Concursos musicals diversos

>>Agustí G. Larios
El passat 30 de juny, Cornuts Percussió va fer-se amb el primer premi al concurs de la XVIII Trobada de Bestiari del Baix Llobregat, a Gavà, en el qual van prendre part de manera força reeixida.
Vet aquí el vídeo editat per Cornuts Percussió.
Des d’El tro de Falguera reiterem públicament la nostra satisfacció i regreciem Cornuts Percussió pel premi tan merescut. Felicitats!
Observem com en els últims temps, mentre que el nombre de correfocs pateix una minva arreu, en canvi les trobades musicals de percussió de diversa mena són cada dia un fenòmen més abundós que evidencia el nivell elevat de molts grups, i que, per tant, cal resseguir de manera amatent.
Una d’aquestes trobades interessants és la que té lloc cada any a la propera ciutat de Sitges. La convocatòria d’enguany de la Sitges Timbalada 2012, que s’organitza amb finalitats solidàries, va tenir lloc el passat 14 de juliol i va aplegar uns 1.100 percussionistes (de 41 colles).
Vet aquí un vídeo recopilatori de l’edició de 2011.
Una altra trobada musical de finalitats semblantment solidàries és el Concurs de Percussió AS de rePIQUES, que té periodicitat bianual i es realitzar a Vilassar de Mar. Enguany n’han fet la segona edició i s’ha escaigut el dissabte 26 de maig, amb una participació d’una seixantena de colles.
Vet aquí tres vídeos: de l’edició de 2012, dels guanyadors de 2010 i del lipdub en fenefici del Casal del Infants del Raval.

REVISTA DE PREMSA. El tro de Falguera a esplugues.com

>>Agustí G. Larios
El portal de notícies locals i ciutadanes esplugues.com, d’Esplugues de Llobregat, s’ha fet ressò de la participació d’El tro de Falguera en la tabalada organitzada per la colla Boiets Esquitxafocs el passat dissabte 21 de juliol, amb motiu de la Festa del Barri del Gall.
Vet aquí el vídeo d’esplugues.com.
Com sabeu, els tabalers de la nostra colla hi van realitzar la seva primera actuació fora de la nostra ciutat, tal com us ho hem fet saber recentment.

Els tabals d’El tro de Falguera, a Esplugues de Llobregat

>>Agustí G. Larios
Esplugues de Llobregat ha estat el lloc que ha acollit la primera sortida del grup de tabals de la colla El tro de Falguera en el marc de les festes del barri del Gall que van celebrar-se aquest passat 21 de juliol a aquesta població del Baix Llobregat. Vam ser convidats per la colla espluguenca dels Boiets Esquitxafocs i, a més d’El tro i de la colla amfitriona, també van participar altres tres grups: Skamot, de l’Hospitalet de Llobregat; Ball de Diables Infantils, de Cornellà de Llobregat, i Toc de Foc de la Bòbila, de l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Per tant, la festa estava més que garantida.

Boiets Esquitxafocs. Foto: Boiets Esquitxafocs.

 

Skamot. Foto: Boiets Esquitxafocs.

El tro de Falguera. Foto: Boiets Esquitxafocs.

Ball de Diables Infantils de Cornellà. Foto: Boiets Esquitxafocs.

Toc de Foc de la Bòbila. Foto: Boiets Esquitxafocs.

 

La jornada estava programada per la tarda del dissabte i a les 18 h vàrem ser convocats al costat de la Biblioteca Central Pare Miquel d’Esplugues. Després de compartir uns moments entre els membres de la colla, entre músics i acompanyants, i amb altres persones d’altres colles que hi eren presents, va començar una cercavila per alguns carrers del barri del Gall, dels quals cal destacar el carrer d’Àngel Guimerà, eix dinamitzador i vertebrador del barri i on es va aplegar molta gent. Després de prop d’una hora de recorregut i en arribar a la plaça principal del barri, l’acte va concloure amb diferents actuacions protagonitzades per cada una de les colles assistents i una tabalada final conjunta entre tots els músics. Cal destacar el bon ambient que va haver-hi en tot moment entre les cinc colles participants.

Actuació d’El tro de Falguera. Foto: El tro de Falguera.

