El Tro de Falguera a la Xarxa del Barri Falguera

II Festa de la Xarxa del Barri Falguera (8-11-2011). Foto: Marc Rius.

>>Agustí G. Larios

Com sabeu els que seguiu aquest bloc, una dels trets característics de la colla El tro de Falguera és la seva identificació amb el barri de Falguera de la nostra ciutat: la iniciativa de la seva creació va sorgir des del barri, la major part dels seus membres en són veïns i veïnes, i comptem amb la col·laboració de l’AVV de Falguera. A més, com a colla, una de les nostres prioritats principals és la festa del barri Falguera, i amb aquesta perspectiva estem treballant actualment.

Al barri de Falguera hi ha altres entitats que, com El tro de Falguera i l’AVV, treballen en benefici dels veïns i les veïnes del barri. I, amb l’objectiu de coordinar la tasca de totes elles, hi ha també la Xarxa del Barri Falguera, en la qual s’ha integrat El tro de Falguera.

Les associacions que formen part de la Xarxa del Barri Falguera són l’AMPA CEIP Falguera, l’AMPA CEIP Salvador Espriu, l’AMPA IES Martí Dot, l’Associació Cultural Musulmana Al-Rahma Yaltaohid, l’Associació Esportiva de l’IES Martí Dot, l’Associació Tawmat Catalunya, L’Associació de Veïns Falguera, la Creu Roja de Sant Feliu, El tro de Falguera, Fent Amics, la Penya Cultural Andaluza Luis de Córdoba, la Penya Recreativa Pajaritos, la Peña Recreativa Sant Feliu de Llobregat i els Voluntaris de Sant Feliu.

Entre les iniciatives promogudes per la Xarxa del Barri Falguera hi ha la festa que ha estat celebrada en dues ocasions: el 24 d’octubre de 2010 i el 8 de novembre de 2011 (en podeu veure un reportatge fotogràfic aquí).

Cartell I Festa de la Xarxa del Barri Falguera (24-10-2010). Foto: AMPA CEIP Salvador Espriu.

Cartell II Festa de la Xarxa del Barri Falguera (8-11-2011). Foto: Marc Rius.

NOTÍCIA DEL PASSAT. El correfoc de 1985

Butlletí (octubre de 1985).

>>Agustí G. Larios

El correfoc és una de les activitats més destacades de la Festa de Tardor de San Feliu. La fesomia actual de la festa major sentafeliuenca és el resultat d’una elaboració menada pels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista, els quals van considerar una prioritat de la seva gestió adaptar la tradició festiva local a la nova realitat com a ciutat de Sant Feliu. D’aquesta manera, en les primeres edicions de la festa es van anar incorporant progressivament diferents elements festius nous, com ara els gegants, els capgrosos, el Drac i la Garsa.

Però a banda dels elements festius materials –que s’acompanyaren d’altres elements immaterials com una cercavila, un conte, una cançó, un ball, etc.-, en el marc de la Festa de Tardor s’ha anat consolidant un seguit d’activitats participatives per a la población de la nostra ciutat: el seguici, el bany d’escuma… i el correfoc. Aquesta darrera és una de les més ben acollides pels santfeliuencs i santfeliuenques, perquè combina dos aspectes singulars: un paper molt actiu dels ciutadans que hi participen, que esdevé actor de la festa més que no pas espectador de la festa; i, a més, la manera de viure el correfoc amb una gran intensitat d’emocions.

Hem recuperat uns fragments informatius del Butlletí municipal d’octubre de 1985 que fan referencia al correfoc de la Festa de Tardor d’aquell any. Tot i que la qualitat de l’original no és gaire bona –ja han passat 27 anys!-, no ens estem de reproduir tres fragments en els quals s’informa sobre les figures i colles que hi participaven i sobre el recorregut del correfoc, així com també uns consells pràctics per a qui volgués prendre-hi part.

Participants en el correfoc de 1985.

Recorregut del correfoc de 1985.

Recomanacions per al correfoc de 1985.

