El tro de Falguera al correfoc del 45è aniversari de l’ACF


>>
Dissabte 6 d’octubre, en el marc de la celebració dels 45 anys d’existència i activitats de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat, va tenir lloc el correfoc del 30è aniversari dels Diables La Garsa.
En aquesta activitat de foc van predre part, a més dels amfitrions —Diables La Garsa— i dels padrins —Apagallums de Camablanca de Sant Just Desvern—, les colles de foc santfeliuenques següents: Els Cremats, La Garsa, Drac de Sant Feliu, Mula de l’ACF, Diables La Salut i El tro de Falguera.
La festa es va iniciar a la plaça de la Vila, on va començar una tabalada, que va discòrrer fins a la plaça de l’Estació. Aquest itinerari, però en sentit invers, va ser el del correfoc.
Marc Rius ha publicat un petit àlbum fotogràfic de la tabalada, que podeu consultar aquí.
Aprofitem per felicitar l’Agrupació Cultural Folklòric pel seu aniversari, i li dessitgem que no defalleixi en la seva tasca per preservació de la cultura tradicional!
Anuncis

LECTURES DE FESTA. Cròniques de Festa Major

>>Xavier López Canut
Dins de la col·lecció «Quaderns d’História» hi ha el volum de l’historiador local Llorenç Sans titulat Cròniques de Festa Major. En aquesta obra, publicada per l’Ajuntamentde Sant Feliu el 1988, podem trobar les raons històriques de la nostra Festa de Tardor.
Es tracta d’un recull d’articles publicats al diari barceloní El Noticiero Universal i a la revista parroquial Alba, en el qual anem descobrint curiositats ben dignes de recordar.
Al voltant de l’any 1700 —tot i que no estan clares les dades d’aquests fets—, hi va haver un estiu d’una gran sequedat, i el primer d’octubre van marxar en romeria els feligresos de Sant Feliu cap a Montserrat, portant la relíquia de Sant Rarimi. En van retornar el dia 12, havia plogut, i les terres tan eixutes ara feien goig de veure. Es van repetir les processons i els oficis els anys següents i d’aquesta manera es va instaurar la diada de Sant Rarimi, el 12 d’octubre, com a segona festa de Sant Feliu o festa petita.
Llegint els articles anirem descobrint que les festes de Sant Feliu se celebraven principalment a les cases burgeses de la vila, i això ens farà pensar en la importància de la democratització de les festes santfeliuenques tal com les coneixem ara.
Entre les dades més interessants que ens presenta Llorenç Sans al llibre destacaria la figura del «Musclaire», un tenor pràcticament analfabet que gaudia d’una gran fama a Barcelona i que va venir a cantar en algunes ocasions a Sant Feliu; deien que la seva veu superava la d’Enrico Caruso…
Per tot això i per la proximitat de la Festa de Tardor valdria la pena apropar-se a la Biblioteca Montserrat Roig i gaudir d’aquestes Cròniques de Festa Major, que ens va deixar el nostre il·lustre historiador Llorenç Sans i Fàbregas.

FESTA DE TARDOR. Concurs fotogràfic «FotoFesta»

 >>
Ja tenim a tocar la Festa de Tardor, un esdeveniment durant el qual, en quatre dies plens d’intensitat —de dijous a diumenge—, tots els santfeliuencs i santfeliuenques celebrarem la festa gran de la nostra ciutat —el que abans era la «festa petita»— amb molt i molt d’entusisame i xerinola.
Com és tradicional, la Festa de Tardor d’enguany és farcida d’activitats força interessant per als habitants de la nostra ciutat, des dels més menuts fins als més veterans, i per a tots els gustos i temàtiques. Aquest any és el primer cop que El tro de Falguera hi prendrà part, i ho farà participant amb entusiasme en moltes de les activitats de cultura tradicional programades amb encert per FETS: el seguici del dijous, el correfoc infantil del divendres, el correfoc del dissabte i la passejada de colles del diumenge.
(Podeu accedir al programa de la Festa de Tardor aquí.)
Des d’El tro de Falguera volem perllongar el record d’aquests quatre dies i, per això, hem organitzat el I concurs de fotografia de Sant Feliu de Llobregat «FotoFesta». Us animen a què en prengueu part, a què col·laboreu participant en el concurs amb les vostres fotografies. La vostra col·laboració, a més, es pot veure recompensada amb un premi —gentilesa de l’obrador creatiu Rakú i del Bar de l’Ateneu, als quals regreciem la seva col·laboració— i amb la participació en una exposició, durant el mes de novembre, al Bar de l’Ateneu.