Actuació conjunta. Foto: El tro de Falguera.

Actuació conjunta. Foto: El tro de Falguera.

Com a conclusió podem dir que vam aprendre molt i sobretot que ens ho vàrem passar d’allò més bé! Esperem poder repetir-ho el més aviat posible.
Vet aquí un enllaç a l’àlbum fotogràfic de Boiets Esquitxafocs.
Vet aquí un àlbum fotogràfic d’aquesta sortida.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum fotogràfic.

RACONS DE FALGUERA. Plaça Alfons Comín

>>Agustí G. Larios
De les diferents places del barri Falguera, cridem l’atenció sobre una de les més peculiars: la plaça Alfons Comín. En el traçat urbanístic d’una vila o ciutat les places ocupen un espai de centralitat organitzativa, con a conseqüència de la seva ubicació en la cruïlla de diversos carrers, o com a conseqüència de la seva funció rellevant. Doncs bé: la plaça Alfons Comín no ocupa cap centralitat de les esmentades —ni física ni figurada—, sinó que ocupa una posició, en certa mesura, perífèrica dins el traçat urbanístic del barri.
Tal vegada hagi influït en això la seva ubicació adjacent al Parc Falguera i la seva separació física de bona part dels habitatges del barri per mitjà de l’espaiòs carrer Sant Josep, eix vial de Falguera.

Placa de la plaça Alfons Comín. Foto: El tro de Falguera

El seu aspecte actual és clarament el d’una plaça «dura», on la pavimentació sobresurt destacadament. A més, el seu espai central, lliure de qualsevol element ornamental o funcional —com poden ser una font, una estàtua o mobiliari urbà, per exemple—, fa que sigui un espai adient per a realitzar-hi activitats col·lectives, ja que permet la reunió espaiosa de gentades. Un exemple d’això, ben proper en el temps, va ser la part final de l’acte de presentació pública d’El tro de Falguera, el 9 de juny, en què hi van tenir lloc els parlaments i l’espectacle de foc.
La plaça va ser inaugurada el diumenge 5 de febrer de 1984. Comptava amb 6.000 m2 i la seva construcció va costar 11 milions de pessetes.

Inauguració de la plaça Alfons Comín a càrrec de la seva vídua (5-2-1984). Foto: VaiVe.

El Periódico del Llobregat (2-2-1984) la descriu de la manera següent:
La parte central de la misma está pavimentada y adornada con fuentes. Un banco rodea el árbol principal. Existe una zona en donde están ubicados juegos de niños y dos fuentes.

Pl. Alfons Comín. Foto: Butlletí municipal.

La tria d’aquest espai del barri Falguera per dedicar-li uns mots en aquest bloc no és casual; ans al contrari, és ben intencional. I és que, tal dia com avui de fa 32 anys -el 23 de juliol de 1980– va morir prematurament, a Barcelona, Alfonso Carlos Comín, el nom del qual ostenta aquesta plaça santfeliuenca.
Alfonso Carlos Comín va néixer a Saragossa l’any 1933. Als 9 anys, però, es traslladà, juntament amb la seva família, a Barcelona, on va viure fins a la seva mort, esdevinguda després d’una llarga malaltia.

Carlos Alfonso Comín.

Va ser enginyer industrial i periodista, però sobretot sociòleg i polític. La seva condició intel·lectual no era pas aliena a la realitat social i política del darrer franquisme, que li va escaure viure amb intensitat. Va treballar molt directament amb la problemàtica situació dels obrers andalusos immigrats a Catalunya i, també, des de les seves posicions ideològiques cristiana i marxista, va participar en els moviments socials i culturals i es va comprometre en diversos projectes polítics: FLP, Bandera Roja i PSUC. El 1980 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya.
Abans, però, va desplegar una intensa activitat intel·lectual. El 1973, Comín va ser un dels promotors a Catalunya, juntament amb Joan N. García-Nieto, del moviment «Cristians pel socialisme». El 1977 publicà, per exemple, el llibre Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia. Comín, a més va ser impulsor i director de la revista Taula de canvi, així com director literari de les editorials Nova Terra, Estela i Laia.
Després de la seva mort, el 1983, es va constituir la Fundació Alfons Comín, en memòria seva, i amb l’objectiu prioritari de publicar la seva obra i extendre el compromís social, polític i religiós que va esperonar tothora Alfonso Carlos Comín.

