes ocasions a Sant Feliu; deien que la seva veu superava la d’Enrico Caruso…
Per tot això i per la proximitat de la Festa de Tardor valdria la pena apropar-se a la Biblioteca Montserrat Roig i gaudir d’aquestes Cròniques de Festa Major, que ens va deixar el nostre il·lustre historiador Llorenç Sans i Fàbregas.

LECTURES DE FESTA. Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 38

>>El Tro de Falguera
La Revista d’etnologia de Catalunya va editar el seu primer número el 1992 i, des d’aleshores ençà, s’ha publicat de manera ininterrompuda. Això sí, des de l’any 2010, es publica amb una periodicitat bianual. Es tracta d’una iniciativa divulgativa força reeixida del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que n’és l’editor.
El darrer exemplar publicat ha estat el número 38, el qual ha estat publicat únicament en format digital. A més d’un dossier sobre «Antropologia del disseny, del consum i de l’empresa», coordinat per M. Jesús Buxó, compta amb les seccions Miscel·lània, Recerques etnològiques de Catalunya i Etnomón.

Coberta del núm. 38 de la Revista d’etnología de Catalunya.

Recomanem la lectura atenta de la revista i, especialment, dels articles «Barcelona 1700: una ciutat de festes», d’Albert García Espuche, i «Modernitat glocal», de Joaquim Capdevila.
Podeu accedir al número 38 aquí.
També podeu consultar els articles de tots els números anteriors aquí.

LECTURES DE FESTA. 11 de setembre de 1714

>>El Tro de Falguera
Demà 11 se celebra a tota Catalunya la Diada Nacional, la festa més significativa de tots els catalans i totes les catalanes. Es tracta d’una celebració cívica, amb un simbolisme identitari molt accentuat. A més, és una festa ben singular ja que, en comptes de commemorar una efemèride positiva per al poble de Catalunya, el el que hom comemmora, en realitat, és una derrota militar i el subsgüent sotrac polític.
Són força nombroses —i, algunes, de molta qualitat— les obres que, des de perspectives diferents, se centren en aquest esdeveniment i la seva significació simbòlica. En aquest post hem volgut recomanar-vos un llibre que present, en clau històrica, aquest aconteixament cabdal del passat recent de Catalunya: la caiguda de Barcelona, després d’un brutal setge perllongat durant 14 mesos, en el marc de la Guerra de Sucessió.
Es tracta de una petita obra divulgativa editada per la Generalitat de Catalunya el 2005, escrita per dos grans historiadors que han estudiat a fons el període: Joaquim Albareda i Albert Garcia Espuche.
Aquest llibre té dues parts:
  • Una primera part titulada “Catalunya a la guerra de Successió: de la victòria de 1705 a la pèrdua de les llibertats de 1714”, a càrrec de Joaquim Albareda. En aquest apartat l’autor traça molt encertadament una visió de conjunt de l’evolució del conflicte més important —sobretot per les seves conseqüències— de la història de Catalunya, en què explica les claus de l’autogovern català en el complex de la monarquia hispànica, l’origen del conflicte dinàstic, la seva dimensió de gran guerra internacional, la seva transformación en un conflicte polític netament català i les conseqüències polítiques repressives amb la pèrdua de l’autogovern.
  • Un segon apartat titulat “Memòria d’una ciutat, memòria d’uns ciutadans”, a càrrec d’Albert Garcia Espuche. Aquesta part de l’obra que comentem és un estudi de cas força acurat que descriu l’evolució de la ciutat de Barcelona durant tot el conflicte, des de la seva situació anterior de prosperitat fins a la seva transformació en ciutat vençuda, passant per la sotragada del setge de 1713-1714.
Vet aquí algunes planes d’aquesta obra.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum.