Bases del I concurs de fotografia de Sant Feliu de Llobregat «FotoFesta»

Bases
El concurs de fotografia «FotoFesta» pretén ser una plataforma que permeti als participants mostrar i compartir, de manera gràfica, les seves vivències a la Festa de Tardor, amb dos subapartats:
a) La Festa de Tardor.
b) El tro de Falguera a la Festa de Tardor.
En ambdós casos, el jurat valorarà especialment la temática, la qualitat, l’originalitat i l’impacte visual, entre d’altres, de les imatges presentades.
Participació
La fotografía i les dades personals es poden entregar directament a l’AVV Falguera o per correu postal a:
Concurs FotoFesta
AVV Falguera
Plaça Rafael Alberti, baixos 1
08980 Sant Feliu de Llobregat
Procediment
Cal que es compleixin aquestes condicions:
a. El concurs està dirigit a tothom que hi vulgui participar.
b. Les fotografies han de ser presentades en paper i poden ser en color o en blanc i negre.
c. Cada participant pot enviar fins a tres fotografies preses durant la Festa de Tardor 2012.
d. Les fotografies presentades no poden haver estat premiades en altres concursos ni publicades anteriorment en cap suport professional, inclosos els electrònics, amb l’excepció de xarxes socials d’ús personal. Si la fotografia forma part d’una sèrie, aquesta norma afecta totes les imatges que pertanyin a la mateixa sèrie.
e. Estan expressament prohibides les imatges que siguin producte de fotomuntatges. El jurat descartarà qualsevol fotografia que al seu entendre ha estat sotmesa a manipulacions tals com afegir, suprimir o desplaçar elements visuals de la imatge o que no corresponguin a una captura directa en un espai i un temps simultanis.
f. La mida mínima haurà de ser de 15 x 20 cm. El tro de Falguera es reserva el dret d’eliminar del concurs aquelles fotos que es considerin de mal gust o ofensives.
g. Les dades que s’han d’aportar juntament amb la fotografia són:
– Títol de la fotografia.
– Nom i cognoms de l’autor/a.
– Telèfon i/o correu electrònic.
h. Qualsevol enviament que no s’ajusti a aquestes bases serà descartat automàticament pel jurat.
i. El tro de Falguera no retornarà les fotografies als seus autors, per la qual cosa s’aconsella que es remetin còpies o duplicats.
Calendari
a. El període de participació s’obre l’11 d’octubre i acaba el 26 d’octubre de 2012, a les 24 hores.
b. La decisió del jurat es farà pública el 29 d’octubre de 2012 al blog d’El tro de Falguera: https://eltrodefalguera.wordpress.com i a l’AVV Falguera.
Premis
Els premis per a les fotografies guanyadores de cadascun dels dos temes proposats consistirà en una figura artesanal donada per l’obrador creatiu «Rakú», a més d’un sopar per a dues persones gentilesa del Bar de l’Ateneu.
A més, el jurat seleccionarà una mostra de les millors fotografies presentades que romandran exposades al Bar de l’Ateneu durant el mes de novembre de 2012.
Acceptació
La participació en el concurs suposa l’acceptació de totes i cadascuna de les bases del concurs i de la decisió inapel·lable del jurat.
Qualsevol enviament o fotografia que no s’ajusti a aquestes bases serà descartat automàticament pel jurat.
Els participants d’aquest concurs s’obliguen a complir les condicions específiques i generals d’aquest, i el seu no acatament suposarà l’expulsió del participant del concurs i la pèrdua de qualsevol dret sobre ell.
Les fotografies que participin en aquest concurs podran ser publicades i difoses al web https://eltrodefalguera.wordpress.com i quedar-hi emmagatzemades indefinidament. Així mateix, les fotografies poden ser publicades en xarxes socials com Facebook i Twitter amb fins de promoció del certamen.

