EN CONVERSA AMB… Laia Torregrosa

>>Miguel Pavón
Aquest mes de setembre entrevistem la Laia Torregrosa, membre d’El tro de Falguera i del grup de Hip Hop Blackout Crew, i que recentment ha participat al campionat mundial de Hip Hop que va tenir lloc aquest passat mes d’agost a Las Vegas, als Estats Units.

– Hola Laia, ens podries explicar com estava organitzat? Per exemple, quants grups d’arreu del món van participar i com valores la vostra actuació en aquesta final? A part del ball, quins altres elements són valorats pel jurat d’una final mundial?

Bé, primer he de dir que és el primer any que anem al campionat mundial i, per tant, érem nous i no coneixíem l’organització ni com funcionava el “protocol” d’un campionat a tant nivell. En aquest campionat com era a nivell mundial hi havien uns 10 membres del jurat i cada parella qualificava diferents aspectes: técnica, musicalitat, estils de ball, carisma, vestuari, originalitat, sincronització, transicions…
El meu grup competia a la categoria Mega Crew, (hi ha diferents categories: Infantil, Junior, Absoluta…) i en aquesta categoria ballen des de 15 fins a 40 ballarins. Però, a Espanya nosaltres ballem a la categoria Profesional amb 12 persones i vam haver de buscar i modificar el muntatge de ball per a 15 en pocs mesos.
Primer van fer la semifinal per seleccionar els grups que passaríem a la final del món (només passaven 15 grups de 31) i, a sorpresa de tothom, vam passar a la final!

– Ens podries fer cinc cèntims sobre l’origen del vostre grup i qui el conforma? Quina ha estat la vostra trajectòria fins arribar a aquesta final mundial i heu tingut algú tipus de recolzament institucional?

Es va formar al principi un grup on érem uns 11 nois que rondàvem els 15-16 anys i a l’any següent es van crear més grups i va ser quan va sorgir el grup Blackout Crew i la Companyia BLACKOUT.
El grup el formem joves dels 18 fins als 25 anys d’Andorra, Valencia, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans… Vam començar fa només dos anys i al nostre primer campionat vam quedar primers de la Categoria Absoluta! Va ser molt surrealista per nosaltres ja que sense haver competit mai a la nostra vida i portar tan poc temps practicant i assagant de manera seriosa… Va ser molt fort!
Sobre el tema del recolzament estic una mica molesta perquè hem estat buscant espònsors perquè com pots comprendre un viatge als EEUU no és gens econòmic i veure com a aquest país no es fomenta ni la cultura ni l’esport ho veig una mica fort. I si alguna empresa ajuda i fa subvencions com consideren que el ball no és un esport, no el donen! I vull dir des d’aquí que oficialment el ball, i especialment el Hip Hop, ja estem a la Federació Espanyola d’Esport. Hi ha més coses a part del futbol 😉

– Laia, tu en particular, des de quan balles i quantes hores setmanals dediques a assajar amb el grup?

Jo vaig començar a ballar sevillanes a la Peña de les Roses a Sant Feliu amb 5 anyets, però no m’agradava i només vaig estar 2 anys. Després, amb 9-10 anys vaig apuntar-me al Centre Parroquial, on vaig estar 3 anys ballant per dir d’alguna manera “Funky” perquè no sé com qualificar-ho… Després, gràcies a Deu, van fer una masterclass de Hip Hop i vaig decidir que allò era el que volia fer i no perdre més el temps i els diners a l’altre. Va venir al Centre Parroquial el Loewe, (ara director de la companyia BLACKOUT) i vaig estar 3 anys ballant Hip Hop al grup Six Clonic.
Al meu grup, com tots som estudiants de batxillerat, universitat o treballem, tenim una mica difícil assajar entre setmana i només ens podem veure els caps de setmana. Al principi de la temporada només assagem els dissabtes, però a l’època de campionats assagem dissabtes i diumenges fixes i, si cal, altres dies a l’hora que calgui.

– Creus que aquest estil musical desperta cert interès en el públic en general? Per aquells que no sabem res del Hip Hop, quin tipus de balls hi han?

Suposadament avui dia el Hip Hop esta molt de moda però cada cop em dono compte que hi ha molta gent que no te ni idea que és.
En l’àmbit del ball el Hip Hop podríem dir que es el nom “general”, perquè hi han molts estils dins del Hip Hop (new style, lookin, poppin, house, hip hop, hype, ragga, dougie, jerk, krump…) I en la MTV hi ha un programa de hip hop d’Estats Units que es diu ABDC (American’s Best Dance Crew) on podeu veure tots aquets estils.