LECTURES DE FESTA. La Festa de Treball

>>Agustí G. Larios
La Festa de Treball ha estat la festa política més gran celebrada a Catalunya, un lloc de trobada i de convivència on la gent progressista es reunia per compartir i debatre experiències i inquietuds i també per passar un cap de setmana d’esbarjo, en què les reivindicacions s’unien a activitats culturals, amb projeccions de pel·lícules i actuacions musicals, sovint de primer ordre.
L’historiador Manuel Vicente Izquierdo, un estudiós del PSUC, explica a La Festa de Treball. La primera gran feta popular de la Catalunya democràtica la història d’aquesta festa que organitzà el Partit Socialista Unificat de Catalunya, a Barcelona, entre 1977 i 1990 i, posteriorment, Iniciativa per Catalunya entre 1991 i 1998. La Festa va sorgir en un moment de molta efervescència política, de grans mobilitzacions ciutadanes i de multituds que volien gaudir de les llibertats recentment reconquerides, ocupant el carrer, els espais públics, sentint-se protagonistes de la història. Un esdeveniment civil i social que, compaginant els aspectes lúdics, polítics i culturals, concentrava, any rere any, desenes de milers de ciutadans, superant el marc estrictament partidista del PSUC.
Aquest llibre analitza de manera detallada aquesta cita de cada tardor, entre l’Onze de Setembre i la Mercè, i ho fa més enllà de la història del PSUC, de les vicissituds, els èxits o fracassos del partit dels comunistes catalans, evitant caure en la nostàlgia, però recuperant per al lector d’avui un tros de la història popular del nostre país.

Coberta del llibre «La Festa de Treball». Foto: Editorial Base.

LECTURES DE FESTA. Les mil cares del foc

>>Agustí G. Larios

Aquest volum és el catàleg de l’exposició que amb el mateix títol va restar oberta al públic ja fa una desena d’anys, entre el desembre de 2000 (solstici d’hivern) i el juny de 2001 (solstici d’estiu), al palau Robert de Barcelona. L’exposició va ser comissariada per l’antropòleg Jesús Contreras, autor de la introducció d’aquest llibre. L’obra aplega dotze narracions sobre la relació del foc amb la societat, les quals s’agrupen al voltant de tres eixos: «Els orígens del foc i la seva domesticació», «Els perills del foc» i «Els focs festius i tituals: tradicions i modernitat».

Els orígens del foc i la seva domesticació

Coberta de Les mil cares del foc.

El sol és més antic que la humanitat. Tot i amb això, l’ésser humà no ha gaudit tothora dels beneficis del sol, sinó ha hagut de fer front a la manca de llum i escalfor. El foc, per tant, ha permès fer front a les dificultats que per a l’ésser humà primitiu implicava la manca de sol, com ara la foscor i el fred. Des d’aquest punt de vista, doncs, el domini progressiu del foc ha estat un factor cabdal per al desenvolupament de la humanitat: per cuinar, per escalfar-se, per il·luminar-se, per protegir-se, per fondre, per defensar-se, per atacar… Amb el pas del temps, el control del foc ha permès d’integrar-lo i explotar-lo fins i tot tècnicament en les fargues, els alts forns, les màquines de vapor… Totes aquestes qüestions són abordades al tres primers treballs del llibre: «Pressentiment del foc: el foc en la mitologia», «La revolució del foc» i «Tres oficis de les arts del foc: el ferrer, el ceramista i el vidrier».

Sumari de continguts de Les mil cares del foc.

Els perills del foc

Amb tot, la domesticació del foc és quelcom que no ha estat mai aconseguit plenament; ni encara ara, amb l’alt grau de desenvolupament tècnic de la nostra societat. El risc de l’incendi, la necessitat de la seva prevenció i extinció, així com la recuperació posterior dels danys produïts per un foc… això són qüestions que han preocupat força totes les societats humanes al llarg de la seva evolució. Aquests són aspectes tractats a dos textos de l’obra: «Els perills del foc i les activitats de prevenció» i «Breu crònica dels incendis a Catalunya».

