NOTÍCIA DEL PASSAT. Sant Rarimi

>>
Amb la Festa de Tardor a tocar, publiquem un nou lliurament de la secció «Notícies del passat» per donar a conèixer l’origen de la que tradicionalment ha estat considerada «la festa petita» de la nostra vila —en contraposició a la festa major: Sant Llorenç.
Per fer-ho hem recuperat un text de l’historiador local Llorenç Sans publicat a la secció «Efemèrides locals» a la revista parroquial Alba de l’octubre de 1958. Aquesta peça, titulada «Rarimi, sant i màrtir», està centrada a difondre quin era el sant sota l’advocació del qual era celebrada la Festa de Tardor: Sant Rarimi.
L’arrelament d’aquest sant a la nostra vila es palesa en el fet que hi haguéssin convilatans anomenats… Remigi. Sembla ser que a finals del segle XIX i principis del XX era freqüent batejar els nadons locals amb el nom de Remigi, fet que hom atribueix a la combinació de l’analfabetisme majoritari dels habitants —i que feia escriure els noms tal com sonaven— i amb la derivació popular-local Rarimi-Ramí (diminutiu casolà)-Remigi.
La idea, que prospera, de restablir la Festa de Sant Ramí, ens inclina a parlar-ne.
Pels goigs d’aquest Sant, Patró de la segona Festa major santfeliuenca, sabem que Rarimi fou arquebisbe de Caller, a l’illa de Cerdenya, on morí mártir.
Amb motiu d’una gran sequedat que posà en greu perill de deixar arrassades totes les collites, els feligresos d’aquesta parroquia es dirigiren en romeria a Montserrat amb la relíquia de Sant Rarimi; sortien de la villa el dia primer d’octubre i tomaven el dia 12 havent obtingut els favors del Cel.
Els goigs al·ludits ho expliquen en aquests termes :
En la illa de Cendenya
martiri vareu patir,
com la veritat ensenya,
per Cristo vàreu morir,
i d’allí al Cel volant,
prenguéreu la despedida.
La vostra Relíquia santa,
que és Relíquia celestial,
tota la malicia espanta
del mal temps i temporal:
serà esta vila triomfant,
si per Vós és favorida.
De tornada de Montserrat, s’organitzaren diversos actes religiosos en acció de gràcies als favors divins i es celebraren grans festes per exterioritzar la immensa alegria que els havia proporcionat la misericòrdia de Déu en dignar-se regar la faç eixuta de la térra amb les aigües del Cel.
En anys successius es repetiren els oficis, les processons i els jocs i balls per a l’esbargiment popular, en commemoració d’un esdeveniment tan assenyalat… i, aquest és l’origen de la Diada de Sant Rarimi, com a segona Festa de la vila de Sant Feliu.
El que no sabem és com ni quan aquesta benefactora Relíquia arribà a Sant Feliu, ni en quina època es produí la seva meravellosa intercessió per allunyar la boira i l’eixut, que tant alarmaren als bons pagesos de la postra parroquia.
El que sí podem assegurar [és] que el 12 d’octubre del 1792, ja es celebrava amb forga esplendor. El dia apuntà amb cel seré, aire fresc i sol clar; en avançar el matí aparegué alguna petita broma errant.
La venerado de les relíquies de Sant Rarimi en aquest dia, gaudia de privilegi pontifici, segons el qual, es guanyava indulgència plenària, si es confessava i combregava.
Cinc sacerdots s’havien posat en els confes sionaris per a perdonar els pecats en el sagrament de la penitència.
A la missa de comunió s’han acostat a la taula eucarística prop de cinc-cents feligresos.
L’ofici de les deu amb música de cobla ha estat molt solemne; l’ha celebrat el mateix senyor Rector mossén Vicenc Janer (parent de ca l’Erasme) i ha predicat el sermó un religiós de Santa Mònica de Castellar.
A la tarda, la processó de les sagrades relíquies de Sant Rarimi, feia goig de deb. Han vingut molts forasters per a veure-la. Entre altres, hem vist al Baró de Maldà, amb els senyors Freixes, Busquets i Fontanals; havien sortit d’Esplugues a les quatre i emprès el camí xano-xano, amb el cavall de Sant Francesc, aixó és: mig a peu i mig caminant. Ana ven acompanyats de l’amo de Can Panyella, d’aquesta vila. Els hem vistos quan la processó ja sortia del carrer de l’Hostal i es dirigia cap a l’església.
Precedia la processó la bandera del Rosari, seguida d’un parell de gonfarons amb la imatge de Sant Llorenç brodada damunt la roba vermella; després, a continuació, altres cinc banderes més.
Els pagesos lluint gambeto, posats en dues files, amb els brandons o ciris encesos, desfilen devotament i amb circumspecció; el pas mesurat, com en una processó de pregàries; en mig d’un silenci que imposa. Si els seglars es comporten amb tant respecte, ni caldria ponderar el recolliment amb què els sacerdots hi assisteixen.
Ja es veu el gremial de vellut carmesí davant el Preste que, amb la santa Relíquia a les mans, presideix la processó sota el tàlem de domàs, també de color carmesí.
Les mestresses de casas, les donzelles… totes abillades amb les millors prendes que tenen: brials riquíssims, arracades, anells i agulles de pit treballades en or i guamides amb diamants; altres, més modestes, amb les joies de llurs virtuts…
En iniciar-se el capvespre, les boires, han augmentat lleugerament enrogides pel foc del sol que es pon; un oratge una mica esvalotat juga amb les flames dels ciris.
L’altar major de l’església está degudament il·luminat i, en entrar la processó ha esclatat el cant dels goigs de Sant Ramí, amb acompanyament deis músics de la cobla.
I les campanes com han repicatl Les dues grosses amb un sò tan ben timbrat que recorden, potser amb avantatges i tot, les de la Catedral de Barcelona i fins les de la basílica montserratina. La més grossa de les grosses, la veiem des de baix, en el finestral del davant, com branda presumida patxoca! Les dues petites les batzega el campaner per a treure’n més eficaçment tota l’alegria que porten dintre.
La vila de Sant Feliu
us desitja molt servir:
guardeu-li los fills i filles
de pecar i mal morir:
ho demana suplicant,
amb voluntat molt rendida.
Puig en lo Cel triomfant
goseu de l’etema vida;
socorreu a aquell qui us crida,
Rarimi, mártir molt sant.