AGENDA. Presentació del documental «Festardor»

>>el tro de falguera
El proper dijous 11 d’octubre començaran les celebracions de la Festa de Tardor, és adir, la festa major de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta és, sens dubte, la concelebració festiva més rellevant del calendari local, de manera que arreplega el major nombre d’esforços de totes les persones que, d’alguna manera o altra, prenen part en la seva organització i realització, i, semblantment, concentra les majors dosis d’emocions i ganes de gresca entre bona part dels nostres convilatans i convilatanes.
Per aquesta raó, no és cosa nova, certament, que la Festa de Tardor sigui objecte preferent d’estudi i divulgació (d’això en donarem algun bocí en aquest bloc ben poperament). Justament, en aquesta línia s’emmarca el documental Festardor realitzat i produït per Joan Lorenzo, de Calaix de Sastre, i Albert Bonet, de pod.cat.
Segons han fet saber, per tal de realitzar el documental «vam gravar durant set dies un total de 47 hores. En la peça final s’hi veuran un total de 51 actes amb una durada d’una hora. Hi ha més de 300 persones entrevistades!»
Vet aquí tres fragments que podem visionar en espera de la seva estrena pública.



L’estrena pública del documental Festardor tindrà lloc el dijous 4 d’octubre, a les 20 h, a CineBaix.

Amb tot, aquest no és el primer documental realitzat sobre la Festa de Tardor. Amb anterioritat, ja vam reproduir en aquest bloc un vídeo promocional de l’Ajuntament i, tot seguit, incorporem un breu documental de mena divulgativa sobre aquesta festa.