En aquells correfocs eren freqüents dues coses: que els participants demanéssin als veïns que els llencessin aigua des de les finestres i balcons de les cases seves, cosa que aquests feien; i la finalització del correfoc culminava amb uns quants joves banyats dins de la font que aleshores hi havia a la plaça de la vila.

Finalment, només per contextualitzar una mica, vet aquí algunes dades: feia quatre anys i mig que uns quants militars havien realitzat un cop d’estat que no va reixir; Felipe González, del PSOE, era el president del govern espanyol; Jordi Pujol, de CiU, era el president de la Generalitat de Catalunya; i  l’alcalde de Sant Feliu era Francesc Baltasar, del PSUC; Espanya tot just acabava de signat l’acord d’ingrès a la que aleshores s’anomenava Comunitat Europea, però no podiem ni imaginar-nos que en el futur fariem servir una moneda que no fos la pesseta; a la televisió només se sintonitzaven els dos Canals de TVE i TV3; i la presència d’un ordinador en una llar —i menys encara que estigués connectat a alguna cosa fora d’ella— era un fet extraordinàriament inusual.

FESTES D’ARREU. Reis

Els Reis d'Orient en la seva visita a Sant Feliu (5-1-2011).

>>Agustí G. Larios

Amb aquesta anotació al bloc encetem una nova secció en la qual colem recordar algunes de les més significatives tradicions festives d’arreu. El calendari festiu a Catalunya és ben ple de diades en les quals hom realitza celebracions concretes. Algunes d’aquestes festes són comunes a tot el territori català i d’altres són festivitats locals. Al llarg de l’any, a «Festes d’arreu» anirem fent recordatori d’algunes d’aquestes mostres més destacades del patrimoni festiu català.

ELS REIS MAGS, ELS REIS D’ORIENT O, SENZILLAMENT, ELS REIS

Segons el Nou Testament, són uns personatges mags o savis que van anar a Betlem a retre culte al nen Jesús. Procedien d’Orient i van fer el seu camí guiats per una estrella que els va menar fins a l’indret on havia nascut el nou rei dels jueus. Les ofrenes que van dur a l’infant van ser or, encens i mirra. Els tres Reis són Melcior, el rei blanc (de pell clara i barba blanca); Gaspar, el rei ros (de pell blanca i cabell castany); i Baltasar , el rei negre (de pell i cabells negres) i van precedits per uns emissaris o patges.

ELS PATGES

El patge Shelim.

Les cavalcades dels Reis van precedides per la visita d’un patge de Ses Majestats. Es tracta d’un personatge màgic que, batejat amb noms diversos, acompleix la funció de preparar els ànims a la quitxalla, anunciar la pròxima arribada dels Reis a la vila i recollir les cartes que els nens i nenes els porten -amb la llista de regals i joguines que desitgen- per tal d’entregar-les a Melcior, Gaspar i Baltasar. En el cas de Sant Feliu, el patge de Ses Magestats es diu Shelim. D’altra banda, moltes són les poblacions en què la mainada reb als Reis amb fanalets. Hom creu que, gràcies a la claror dels fanalets, els Reis podran veure bé el camí i no es perdran. Generalment, són de paper i acostumen a portar una espelma a dins, que s’encén la nit de la Cavalcada.

LA CAVALCADA DE REIS

Els Reis d'Orient en la seva visita a Sant Feliu (5-1-2009).

El vespre del dia 5 de gener és una jornada d’espera excitant per als infants. Tradicionalment, els Reis arriben als pobles catalans el dia 5 de gener a la nit en el marc de grans cavalcades. A les cavalcades els Reis saluden als infants, els mostren que han arribat i reparteixen caramels i els regals que els nens han demanat. En un principi, aquests Tres Reis només eren uns personatges imaginaris, uns éssers eteris que es deia que portaven regals als nens, emulant el que havien fet quan van anar a adorar al nen Jesús recent nascut. Les primeres Cavalcades Reials, amb l’arribada física dels Reis Mags als pobles i ciutats, no es començaren a fer fins a mitjans del segle XX.