NOTÍCIA DEL PASSAT. L’Exposició Nacional de Roses de 1980

>>Agustí G. Larios
Durant els dies 11, 12 i 13 de maig de 2012, Sant Feliu de Llobregat celebrarà les seves Festes de Primavera, aglutinades al redès de dues activitats força tradicionals i arrelades a la nostra vila: la 54a Exposició Nacional de Roses i la 33a Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat.
Sobre l’activitat tal vegada més emblemàtica de la Ciutat de les Roses, l’Exposició Nacional de Roses, hem volgut recuperar la informació publicada sobre alguna edició passada. Concretament, en recordem l’edició de 1980 i el ressò que en tinguè a les planes del Butlletí d’informació municipal i ciutadana.

Editorial del «Butlletí d’informació municipal i ciutadana», núm. 260 (abril de 1980).

Programa de les Festes de Primavera, «Butlletí d’informació municipal i ciutadana», núm. 260 (abril de 1980).

Article d’opinió sobre les Festes de Primavera, «Butlletí d’informació municipal i ciutadana», núm. 260 (abril de 1980).

NOTÍCIA DEL PASSAT. La Colla del Banyetes

>>Agustí G. Larios
Ja us hem parlat en aquest bloc de la celebració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, si bé que de manera indirecta en acostar-nos al parc del 8 de Març, i no volem deixar passar l’avinentesa d’aquesta data per recordar una colla gegantera ben singular: la Colla de Geganteres de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta colla es va crear el 1996 i, en aquell moment, es tractava de l’única colla formada exclusivament per dones geganteres de Catalunya. Les components d’aquesta colla són les encarregades de fer ballar dues de les figures festives locals més estimades pels més menuts de la nostra ciutat. Són la parella de gegantons Banyetes i Rebanyuda.
La revista santfeliuenca De bat a bat, de vida efímera, va explicar tot això i moltes més coses sobre aquesta colla de geganteres de la nostra ciutat a l’article titulat «Dones d’alçada», publicat al febrer de 2004, en el número 1 d’aquesta revista.
A continuació reproduïm el text de l’article.

Text de l'article publicat a «De bat a bat», núm. 1 (febrer de 2004).

I tot seguit reproduïm la fotografia del grup de dones geganteres que il·lustrava l’article que esmentem. D’esquerra a dreta, són: Roser Rius (cap de colla), Mercè Duran, Rosa M. Parés, Eni Novell, Montse Guasch, Marta Montané, Anna Duran, Cinta Amades (agenollada), Rosa M. Rius i M. Teresa Olivé (cap de colla).

Grup de membres de la Colla de Geganteres de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

NOTÍCIA DEL PASSAT. Entrevista als gegants

Gegants de la Ciutat.