FESTES D’ARREU. La Diada Nacional de Catalunya

>>El Tro de Falguera
Ja hem parlat en aquest bloc de les festes cíviques. Un dia com avui, tant important per al poble de Catalunya, pertoca parlar novament d’aquest tipus de celebracions i, més concretament, de la festa més rellevant del calendari català: la Diada Nacional de Catalunya.
Sembla fora de dubte que les tradicions festives són inventades. (Sobre això hi ha un llibre magnífic, d’E.J. Hobsbawm i T. Ranger, titulat L’invent de la tradició, del qual caldrà parlar algun dia.) En aquest sentit, atribuïm més autenticitat, per la seva espontaneïtat, a les tradicions paganes primitives, i d’una manera similar, però en aquest cas pel pes dels anys, a les tradicions “inventades” de la litúrgia religiosa que sovint ha aprofitat, tot readaptant-les, les tradicions festines paganes precedents, de les quals s’ha apropiat.
En canci, quan hom parla de festes cíviques tothom té ben present que es tracta de ritualitzacions col·lectives inventades amb la voluntat política del moment de dotar una col·lectivitat —sovint un país— d’elements d’identificació simbòlica compartits per tots els seus membres —que sovint anomenem ciutadans—. D’ençà la Revolució Francesa, tenim una bona colla d’exemples que il·lustren aquest interès polític —de matriu racional, no pas ideològica— per arrelar ritualitzacions cíviques.
A Espanya, com a conjunt, aquesta llevor nacional no ha donat mai els fruits esperats pels dirigents polítics que van menar la construcció de l’estat liberal al segle XIX. Aquests polítics espanyols, en bona part, giraven la mirada cap altres països d’Europa i envejaven el jacobinisme de França —revolucionària, però sobretot napoleònica— i la potència de les unificacions d’Itàlia i, especialment, d’Alemanya. Però en mirar cap a Europa també donaven l’esquena a la tradició històrica de la pluralitat de «les Espanyes», que encara és ben present en el model actual d’estat autonòmic.
D’altra banda, també s’ha observat com les antigues colònies al continent americà —Estats Units i les repúbliques llatinoamericanes— han construït una tradició cívica forta, la màxima expressió de la qual són les festes nacionals d’independència respectives. Tal vegada en aquests casos no convingui menystenir la manca de tradicions prèvies dels pobles precolombins —esmorteïdes i, fins i tot, aniquilades— ni religioses, associades a l’etapa colonial, com a fet coadjuvant.
A Catalunya, la instauració —o «invenció» si es vol— d’una tradició festiva cívica té el seu màxim exponent en la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta festa ha estat instituïda —juntament amb altres símbols, com la senyera com a bandera i «Els segadors» com a himne— per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot i amb això, els seus orígens reculen fins a la segona meitat del segle XIX, qual el moviment cultural de la Renaixença va menar la recuperació literària de l’Onze de Setembre; amb l’enderroc de les muralles de Barcelona i la construcció de l’Eixample, l’Ajuntament de Barcelona va dedicar un carrer a Rafael de Casanova, conseller en cap el 1714, i, amb l’aixecament d’una estàtua en el seu honor, s’encetà la tradició de l’ofrena floral, pervinguda fins a l’actualitat.
Cal recordar que, a diferència d’altres celebracions festives victorioses —com, per exemple, les independències de les repúbliques americanes o, amb més proximitat, el Dos de Mayo—, l’Onze de Setembre commemora un fet luctuós per al poble de Catalunya: la derrota dels catalans en una guerra, però sobretot la pèrdua del seu autogovern. De vegades això s’ha mitificat i d’altres s’ha negat de manera ahistòrica, però el cert és que la realitat anterior a 1714 fa que hom pugui considerar Catalunya com un estat amb institucions pròpies, no només per l’existència de la Diputació del General o Generalitat, sinó perquè Catalunya comptava aleshores amb els tres elements propis d’un estat: tenia parlament, tenia exèrcit i tenia moneda.

Coberta de les Constitucions de Catalunya, de les Corts de 1702, un compendi de les lleis pròpies de Catalunya.

La derrota de l’11 de setembre de 1714 es commemora actualment a tots els pobles i ciutats de Catalunya —a Sant Feliu, per exemple, es realitza una ofrena floral institucional i cívica al passeig Onze de Setembre—, però és a Barcelona on es concentren els actes més reixits de la Diada: el més tradicional, ja esmentat, de l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova; el més independentista, de l’ofrena al Fossar de les Moreres; i el més institucional, al parc de la Ciutadella, prop de la seu de la representació col·lectiva del poble de Catalunya i la seva sobirania nacional, el Parlament de Catalunya, i del símbol fefaent de la repressió militar posterior a 1714.
A més, també se celebra l’Onze de Setembre amb una manifestació ciutadana, com la mítica de 1976, a Sant Boi de Llobregat, o la manifestació d’enguany, pels carrers del centre de Barcelona, tal vegada la més multitudinària.
Tot seguit, hi ha alguns documentals força interessants —i una mica llargs, com el post d’avui— sobre l’Onze de Setembre, que paga la pena de visionar un dia com avui.


Crònica de la presentació d’El tro de Falguera

>>el tro de falguera
El passat 9 de juny va tenir lloc, després de sis mesos de preparació, la presentació pública de la nova colla santfeliuenca El tro de Falguera. Per al membres de la colla, aquest acte va ser molt emotiu i vivencial, i, un cop més, colem agraïr públicament tothom que ens va fer costat aquella jornada, tan important per a tots nosaltres.
L’esdeveniment, com sabeu, va formar part de la Festa de Primavera 2012 del barri Falguera. I, en realitat, va ser una successió d’actes: la tabalada, la presentació pública de la colla, el correfoc i l’espectacle de foc final.

