El tro de Falguera al correfoc del 45è aniversari de l’ACF


>>
Dissabte 6 d’octubre, en el marc de la celebració dels 45 anys d’existència i activitats de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat, va tenir lloc el correfoc del 30è aniversari dels Diables La Garsa.
En aquesta activitat de foc van predre part, a més dels amfitrions —Diables La Garsa— i dels padrins —Apagallums de Camablanca de Sant Just Desvern—, les colles de foc santfeliuenques següents: Els Cremats, La Garsa, Drac de Sant Feliu, Mula de l’ACF, Diables La Salut i El tro de Falguera.
La festa es va iniciar a la plaça de la Vila, on va començar una tabalada, que va discòrrer fins a la plaça de l’Estació. Aquest itinerari, però en sentit invers, va ser el del correfoc.
Marc Rius ha publicat un petit àlbum fotogràfic de la tabalada, que podeu consultar aquí.
Aprofitem per felicitar l’Agrupació Cultural Folklòric pel seu aniversari, i li dessitgem que no defalleixi en la seva tasca per preservació de la cultura tradicional!
Anuncis

LECTURES DE FESTA. Cròniques de Festa Major

>>Xavier López Canut
Dins de la col·lecció «Quaderns d’História» hi ha el volum de l’historiador local Llorenç Sans titulat Cròniques de Festa Major. En aquesta obra, publicada per l’Ajuntamentde Sant Feliu el 1988, podem trobar les raons històriques de la nostra Festa de Tardor.
Es tracta d’un recull d’articles publicats al diari barceloní El Noticiero Universal i a la revista parroquial Alba, en el qual anem descobrint curiositats ben dignes de recordar.
Al voltant de l’any 1700 —tot i que no estan clares les dades d’aquests fets—, hi va haver un estiu d’una gran sequedat, i el primer d’octubre van marxar en romeria els feligresos de Sant Feliu cap a Montserrat, portant la relíquia de Sant Rarimi. En van retornar el dia 12, havia plogut, i les terres tan eixutes ara feien goig de veure. Es van repetir les processons i els oficis els anys següents i d’aquesta manera es va instaurar la diada de Sant Rarimi, el 12 d’octubre, com a segona festa de Sant Feliu o festa petita.
Llegint els articles anirem descobrint que les festes de Sant Feliu se celebraven principalment a les cases burgeses de la vila, i això ens farà pensar en la importància de la democratització de les festes santfeliuenques tal com les coneixem ara.
Entre les dades més interessants que ens presenta Llorenç Sans al llibre destacaria la figura del «Musclaire», un tenor pràcticament analfabet que gaudia d’una gran fama a Barcelona i que va venir a cantar en algunes ocasions a Sant Feliu; deien que la seva veu superava la d’Enrico Caruso…
Per tot això i per la proximitat de la Festa de Tardor valdria la pena apropar-se a la Biblioteca Montserrat Roig i gaudir d’aquestes Cròniques de Festa Major, que ens va deixar el nostre il·lustre historiador Llorenç Sans i Fàbregas.

FESTA DE TARDOR. Concurs fotogràfic «FotoFesta»

 >>
Ja tenim a tocar la Festa de Tardor, un esdeveniment durant el qual, en quatre dies plens d’intensitat —de dijous a diumenge—, tots els santfeliuencs i santfeliuenques celebrarem la festa gran de la nostra ciutat —el que abans era la «festa petita»— amb molt i molt d’entusisame i xerinola.
Com és tradicional, la Festa de Tardor d’enguany és farcida d’activitats força interessant per als habitants de la nostra ciutat, des dels més menuts fins als més veterans, i per a tots els gustos i temàtiques. Aquest any és el primer cop que El tro de Falguera hi prendrà part, i ho farà participant amb entusiasme en moltes de les activitats de cultura tradicional programades amb encert per FETS: el seguici del dijous, el correfoc infantil del divendres, el correfoc del dissabte i la passejada de colles del diumenge.
(Podeu accedir al programa de la Festa de Tardor aquí.)
Des d’El tro de Falguera volem perllongar el record d’aquests quatre dies i, per això, hem organitzat el I concurs de fotografia de Sant Feliu de Llobregat «FotoFesta». Us animen a què en prengueu part, a què col·laboreu participant en el concurs amb les vostres fotografies. La vostra col·laboració, a més, es pot veure recompensada amb un premi —gentilesa de l’obrador creatiu Rakú i del Bar de l’Ateneu, als quals regreciem la seva col·laboració— i amb la participació en una exposició, durant el mes de novembre, al Bar de l’Ateneu.