– De cara al futur, quins projectes teniu previst realitzar?

El meu grup encara no ha començat la temporada i fins al novembre no sabrem que farem aquest any.

– Per últim, coneixent com coneixes el mon del Hip Hop, creus que es podria aplicar algun tipus de coreografia del mateix estil a un ball de diables dins un correfoc?

Clar que sí! El Hip Hop el pots ficar en qualsevol ritme… però el meu pare no em deixa! hahaha.

Moltes gràcies Laia i felicitats pel vostre èxit. Estem molt orgullosos de que pertanyis a la nostra colla d’El tro de Falguera i saps que tens tot el nostre suport.

Anuncis

9 DE JUNY, PRESENTACIÓ D’EL TRO. Entrevista a l’alcalde

>>Agustí G. Larios
Com sabeu, el proper 9 de juny tindrà lloc la presentació pública de la colla El tro de Falguera. Per aquesta raó, hem conversat amb Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, sobre El tro de Falguera i sobre el patrimoni festiu santfeliuenc, entre d’altres qüestions.
Jordi San José Buenaventura (Sant Feliu, 1957) és veí del barri Falguera. Pertany a ICV-EUiA-ISF i és alcalde de la ciutat des de l’11 de juny de 2011. Amb una trajectòria vinculada a l’educació, des de 1991 ha estat regidor i ha desenvolupat diverses responsabilitats en les alcaldies de Francesc Baltasar i Àngel Merino.
Vet aquí l’entrevista:

EN CONVERSA AMB… Francisco Romero, president de l’AVV Falguera

>>Agustí G. Larios

Francisco Romero ens reb a la seu de l’AVV Falguera, a la plaça Rafael Alberti. Paco, com tothom el coneix, va néixer a Vélez-Màlaga (Màlaga) i des de 1973 viu a Sant Feliu de Llobregat. Des d’aleshores no ha deixat de participar activament en les iniciatives veïnals de la nostra ciutat. Des de començaments de 2004, és el president de l’AVV Falguera, una entitat amb la qual ha estat vinculat tothora des de la seva fundació, en la qual va participar fa uns 35 anys, i que ara aixopluga amicalment la iniciativa d’El tro de Falguera.

—Quan es va crear l’AVV Falguera? Com va sorgir la iniciativa?

—Tot va començar al carrer Teniente Barcelona, actualment carrer Barcelona, quan els veïns i les veïnes van començar a mobilitzar-se arran les pudors d’un pou ceg. En aquelles assemblees clandestines es van tractar molts temes, principalment les mancances que patia el barri, com ara la manca d’escoles, zones verdes, alfaltat de carrers, canalització de la riera de la Salut, etc. Davant aquesta realitat es va veure la necessitat de crear una AVV per tal d’aconseguir un barri més digne. No seria fins a l’any 1976 que es va legalitzar l’AVV en inscriure’s l’entitat en el Govern Civil i amb la realització de la primera assemblea legal.


Aquest vídeo és un fragment del documental Ja som legals!. Si el voleu veure sencer ho podeu fer accedint aquí.

—Des d’aleshores han passat molts anys. Actualment, quants membres té l’AVV Falguera? Com us organitzeu internament?

—En aquests moments té, aproximadament, uns 950 socis i sòcies. Tots els membres tenen dret a participar en la vida de l’associació, cosa que fan sobretot per mitjà de l’assemblea de l’associació, en la qual s’aprova o no, per exemple, la gestió feta l’any anterior, la comptabilitat i, especialment, el pla de treball per a l’any següent. L’assemblea també tria els socis que han de formar part de la Junta, que és l’encarregada de portar el dia a dia de l’associació.

—Quins serveis ofereix l’AVV als seus socis i sòcies?

—Els membres de l’associació poden accedir a dos serveis que els oferim. Un d’ells és el servei jurídic, ja que dos cops al mes ve a l’associació un advocat que atén tot tipus de consultes legals dels socis de manera gratuïta. I un altre servei és la mutualitat de defuncions Sinera, a la qual poden accedir els socis i els seus familiars. Aquests serveis es poden considerar com a economia social, de manera que el soci pot accedir a uns serveis que també pot trobar en el sector privat, però que aquí s’ofereixen amb uns preus molt ajustats. I això és molt important.