Ban Reial.

A Sant Feliu de Llobregat, el dijous 5 de gener, a les 18 h, els Reis Mags iniciaran des dels jardins del Palau Falguera la tradicional Cavalcada pels carrers de la ciutat. El recorregut que faran Ses Majestats és el següent: Palau Falguera, Ramón y Cajal, Sant Josep, Rupert Lladó, Falguera, prolongació Falguera, Pins, Miquel Coll i Alentorn, Hospitalet, Constitució, Sànson, Europa, Picasso, Constitució, Santa Creu, Marquesa de Castellbell, Comte de Vilardaga, Clementina Arderiu, Marquès de Monistrol, Girona, Josep Ricart, Montejurra, Laureà Miró, Jacint Verdaguer, Sant Llorenç, Bertrand, Pi i Margall i plaça de la Vila.

La comitiva reial arribarà a la plaça de la Vila a les 20 h, on serà rebuda per les autoritats de la ciutat. A continuació, l’alcalde de la ciutat, Jordi San José, lliurarà al rei Melcior el pa i la sal com a símbol d’acolliment. Nens i nenes del Consell d’Infants participaran en l’acte. Així, un infant lliurarà al rei Melcior una rosa com a símbol de la ciutat; un altre infant donarà la clau de la ciutat al rei Gaspar i un tercer llegirà la carta de benvinguda amb els desitjos de tots els nens i les nenes de Sant Feliu que després lliurarà al rei Baltasar. Tot seguit, Ses Majestats i l’alcalde pronunciaran un breu discurs des del balcó de l’Ajuntament adreçat a tota la ciutadania. Posteriorment, els reis recolliran les cartes dels nens i nenes des dels trons reials que s’hauran instal·lat a la plaça de la Vila.

LA DIADA DE REIS

Els Reis d'Orient i els regals.

El dia de Reis és una festa tradicional d’orígen catòlic que se celebra el matí després de la nit de Reis, és a dir el 6 de gener al matí. Els nens comproven que els camells dels Reis Mags han begut l’aigua que els havien deixat, que els reis han tastat el torrons i les neules i que els han deixat algun regal, o en el cas pitjor, si s’han portat malament, carbó de sucre. És un dia festiu a Espanya, Itàlia i altres països, cosa que permet preparar el darrer dinar familiar des les festes de Nadal, acabar els torrons, neules i dolços i enllestir l’àpat amb el tradicional tortell de reis. A d’altres països no és un dia festiu, així la festifitat de l’epifania es trasllada al primer diumenge després del 6 de gener. És el cas de França, per exemple, on la festa consisteix només en l’àpat acabat amb un pastís, que pot ser una pasta fullada farcida de massapà o, en alguns indrets d’Occitània, un tortell molt semblant al dels Països Catalans (i Portugal, etc.).

El carbó de sucre ara és una llaminadura que recorda els nens que, si es porten malament, els reis els veuen. Però en origen era carbó real, un regal de classes humils ben valuós, ja que volia dir escalfor i llum, una versió de regal més moderna, però molt menys emblemàtica, i potser en part per això mai no l’arribada a substituir, que el tió de Nadal, la funció inicial del qual era la mateixa (a més de fer de joguina).

UNA EXPOSICIÓ VIRTUAL: CARTES ALS REIS D’ORIENT (ANYS 1921-1924)

La Universitat de Barcelona va organitzar el desembre de 2010 una exposició virtual ben curiosa, a partir d’un plec de cartes als Reis escrites per una colla de nens i nenes entre els anys 1921 i 1924.

Exposició Cartes als Reis d'Orient.

El conjunt de cartes es conserva al Fons Personal de Pere Bosch i Gimpera que està dipositat a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Van ser remeses des dels magatzems Rodríguez i El Siglo amb seu a les ciutats de Madrid i Barcelona, entre 1921 i 1924, a sol·licitud de Tomàs Carreras i Artau, professor catedràtic d’Ètica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.