Bases del I concurs de fotografia de Sant Feliu de Llobregat «FotoFesta»

Bases
El concurs de fotografia «FotoFesta» pretén ser una plataforma que permeti als participants mostrar i compartir, de manera gràfica, les seves vivències a la Festa de Tardor, amb dos subapartats:
a) La Festa de Tardor.
b) El tro de Falguera a la Festa de Tardor.
En ambdós casos, el jurat valorarà especialment la temática, la qualitat, l’originalitat i l’impacte visual, entre d’altres, de les imatges presentades.
Participació
La fotografía i les dades personals es poden entregar directament a l’AVV Falguera o per correu postal a:
Concurs FotoFesta
AVV Falguera
Plaça Rafael Alberti, baixos 1
08980 Sant Feliu de Llobregat
Procediment
Cal que es compleixin aquestes condicions:
a. El concurs està dirigit a tothom que hi vulgui participar.
b. Les fotografies han de ser presentades en paper i poden ser en color o en blanc i negre.
c. Cada participant pot enviar fins a tres fotografies preses durant la Festa de Tardor 2012.
d. Les fotografies presentades no poden haver estat premiades en altres concursos ni publicades anteriorment en cap suport professional, inclosos els electrònics, amb l’excepció de xarxes socials d’ús personal. Si la fotografia forma part d’una sèrie, aquesta norma afecta totes les imatges que pertanyin a la mateixa sèrie.
e. Estan expressament prohibides les imatges que siguin producte de fotomuntatges. El jurat descartarà qualsevol fotografia que al seu entendre ha estat sotmesa a manipulacions tals com afegir, suprimir o desplaçar elements visuals de la imatge o que no corresponguin a una captura directa en un espai i un temps simultanis.
f. La mida mínima haurà de ser de 15 x 20 cm. El tro de Falguera es reserva el dret d’eliminar del concurs aquelles fotos que es considerin de mal gust o ofensives.
g. Les dades que s’han d’aportar juntament amb la fotografia són:
– Títol de la fotografia.
– Nom i cognoms de l’autor/a.
– Telèfon i/o correu electrònic.
h. Qualsevol enviament que no s’ajusti a aquestes bases serà descartat automàticament pel jurat.
i. El tro de Falguera no retornarà les fotografies als seus autors, per la qual cosa s’aconsella que es remetin còpies o duplicats.
Calendari
a. El període de participació s’obre l’11 d’octubre i acaba el 26 d’octubre de 2012, a les 24 hores.
b. La decisió del jurat es farà pública el 29 d’octubre de 2012 al blog d’El tro de Falguera: https://eltrodefalguera.wordpress.com i a l’AVV Falguera.
Premis
Els premis per a les fotografies guanyadores de cadascun dels dos temes proposats consistirà en una figura artesanal donada per l’obrador creatiu «Rakú», a més d’un sopar per a dues persones gentilesa del Bar de l’Ateneu.
A més, el jurat seleccionarà una mostra de les millors fotografies presentades que romandran exposades al Bar de l’Ateneu durant el mes de novembre de 2012.
Acceptació
La participació en el concurs suposa l’acceptació de totes i cadascuna de les bases del concurs i de la decisió inapel·lable del jurat.
Qualsevol enviament o fotografia que no s’ajusti a aquestes bases serà descartat automàticament pel jurat.
Els participants d’aquest concurs s’obliguen a complir les condicions específiques i generals d’aquest, i el seu no acatament suposarà l’expulsió del participant del concurs i la pèrdua de qualsevol dret sobre ell.
Les fotografies que participin en aquest concurs podran ser publicades i difoses al web https://eltrodefalguera.wordpress.com i quedar-hi emmagatzemades indefinidament. Així mateix, les fotografies poden ser publicades en xarxes socials com Facebook i Twitter amb fins de promoció del certamen.