—Però també organitzeu activitats adreçades a tots els veïns i veïnes del barri, oi?

—Efectivament, també fem moltes activitats adreçades al barri i, esclar, a tots els seus veïns i veïnes. En primer lloc, podem esmentar les campanyes de mobilització, com, per exemple, la campanya de l’aigua i la campanya del recàrrec metropolità del transport. En segon lloc, també podem esmentar les nombroses conferències i xerrades de temàtiques ben variades. Així mateix, podem esmentar les excursions organitzades per conèixer diversos indrets de Catalunya. I, per últim, també cal esmentar la festa del barri Falguera, amb les activitats de gastronomia, infantils, espectacles, etc.

Manifestació en contra del cànon de l'aigua a la carretera Laureà Miró. Foto: AVV Falguera.

Campanya en contra del pas del tramvia pel carrer Sant Josep. Foto: AVV Falguera.

Concurs de paelles de la festa del barri Falguera (2004). Foto: AVV Falguera.

Cercavila dels gegants de l'ACF (no s'aprecien a la fotografia) i gaiters de la Casa de Galícia al seu pas pel carrer Sant Josep, durant la festa del barri Falguera (2004). Foto: AVV Falguera.

Actuació de membres de la Casa d'Extremadura a la plaça Rafael Alberti durant la festa del barri de Falguera (2006). Foto: AVV Falguera.

—Quins altres projectes té l’AVV o en quins altres projectes participa l’AVV?

—Un dels projectes en el qual col·labora l’AVV, donant suport a l’Associació per al Foment de l’Amistat entre els Pobles (AFAP) és un projecte social que es desenvolupa a Cuba, concretament a Batabanó. I també formem part de la Xarxa del Barri Falguera, que aglutina les associacions del nostre barri amb l’objectiu prioritari de coordinar-nos i col·laborar entre nosaltres.

—A nivell local, l’AVV manté contactes o es coordina amb altres entitats?

—Mantenim molt bones relacions amb la resta d’associacions de veïns de la ciutat, amb algunes de les quals, per exemple, vam constituïr la plataforma veïnal per l’ambulatori. D’altra banda, mantenim molt bones relacions amb tot tipus d’entitats de la ciutat, ja siguin recreatives, esportives, culturals, etc.

—I fora de Sant Feliu?

—L’AVV Falguera és una entitat, d’alguna manera, pionera en la coordinació del moviment veïnal i, de fet, som una entitat promotora de la constitució de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix llobregat, de les quals som membres i en les quals participem activament.

—El barri Falguera ha experimentat molts canvis al llarg dels últims anys. Quina valoració féu des de l’AVV de la seva situació actual?

—L’anàlisi que fem d’aquesta qüestió el fem de manera permanent, quasi diàriament. Entenem que hi ha un equilibri actual que és el resultat d’una evolució molt gran en els últims anys. Actualment la situació en el barri és força interessant. Per exemple, en qüestió urbanística s’ha fet un pas de gegant durant l’etapa democràtica actual i hem arribat a una situació de qualitat de vida (parcs, boreres, etc.) i això té la particularitat que ens obliga, a tots plegats, a una major atenció per cuidar-lo. D’altra banda, en el barri hi ha molta cohesió, com, per exemple, s’observa en la integració de les persones amb llengues diferents o de les persones que han vingut d’altres països. En definitiva, crec que aquest barri ha avançat força en molts aspectes. Hi ha problemes, és clar, però potser són menors.

—Què penseu de la iniciativa d’El tro de Falguera? Com col·labora l’AVV amb aquesta colla?

—Des que se’ns va fer saber la idea de crear la colla, hem volgut donar un recolzament total. Cal buscar els punts de trobada entre les dues entitats, per tal de fomentar la cultura de l’associacionisme i la participació. Vist el treball que feu i la il·lusió amb que ho feu, podeu comptar amb el suport de l’AVV.

—Finalment, quins reptes de futur té l’AVV en aquests moments?

—Hi ha algunes qüestions, relacionades amb el barri i amb l’AVV, que poden confluir en el solra de la xemeneia, on es podria integrar en un projecte la solució a algunes mancances actuals. Així doncs, si pogués fer-se un tipus d’habitatge social, preferentment en lloguer per al jovent, en aquest espai ens semblaria molt bé. Ara bé, si no pogués ser, també hi ha l’opció de fer-hi un aparcament subterrani municipal i instal·lar-hi un hotel d’entitats del barri.