La tabalada i la presentació

Tot i que la major part dels actes van transcòrrer dins del barri Falguera, l’inici va tenir lloc a la plaça de la Vila, on va començar una tabalada. Els tabalers dels Diables de la Salut, els tabalers dels Diables de la Garsa, els Tronats i els tabalers d’Els Cornuts hi van aportar una bona dosi de ritme des de bon començament, en una tabalada conjunta que es va anar desplaçar fins al Parc Falguera.
Un cop allà, per les escales del palau Falguera van baixar, primer, els músics d’El tro i, després, els seus diables. Van estar acompanyats tothora amicalment pels membres de les dues colles “padrines”: els tabalers dels Diables de la Salut, per la branca de música, i els Petardons i petardones de Can Calders, per la branca de foc.
Vet aquí un àlbum fotogràfic de la presentació.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum fotogràfic.

El correfoc

A continuació, va començar un petit correfoc pels carrers Ramon y Cajal y Sant Josep. Hi van prendre part tots els músics de les colles presents, així els diables de dues colles de foc: la d’El tro de Falguera, que protagonitzava el seu primer acte de foc, i una configurada ex professo amb membres representants d’altres colles de foc de Sant Feliu (dels Diables de la Salut, dels Diables de la Garsa i dels Diables Rojos). També hi va cremar la Mula de l’ACF i ens van fer costat els membres de la Garsa i del Drac de Sant Feliu.
Vet aquí un àlbum fotogràfic del correfoc.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum fotogràfic.

L’acte final

La darrera part de la presentació es va realitzar a la plaça Alfons Comín. En aquest espai del barri Falguera van tenir lloc alguns parlaments: Edu Martín, cap de colla d’El tro; Paco Romero, president de l’AVV Falguera; Manel Martínez, regidor de Cultura; i Jordi San José, alcalde de la ciutat.
Després d’una tabalada conjunta de tots els músics, va começar un espectacle de foc en el qual es van anar intercalant les cremades de la colla infantil Petardons i petardones de Can Calders i d’El tro de Falguera.
Tot i que una mica novats en l’art de cremar, els diables d’El tro de Falguera ja apunten maneres, per tal com la seva intervenció va comptar amb dos moments espectaculars: d’una banda, l’encesa simultània mitjançant una flamarada d’aigua de foc; i, d’altra banda, l’encesa del ceptrot de la colla, que representa la figura de Neptú, el seu símbol.
Finalment, l’acte es va cloure, ja de nit, amb l’intercanvi d’obsequis entre El tro i les dues colles padrines.
Vet aquí dos àlbums fotogràfics.

Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum fotogràfic.


Pitja sobre la imatge per accedir a l’àlbum fotogràfic.

9 DE JUNY, PRESENTACIÓ D’EL TRO. Els actes programats

>>Agustí G. Larios

Ja és a tocar l’acte de presentació pública de la colla El tro de Falguera. El proper dissabte, 9 de juny, tindrà lloc aquest esdeveniment tan singular, com és la posada en marxa d’una nova colla de foc i percussió a la nostra ciutat. Amb tot, hem de recordar que recentment hi va haver una preestrena dels músics d’El tro de Falguera a l’Aplec de la Salut.

Com sabeu per l’entrevista a la comissió del membres d’El tro que hi està treballant, aquesta celebració no és específica de la nostra colla, sinó que suma esforços amb la Xarxa del Barri Falguera i amb l’AVV Falguera, per tal de donar rellevància a la Festa de Primavera 2012.
En qualsevol cas, l’acte de presentació s’encetarà a les 19.30 h, a la plaça de la Vila, amb una tabalada, a càrrec de les colles de percussió de la nostra ciutat. Aquesta tabalada es desplaçarà fins als jardins del Parc Falguera.
En aquest espai tindrà lloc l’acte de presentació dels músics i diables d’El tro de Falguera, de la mà de les dues colles santfeliuenques que esdevindran padrins: els Tabalers dels Diables de la Salut, pel que fa a la branca musical, i els Petardons i petardones de Can Calders, pel que fa a la branca de foc.
A les 20.30 h començarà un petit correfoc el recorregut del qual transcorrerà entre la porta del Parc Falguera i la plaça Alfons Comín, pels carrers Ramón y Cajal i Sant Josep. Hi prendran part, a més dels tabalers de totes les colles, els diables d’El tro de Falguera i una segona colla integrada pels representants de les colles de foc de la nostra ciutat.