Exemple de carta als Reis.

L’objectiu de disposar de cartes escrites pels nens i nenes als Reis és obtenir informació directa sobre els desitjos infantils com a matèria d’estudi i investigació en diversos vessants del coneixement que més atreien Carreras: la psicologia, en aquest cas infantil, i el comportament col·lectiu de la societat.

La galeria d’imatges de les cartes als Reis que es presenta és una selecció entre la totalitat de les que es conserven.

REVISTA DE PREMSA. El tro de Falguera, a El diari de Sant Feliu

El diari de Sant Feliu (gener de 2012), pàg. 10.

>>Agustí G. Larios

«El barri Falguera tindrà una colla de focs i tabals», El diari de Sant Feliu (gener de 2012), pàg. 10.

La publicació El diari de Sant Feliu ha recollit en el seu darrer número (corresponent a gener de 2012) la notícia de la creació de la colla Foc i tabals El tro de Falguera. Sota el títol «El barri Falguera tindrà una colla de foc i tabals», s’informa que El tro de Falguera està formada per unes 80 persones i es presentarà durant les festes del barri, al juny de 2012.

En la notícia d’El diari de Sant Feliu, es recorda la voluntat manifestada per la nostra colla de «donar suport a la tradició festiva catalana, en especial des dels barris de la ciutat». A més, s’hi indica que «Falguera és un barri molt dinàmic i participatiu que, paradoxalment, mai ha comptat amb una entitat cultural d’aquestes característiques».

El diari de Sant Feliu és una iniciativa periodística local creada en el darrer trimestre de 2011 que s’edita mensualment i es distribueix de manera gratuïta.

Capçalera d'El diari de Sant Feliu.

AGENDA. Presentació d’Els Jocs Florals de Barcelona, 1859

Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme.

>>Agustí G. Larios

El Jocs Florals de Barcelona eren uns certàmens literaris que es van instaurar el maig de 1859 menats per Antoni de Bofarull i Vítor Balaguer. La iniciativa literària va comptar amb el suport de molts intel·lectuals i polítics catalans, motiu pel qual ha esdevingut una de les festes literàries tradicionals de més prestigi dins de la cultura catalana. Durant les dues dictadures repressives del segle XX (la de Primo de Rivera i la de Franco) els Jocs Florals restaren prohibits, i no va ser fins al restabliment de la democràcia que es van tornar a celebrar.

Exposició Barcelona i els Jocs Florals, 1859.

L’origen d’aquesta iniciativa és estudiada al llibre Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme, a cura de Josep M. Domingo. Aquest llibre és el catàleg de l’exposició homònima organitzada ja fa temps pel Museu d’Història de Barcelonaa, i es presenta públicament el dilluns 9 de gener, a les 19 hores, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, a Barcelona.

Invitació a la presentació del llibre.

LECTURES DE FESTA. Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja

>>Agustí G. Larios

Encetem una nova secció d’aquest bloc que hem batejat com a «Lectures de festa» i en la qual volem donar a conèixer publicacions —ja siguin novetats acabades d’editar com textos que hom podria considerar «clàssics»— que tractin els diferents vessants del fet festiu tradicional a casa nostra.

Coberta de Calendari de festes de catalunya, Andorra i la Franja.

I comencem tot recomanant-vos una obra senyera, editada el 1989 a partir d’una iniciativa de la Fundació Serveis de Cultura Popular, que és un recull força exhaustiu de les manifestacions festives al Principat, així com també a Andorra i la Franja.

Segons indicaven els editors a la contracoberta, «aquest llibre, fruit de cinc anys de treball d’un equip d’experts i col·laboradors, ofereix l’inventari més complet i rigorós que mai s’hagi fet sobre el patrimoni festiu català. Conté l’enumeració cronològica i la descripció de totes les festes i clebracions populars que, en nombre de més de 8.000, se celebren a Catalunya, Andorra i la Franja. Precedida i acompanyada d’una gran quantitat d’informacions antropològiques, històriques i hagiogràfiques, la relació de festes inclou una breu explicació del contingut de cada una de les celebracions, amb freqüents referències històriques, geogràfiques i artístiques. S’ha tingut una cura especial en la consignació de les fonts bibliogràfiques —més de 30.000— festa per festa i en la confecció de dos índexs que faciliten la consulta de l’obra: el de noms de festes i el de llocs de celebració.»