>>Agustí G. Larios
Tal com hem acordat com a entitat, El tro de Falguera treballa per a l’arrelament i el desenvolupament de les festes populars; i una manera de fer-ho és donar a conèixer alguns dels elements més rellevants de les festes: els seus significats, els seus rituals, els seus elements materials i immaterials, els seus protagonistes (individuals i col·lectius), etc. Per aquesta raó, en aquest bloc mirem de fer-nos ressò de tot allò que fa El tro de Falguera, però també d’algunes altres coses que fan altres entitats o que, en un sentit global, tenen a veure amb la tradició festiva popular catalana, que és força rica. Val a dir, a més, que això afecta a les manifestacions festives pròpies del barri Falguera, a les de la ciutat de Sant Feliu i les de Catalunya, perquè, més enllà d’aquests àmbits geogràfics, comparteixen un nexe d’unió com és que totes elles formen part de la cultura popular catalana.
Aquestes paraules inicials venen a tomb, perquè en la secció “Notícia del passat” d’aquest mes no ens centrem en cap dels dos elements identificadors més evidents d’El tro de Falguera, com són el foc i la música, sinó que tractem la festa popular, en aquest cas a Sant Feliu, fent una aproximació a una manifestació encara més tradicional a la nostra ciutat: els gegants. Vet aquí, doncs, que ens remuntem a 1957 per recuperar dues planes de la revista santfeliuenca Alba, una publicació de la parròquia de Sant Llorenç que fou editada entre 1948 i 1968.

Capçalera de la revista parroquial Alba.

Es tracta d’una entrevista fictícia o inventada —d’altra banda, val a dir que es tractava d’un recurs estilístic gens inusual en els difícils anys de la dictadura franquista—, en la qual els gegants de la ciutat de Sant Feliu, que ara anomenem Gegants Vells de la Ciutat, responen les preguntes del destacat pintor local i col·laborador d’Alba, Joan Torras Viver.

Els Gegants de la Ciutat. Font: ICC.

Aquests gegants, com recorda Ricard Vinyets (“Els Gegants Vells de Sant Feliu de Llobregat”, revista Gegants, núm. 84, hivern de 2008), van ser estrenats per la processó del Corpus de 1955, i durant una quinzena d’anys van participar en aquesta celebració i en la Festa Major —aleshores, per Sant Llorenç—. Actualment, hi ha dos gegantonets, anomenats Mercè i Llorenç, que són una rèplica d’aquestes figures.
Vet aquí la sucosa entrevista entre Joan Torras i els gegants de Sant Feliu de Llobregat.


NOTÍCIA DEL PASSAT. El correfoc de 1985

Butlletí (octubre de 1985).

>>Agustí G. Larios

El correfoc és una de les activitats més destacades de la Festa de Tardor de San Feliu. La fesomia actual de la festa major sentafeliuenca és el resultat d’una elaboració menada pels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista, els quals van considerar una prioritat de la seva gestió adaptar la tradició festiva local a la nova realitat com a ciutat de Sant Feliu. D’aquesta manera, en les primeres edicions de la festa es van anar incorporant progressivament diferents elements festius nous, com ara els gegants, els capgrosos, el Drac i la Garsa.

Però a banda dels elements festius materials –que s’acompanyaren d’altres elements immaterials com una cercavila, un conte, una cançó, un ball, etc.-, en el marc de la Festa de Tardor s’ha anat consolidant un seguit d’activitats participatives per a la población de la nostra ciutat: el seguici, el bany d’escuma… i el correfoc. Aquesta darrera és una de les més ben acollides pels santfeliuencs i santfeliuenques, perquè combina dos aspectes singulars: un paper molt actiu dels ciutadans que hi participen, que esdevé actor de la festa més que no pas espectador de la festa; i, a més, la manera de viure el correfoc amb una gran intensitat d’emocions.

Hem recuperat uns fragments informatius del Butlletí municipal d’octubre de 1985 que fan referencia al correfoc de la Festa de Tardor d’aquell any. Tot i que la qualitat de l’original no és gaire bona –ja han passat 27 anys!-, no ens estem de reproduir tres fragments en els quals s’informa sobre les figures i colles que hi participaven i sobre el recorregut del correfoc, així com també uns consells pràctics per a qui volgués prendre-hi part.

Participants en el correfoc de 1985.

Recorregut del correfoc de 1985.

Recomanacions per al correfoc de 1985.

En aquells correfocs eren freqüents dues coses: que els participants demanéssin als veïns que els llencessin aigua des de les finestres i balcons de les cases seves, cosa que aquests feien; i la finalització del correfoc culminava amb uns quants joves banyats dins de la font que aleshores hi havia a la plaça de la vila.

Finalment, només per contextualitzar una mica, vet aquí algunes dades: feia quatre anys i mig que uns quants militars havien realitzat un cop d’estat que no va reixir; Felipe González, del PSOE, era el president del govern espanyol; Jordi Pujol, de CiU, era el president de la Generalitat de Catalunya; i  l’alcalde de Sant Feliu era Francesc Baltasar, del PSUC; Espanya tot just acabava de signat l’acord d’ingrès a la que aleshores s’anomenava Comunitat Europea, però no podiem ni imaginar-nos que en el futur fariem servir una moneda que no fos la pesseta; a la televisió només se sintonitzaven els dos Canals de TVE i TV3; i la presència d’un ordinador en una llar —i menys encara que estigués connectat a alguna cosa fora d’ella— era un fet extraordinàriament inusual.