El tro de Falguera, a Ràdio Sant Feliu

>>Agustí G. Larios
A les vespres, com qui diu, de la revetlla de Sant Joan, El tro de Falguera va ser convidat a participar en una xerrada a sobre els perills de la manipulació dels petards a l’Escola Mestral, bo i aportant-hi un enfocament eminentment pràctic del tema.
Val a dir que aquesta activitat va tenir un cert ressò als mitjans de comunicació. Aquella mateixa setmana, per exemple, l’Edu Martín, cap de colla d’El tro de Falguera, va ser convidat per Ràdio Sant Feliu a participar en el magazine matinal «El mirall», per fer cinc cèntims sobre la xerrada i, també, per recordar alguns consells fonamentals de cara a la manipulació de petards.
Vet aquí l’entrevista.

FESTES D’ARREU. La cantada d’havaneres

>>Agustí G. Larios
Ja hem fet esment anteriorment en aquest bloc del dinamisme de les manifestacions culturals —en especial, l’antinòmia aparent entre dinamisme i tradició del patrimoni festiu—. En l’època actual del calendari, regentada pel foc i l’aigua —vet aquí una altra antinòmia aparent—, trobem un exemple de dinamisme integrador festiu en la cantada d’havaneres.
Certament, el que actualment anomenem ben cofois tradició festiva no és altra cosa que el resultat present —i, conseguentment— provisional— d’un procés d’agregació de diverses aportacions festives, que han reeixit amb major o menor grau, a tenor de la seva projecció simbòlica. En aquest sentit, la cantada d’havaneres és una tradició popular catalana originada en un context sociohistòric relativament recent. I és que l’origen de l’havanera es remunta a una època concreta —el segle XIX— i a uns personatges concrets —els indians—.
El lligam socioeconòmic entre Cuba i Catalunya durant el segle XIX va ser excepcionalment intens. Un nombre considerable de catalans van emigrar a aquesta illa empesos pel desig de trobar-hi noves oportunitats i nous mercats. Amb tot, «fer les amèriques» no era, per sí mateix, una garantia d’èxit, sinó una oportunitat nova de treball. Els pocs catalans que s’hi van enriquir eren coneguts, en retornar, com a «indians».
A finals del segle XIX, la gran majoria de catalans instal·lats a Cuba van haver de retornar a Catalunya, després de la derrota espanyola a la guerra de Cuba. Les havaneres són l’expressió musical del sentiment d’enyorança d’aquests catalans que tan de temps van viure a l’illa del Carib.
Les havaneres també es van conèixer amb el nom s’«americanes» durant els primers anys del segle XX, una època en la qual van experimentar un gran auge, fins a l’extrem de comptar amb les aportacions d’alguns músics destacats del moment, com ara Isaac Albéniz i Xavier Montsalvatge, entre d’altres.
Durant els anys convulsos del darrer franquisme, en una conjuntura difícil —però, alhora, ferma— de recuperació dels referents culturals catalans, les havaneres rbifaren plenes de càrrega simbòlica identitària. Precisament, la que de ben segur és l’havanera més popular, «El meu avi», va ser composta, el 1968, per Josep Lluís Ortega Monasterio.

Va ser un anys abans, el 1967, quan va tenir lloc la primera edició de la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Des d’aleshores ençà s’ha succeït un seguit de certàments anuals, de manera que enguany se n’escau la 46a edició, la qual tindrà lloc entre el divendres 6, el dissabte 7 i el diumenge 8 de juliol.

Cartell del concurs de cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.

Vet aquí un enllaç al programa de TV3 dedicat a la cantada d’havaneres de 2011.