Els focs festius i rituals: tradició i modernitat

Però és el darrer bloc de Les mil cares del foc on podem trobar més elements d’interès per als lectors d’aquest bloc, ja que és en els textos que l’integren que podem reconèixer la vinculació principal entre el foc i els rituals simbòlics i festius. I és que, com es palesa en aquest bloc del llibre, totes les cultures arreu del món tenen mites i ritus que fan referència a l’origen del foc i a la seva conservació, al foc creador i al foc destructor.

Diables participant en un correfoc. Extret de Les mil cares del foc.

D’aquesta manera, les figures del foc són presents en les llegendes i creences populars, el bestiari és protagonista del folklore del foc i les fogueres dels solsticis d’hivern i d’estiu són ben presents als calendaris festius. Tot això i alguns exemples concrets i molt significatius de la presència del foc a alguns rituals festius constitueix el fil conductor del darrer bloc d’aquesta obra, que és integrat pels textos següents: «Els Pirineus: cultures, sol i foc», «Les festes de l’Haro a Les (Val d’Aran)», «Les fogueres i la nit de Sant Joan», «La Patum i el seu simbolisme», «Foc, festa i diables», «Els grups de foc: tradició, festa i societat» i «La màgia del foc i el teatre al carrer».

LECTURES DE FESTA. Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja

>>Agustí G. Larios

Encetem una nova secció d’aquest bloc que hem batejat com a «Lectures de festa» i en la qual volem donar a conèixer publicacions —ja siguin novetats acabades d’editar com textos que hom podria considerar «clàssics»— que tractin els diferents vessants del fet festiu tradicional a casa nostra.

Coberta de Calendari de festes de catalunya, Andorra i la Franja.

I comencem tot recomanant-vos una obra senyera, editada el 1989 a partir d’una iniciativa de la Fundació Serveis de Cultura Popular, que és un recull força exhaustiu de les manifestacions festives al Principat, així com també a Andorra i la Franja.

Segons indicaven els editors a la contracoberta, «aquest llibre, fruit de cinc anys de treball d’un equip d’experts i col·laboradors, ofereix l’inventari més complet i rigorós que mai s’hagi fet sobre el patrimoni festiu català. Conté l’enumeració cronològica i la descripció de totes les festes i clebracions populars que, en nombre de més de 8.000, se celebren a Catalunya, Andorra i la Franja. Precedida i acompanyada d’una gran quantitat d’informacions antropològiques, històriques i hagiogràfiques, la relació de festes inclou una breu explicació del contingut de cada una de les celebracions, amb freqüents referències històriques, geogràfiques i artístiques. S’ha tingut una cura especial en la consignació de les fonts bibliogràfiques —més de 30.000— festa per festa i en la confecció de dos índexs que faciliten la consulta de l’obra: el de noms de festes i el de llocs de celebració.»

J. Roma. «Foc i fum» (pàg. 60).

De les informacions prèvies a la relació de festes hem seleccionat una de ben adient: «Foc i fum», a càrrec de Josefina Roma. I dels exemples de festes recollides, n’hem seleccionat una de ben coneguda per als santfeliuencs i santfeliuenques, que tot seguit transcribim:

Sant Feliu de Llobregat (Bll) Festes de Tardor. Dedicades a sant Ramir, copatró de la ciutat, solen durar 4 dies i els actes festius es reparteixen per diversos carrers. Dissabte al vespre, corre-foc amb dracs, diables, la Garsa —animal fantàstic propi de la ciutat— i trabucaires (creats el 1989). Gegants i cap-grossos, comprats el 1981. Cantada d’havaneres. Als matins, matinada amb els grallers. Un altre dia, concurs de pesca fluvial i focs artificials. Cursa popular (des de 1979) i cursa ciclista. Des de 1975, concurs-exposició de canaricultura. Bany d’escuma —organitzat pels bombers—, sardinada, xocolatada, concurs de dibuix i festival de sevillanes.