Recorregut del correfoc, entre la porta dels parc Falguera i la plaça Alfons Comín.

Serà a la plaça Alfons Comín on tindrà lloc un espectacle de foc, a càrrec de Petardons i petardones de Can Calders i també d’El tro de Falguera, així com els parlaments institucionals.
Tot seguit continuaran la resta d’actes programats dins de la Festa Primavera 2012 de la Xarxa del Barri Falguera.
Ja sabeu: «Ningú no pot faltar el dissabte 9 de juny a la presentació d’El tro de Falguera». Us hi esperem!!

Fem 6 mesos de bloc. Entrevista a l’alcalde

>>Agustí G. Larios
El proper dilluns 4 de juny farà sis mesos que aquest bloc, plataforma d’expressió pública d’El tro de Falguera, va començar a donar informació sobre la colla i sobre la cultura popular i tradicional catalana. I per a celebrar-lo, hem convidat Jordi San José, alcalde de la nostra ciutat, a conversar amb nosaltres sobre la imminent presentació pública de la colla, fet que tindrà lloc, com sabeu, el dissabte 9 de juny.
Així doncs, vet aquí dues fites properes, una virtual i una altra presencial, que no podeu deixar passar:
• Dilluns 4, publicació del vídeo de l’entrevista a l’alcalde de Sant Feliu.
• Dissabte 9, presentació pública de la colla en el marc de la Festa de la Xarxa del Barri Falguera.

FESTES D’ARREU. L’Aplec de la Salut

>>Agustí G. Larios
Com sabeu, en aquest bloc dediquem una atenció preferent al patrimoni festiu català, considerat com el pal de paller de la cultura popular i tradicional catalana. I també en aquest bloc hem parlat dels orígens pagans, religiosos i cívics de les festes.
Una de les festes religioses més singulars per als santfeliuencs i santfeliuenques és l’Aplec de la Salut. No és que Sant Feliu sigui l’única vila catalana que veneri la Mare de Déu de la Salut; ans al contrari: també la veneren viles com Rubí, el Papiol i Sabadell, entre d’altres. Però a diferència d’elles, que celebren la festa el 8 de setembre, dia de les maresdedéu trobades, a Sant Feliu l’Aplec de la Salut té lloc el dilluns de Pasqua Granada.
Com ens recorda Joaquim Sedó,

A Sant Feliu de Llobregat, la llegenda explica que la imatge de la Mare de Déu de la Salut va ser trobada per una cabra d’un rabat propietat d’una rica família de Sarrià, can Través. Dia sí dia també, la cabra furgava amb les potes en un mateix punt, al costat d’un gran arbre. El cabrer va cavar la terra en aquell punt exacte i va trobar la imatge. La troballa va ser considerada excepcional i s’hi va erigir un santuari, l’origen de l’ermita actual.

Anys més tard, en plena època de fam i misèria, els habitants de Sant Feliu s’encomanaren a la Mare de Déu perquè els ajudés a tirar endavant. I així succeí. Des d’aleshores, els de Sant Feliu pugen una vegada l’any al santuari en agraïment.