Crònica de la nit de Sant Joan

>>Miguel Pavón
Aquest passat 23 de juny, des d’El tro de Falguera vam organitzar al nostre barri, i després de molts anys d’absència, una revetlla de Sant Joan al ben mig de la plaça Rafael Alberti, on tots els veïns i veïnes que es van apropar van poder gaudir d’un sopar popular al carrer amenitzat amb música i que es va allargar fins a altes hores de la nit amb un ambient veïnal extraordinari.
Dintre de la programació d’activitats, els membres de la colla, veïns i veïnes de Falguera, teniem molt clar que aquesta activitat l’haviem de tirar endavant, principalment, per dos motius: pel que representava, com una recuperació d’una de les tradicions populars més arrelades al barri i que en el decurs dels anys s’havia anat perdent, i perquè està en el nostre esperit com a colla dinamitzar la vida del barri fomentant les activitats i la participació dels veïns i veïnes de Falguera.
Volem destacar, sobretot, el civisme i el bon ambient que va haber en tot moment a la plaça entre les moltes persones de totes les edats que hi erem presents. Tothom s’ho va passar d’allò més bé, qui volia ballava i qui no xerrava a les numeroses converses que es produïen a les taules que hi havia instal·lades per tot el recinte festiu.

Rebuda de la Flama del Canigó, a la plaça de la Vila (23-6-2012). Foto: El tro de Falguera.

La jornada va començar ben d’hora, ja que a les 18.30 h estavem convocats a la plaça de la Vila per participar en la rebuda a la Flama del Canigó a la nostra ciutat, on vam fer una tabalada i on els nens van ser qui van portar la flama des de la plaça de la Vila fins a la plaça Vuit de Març. A més, un membre de la nostra colla, Xavier López Canut, va llegir el missatge de la Flama de Canigó 2012.

Lectura del manifest 2012 de la Flama del Canigó, a la plaça de la Vila, a càrrec de Xavier López Canut (23-6-2012). Foto: El tro de Falguera.

Des de la plaça Vuit de Març, els tabalers de la colla vàrem seguir tocant fins arribar a la plaça Rafael Alberti on havia de tenir lloc la revetlla del barri.
Vet aquí un àlbum fotogràfic de la tabalada.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum fotogràfic.

La revetlla, i més concretament el sopar popular, va començar cap a les 20.30 h, quan els veïns —families senceres o grups d’amics— que havien reservat taula dies abans van començar a ocupar la plaça. Tothom portava alguna cosa per sopar, una truita de patates, escalibada, empanada gallega, etc., i tot es repartia recuperant la tradició tal i com sempre ha succeït en aquesta nit màgica. Per suposat, també va haver-hi coca i cava per a tothom.
Mentre els grans sopaven, els nens no paraven de cremar petards als carrers laterals de la plaça. Vàrem demanar a tothom que els petards es cremesin fóra del recinte festiu i en tot moment va ser així. De nou cal destacar el civisme de tots els veïns i veïnes de Falguera i de tota la gent que es va apropar d’altres barris.
Des de la colla vàrem organitzar un bar de begudes a preus populars, amb què vàrem poder cobrir els costos d’organitzar-lo. Amb això ja estem més que satisfets. Volem agraïr tot l’esforç i dedicació a tots els membres de la colla que amb el seu treball desinteressat van fer per possible que la revetlla de Sant Joan tornès al barri Falguera.
Una vegada la gent va anar acabant de sopar es va apropar a la pista de ball, magníficament amenitzada per DJ Fefe i DID Company. Cal agraïr especialment tota la dedicació i entusiasme que van posar el Daniel i el Cristian, tots dos veïns del barri, però sobretot volem destacar la professionalitat i l’alta qualitat dels equips que van muntar per la festa del barri, del seu barri.

Dani, Cristian i Fefe, responsables de l’animació musical de la revetlla de Sant Joan, a la plaça Rafael Alberti. Foto: El tro de Falguera.

Cap a la mitja nit es va iniciar el Ball del Fanalet que van guanyar l’Alba i la Marina, dues noies de Sant Feliu que ara viuen a l’Aragó. El premi no podía ser un altre, en aquesta nit mágica de Sant Joan, que el d’una ampolla de cava i una coca de llardons.

Ball del fanalet, durant la revetlla de Sant Joan, a la plaça Rafael Alberti. Foto: El tro de Falguera.

Ball del fanalet, durant la revetlla de Sant Joan, a la plaça Rafael Alberti. Foto: El tro de Falguera.

La festa va continuar fins ben a prop de les cinc de la matinada. Quan ja recolliem, va començar a sortir el sol. S’havia acabat la nit més curta de l’any. Fins la propera!