J. Roma. «Foc i fum» (pàg. 60).

De les informacions prèvies a la relació de festes hem seleccionat una de ben adient: «Foc i fum», a càrrec de Josefina Roma. I dels exemples de festes recollides, n’hem seleccionat una de ben coneguda per als santfeliuencs i santfeliuenques, que tot seguit transcribim:

Sant Feliu de Llobregat (Bll) Festes de Tardor. Dedicades a sant Ramir, copatró de la ciutat, solen durar 4 dies i els actes festius es reparteixen per diversos carrers. Dissabte al vespre, corre-foc amb dracs, diables, la Garsa —animal fantàstic propi de la ciutat— i trabucaires (creats el 1989). Gegants i cap-grossos, comprats el 1981. Cantada d’havaneres. Als matins, matinada amb els grallers. Un altre dia, concurs de pesca fluvial i focs artificials. Cursa popular (des de 1979) i cursa ciclista. Des de 1975, concurs-exposició de canaricultura. Bany d’escuma —organitzat pels bombers—, sardinada, xocolatada, concurs de dibuix i festival de sevillanes.

Bolígrafs i enecenedors per a tothom (a només 1 euro)

Bolígrafs i encenedors d'El tro de Falguera.

>>Agustí G. Larios

Amb l’inici del 2012, la colla El tro de Falguera ha posat en marxa una iniciativa amb un doble objectiu: d’una banda, donar a conèixer la nova colla de foc i tabals entre els veïns i les veïnes del barri de Falguera; i, d’altra banda, cercar una font de finançament complementària per a les activitats de la colla.

Aquesta iniciativa consisteix a distribuir dos productes d’ús quotidià, con són encenedors i bolígrafs, els quals incorporen la imatge de la colla. La col·laboració econòmica per cadascun d’ells és de només 1 euro.

Bolígrafs d'El tro de Falguera.

Per poder aconseguir-los us podeu adreçar als membres de la colla, però també hi ha alguns comerços del barri Falguera on els podreu aconseguir, i dels quals us anirem informant ben puntualment. De moment ja us podeu adreçar a la seu de l’Associació de Veïns de Falguera (pl. Rafael Alberti) per adquirir-los.

Així doncs, si voleu col·laborar amb El tro de Falguera, podeu fer dues coses: aquirir encenedors i bolígrafs de la colla i, si sou un comerç del barri, us podeu oferir per a distribuir-los (eltrodefalguera@hotmail.com).

Encenedors d'El tro de Falguera.

De visita a l’assaig dels Diables Rojos

Assaig dels Diables Rojos a la sala Ibèria (20-12-2011).

>>Agustí G. Larios

El passat dimarts 20 de desembre, uns quants companys i companyes de la colla van apropar-se a la sala Ibèria per veure amb molt d’interès com assajaven els amics tabalers dels Diables Rojos.

La trobada amb aquest grup de músics havia estat plantejada com una mena de descoberta musical, en què el grup de futurs tabalers d’El tro de Falguera van poder conèixer ben directament les característiques dels diferents instruments de percussió.

Descoberta dels instruments.

A més, alguns dels més menuts de la nostra colla van poder fer servir durant una estona els instruments dels Rojos, evidenciant el seu potencial musical que desenvoluparem ben aviat.

Els més menuts d'El tro de Falguera en acció.

Els no tan menuts seguien amb molt d'interès tots els assajos.

Des d’aquí volem agraïr als Rojos la seva informació experimentada, les seves explicacions aclaridores, els seus consells amatents… i la seva paciència inesgotable! Moltes gràcies!

El grup de percussió dels Diables Rojos.

El Diables Rojos durant l'assaig musical.