Durant el segle XX, l’Aplec de la Salut ha estat una festa molt arrelada a Sant Feliu i se celebrava, com la resta de les maresdedéu trobades, el 8 de setembre. A principis de la dècada de 1970, però, la festa deixà de celebrar-se.
No serà fins a 1997 quan es va reemprendre aquesta tradició festiva, de la mà de l’associació Amics de les Tradicions de Sant Feliu. Enguany, s’ha assolit el 16è Aplec de la Salut, i és organitzat per l’associació Calaix de Sastre.
La festa té lloc a l’Ermita de la Salut, a la serra de Collserola. Abans, però, cal transportar la imatge de la Mare de Déu de la Salut des de la Catedral de Sant Llorenç fins a l’ermita. Quan s’arriba a l’ermita, hi ha la hissada de bandera i el pregó, que enguany és a càrrec de Gemma Subirana.
A continuació, algunes colles i coral de la ciutat hi executen les seves actuacions. Enguany, com a novetat, hi haurà la presència d’El tro de Falguera, que hi farà una mena de pre-estrena. A les 12 del migdia se celebra missa.
Acabada la missa, es desplaça una mica la festa, ja que a l’explanada l’esbart de l’Agrupació Cultural Folklòrica interpreta el ball de la Soca, al voltant de la gransoca. Possiblement, l’origen d’aquest balls interpretat per solters i solteres de la vila sigui arcàic, ja que hi és associat un simbolisme de fertilitat.
Vet aquí un vídeo del ball de la Soca.
Després del ball de la Soca, hi ha la ballada de sardanes, el dinar popular i, ja a la tarda, el sorteig d’un xai.

AGENDA. Marató per la pobresa de gegants

>>Agustí G. Larios
Davant la situació de crisi econòmica actual, TV3, Catalunya Ràdio i la Fundació La Marató de TV3 organitzen el 27 de maig una iniciativa especial: la Marató per la pobresa.
Amb el lema «Que ningú es quedi fora de joc», la Marató per la pobresa pretén divulgar, sensibilitzar i mobilitzar la societat catalana, i recaptar col·laboracions econòmiques per finançar projectes socials.

Una passa de gegants

D’entre les activitats programades per les entitats col·laboradores, hi ha una ja realitzada en edicions anteriors a Sant Feliu. Es tracta d’«Una passa de gegants», que tindrà lloc, novament, el diumnenge 27 de maig, durant tot el dia a la plaça de la Vila. Els gegants de l’Agrupació Cultural Folklòrica —Jordi i Montserrat, Banyetes i Rebanyuda, Gegantó Tonet, Fada Natura, Picatrons i Foguera— s’hi mouran al compàs de les donacions que se’n facin.

Una passa de gegant, a la plaça de la Vila.

Activitats del dissabte 26

Però el dissabte 26 de maig hi haurà un seguit d’activitats a la plaça Lluís Companys, organitzades per la Colla de Geganters i grallers de l’ACF i la Colla de l’Espriueta de l’AMPA del Salvador Espriu.
A les 18.00 h hi haurà diverses actuacions: dels timbalers dels Diables Rojos, de globofèxia i de malabars dels Diables de la Salut.
A les 20.00 h començarà una cercavila de gegants en la qual prendren part, a més dels gegants i gegantons de l’ACF i de la gegantona de l’Espriueta, els gegants de les colles següents: AMPA Mare de Déu del Carme (del Prat de Llobregat), Geganters i Capgrossos de Creixell, Llinars del Vallès, Gegants Martina i Pol, i Sant Antoni de Vilamajor.
A les 21.00 h començarà una butifarrada solidària (amb butifarra i beguda per només 5 euros), que estarà acompanyada de música en directe i DJ amb els grups següents: Marta Cerdán (amb guitarra i saxo), DJ Fefe i DJ Major Croc Discoteque.
La cercavila de gegants del dissabte 26 és, certament, una mica especial, perquè els organitzadors no han volgut deixar de banda la tradició que, per aquestes dates, comemora cada any el que ha estat, sens dubte, la fita gegantera de la nostra ciutat: Sant Feliu 2001 ciutat gegantera.

Ball final de la festa del 10è anniversari de Sant Feliu 2001 ciutat gegantera, a la plaça de la Vila. Fotografia: Marc Rius.

Reportatge fotogràfic sobre la cercavila de gegants del 10è aniversari de Sant Feliu 2001 ciutat gegantera.
La rellevància de l’esdeveniment ja es va voler posar de relleu en el vídeo que va ser elaborat ara fa un any, en coincidència amb el desè aniversari.