NOTÍCIA DEL PASSAT. Sant Rarimi

>>
Amb la Festa de Tardor a tocar, publiquem un nou lliurament de la secció «Notícies del passat» per donar a conèixer l’origen de la que tradicionalment ha estat considerada «la festa petita» de la nostra vila —en contraposició a la festa major: Sant Llorenç.
Per fer-ho hem recuperat un text de l’historiador local Llorenç Sans publicat a la secció «Efemèrides locals» a la revista parroquial Alba de l’octubre de 1958. Aquesta peça, titulada «Rarimi, sant i màrtir», està centrada a difondre quin era el sant sota l’advocació del qual era celebrada la Festa de Tardor: Sant Rarimi.
L’arrelament d’aquest sant a la nostra vila es palesa en el fet que hi haguéssin convilatans anomenats… Remigi. Sembla ser que a finals del segle XIX i principis del XX era freqüent batejar els nadons locals amb el nom de Remigi, fet que hom atribueix a la combinació de l’analfabetisme majoritari dels habitants —i que feia escriure els noms tal com sonaven— i amb la derivació popular-local Rarimi-Ramí (diminutiu casolà)-Remigi.
La idea, que prospera, de restablir la Festa de Sant Ramí, ens inclina a parlar-ne.
Pels goigs d’aquest Sant, Patró de la segona Festa major santfeliuenca, sabem que Rarimi fou arquebisbe de Caller, a l’illa de Cerdenya, on morí mártir.
Amb motiu d’una gran sequedat que posà en greu perill de deixar arrassades totes les collites, els feligresos d’aquesta parroquia es dirigiren en romeria a Montserrat amb la relíquia de Sant Rarimi; sortien de la villa el dia primer d’octubre i tomaven el dia 12 havent obtingut els favors del Cel.
Els goigs al·ludits ho expliquen en aquests termes :
En la illa de Cendenya
martiri vareu patir,
com la veritat ensenya,
per Cristo vàreu morir,
i d’allí al Cel volant,
prenguéreu la despedida.
La vostra Relíquia santa,
que és Relíquia celestial,
tota la malicia espanta
del mal temps i temporal:
serà esta vila triomfant,
si per Vós és favorida.
De tornada de Montserrat, s’organitzaren diversos actes religiosos en acció de gràcies als favors divins i es celebraren grans festes per exterioritzar la immensa alegria que els havia proporcionat la misericòrdia de Déu en dignar-se regar la faç eixuta de la térra amb les aigües del Cel.
En anys successius es repetiren els oficis, les processons i els jocs i balls per a l’esbargiment popular, en commemoració d’un esdeveniment tan assenyalat… i, aquest és l’origen de la Diada de Sant Rarimi, com a segona Festa de la vila de Sant Feliu.
El que no sabem és com ni quan aquesta benefactora Relíquia arribà a Sant Feliu, ni en quina època es produí la seva meravellosa intercessió per allunyar la boira i l’eixut, que tant alarmaren als bons pagesos de la postra parroquia.
El que sí podem assegurar [és] que el 12 d’octubre del 1792, ja es celebrava amb forga esplendor. El dia apuntà amb cel seré, aire fresc i sol clar; en avançar el matí aparegué alguna petita broma errant.
La venerado de les relíquies de Sant Rarimi en aquest dia, gaudia de privilegi pontifici, segons el qual, es guanyava indulgència plenària, si es confessava i combregava.
Cinc sacerdots s’havien posat en els confes sionaris per a perdonar els pecats en el sagrament de la penitència.
A la missa de comunió s’han acostat a la taula eucarística prop de cinc-cents feligresos.
L’ofici de les deu amb música de cobla ha estat molt solemne; l’ha celebrat el mateix senyor Rector mossén Vicenc Janer (parent de ca l’Erasme) i ha predicat el sermó un religiós de Santa Mònica de Castellar.
A la tarda, la processó de les sagrades relíquies de Sant Rarimi, feia goig de deb. Han vingut molts forasters per a veure-la. Entre altres, hem vist al Baró de Maldà, amb els senyors Freixes, Busquets i Fontanals; havien sortit d’Esplugues a les quatre i emprès el camí xano-xano, amb el cavall de Sant Francesc, aixó és: mig a peu i mig caminant. Ana ven acompanyats de l’amo de Can Panyella, d’aquesta vila. Els hem vistos quan la processó ja sortia del carrer de l’Hostal i es dirigia cap a l’església.
Precedia la processó la bandera del Rosari, seguida d’un parell de gonfarons amb la imatge de Sant Llorenç brodada damunt la roba vermella; després, a continuació, altres cinc banderes més.
Els pagesos lluint gambeto, posats en dues files, amb els brandons o ciris encesos, desfilen devotament i amb circumspecció; el pas mesurat, com en una processó de pregàries; en mig d’un silenci que imposa. Si els seglars es comporten amb tant respecte, ni caldria ponderar el recolliment amb què els sacerdots hi assisteixen.
Ja es veu el gremial de vellut carmesí davant el Preste que, amb la santa Relíquia a les mans, presideix la processó sota el tàlem de domàs, també de color carmesí.
Les mestresses de casas, les donzelles… totes abillades amb les millors prendes que tenen: brials riquíssims, arracades, anells i agulles de pit treballades en or i guamides amb diamants; altres, més modestes, amb les joies de llurs virtuts…
En iniciar-se el capvespre, les boires, han augmentat lleugerament enrogides pel foc del sol que es pon; un oratge una mica esvalotat juga amb les flames dels ciris.
L’altar major de l’església está degudament il·luminat i, en entrar la processó ha esclatat el cant dels goigs de Sant Ramí, amb acompanyament deis músics de la cobla.
I les campanes com han repicatl Les dues grosses amb un sò tan ben timbrat que recorden, potser amb avantatges i tot, les de la Catedral de Barcelona i fins les de la basílica montserratina. La més grossa de les grosses, la veiem des de baix, en el finestral del davant, com branda presumida patxoca! Les dues petites les batzega el campaner per a treure’n més eficaçment tota l’alegria que porten dintre.
La vila de Sant Feliu
us desitja molt servir:
guardeu-li los fills i filles
de pecar i mal morir:
ho demana suplicant,
amb voluntat molt rendida.
Puig en lo Cel triomfant
goseu de l’etema vida;
socorreu a aquell qui us crida,
Rarimi, mártir molt sant.

AGENDA. Presentació del documental «Festardor»

>>el tro de falguera
El proper dijous 11 d’octubre començaran les celebracions de la Festa de Tardor, és adir, la festa major de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta és, sens dubte, la concelebració festiva més rellevant del calendari local, de manera que arreplega el major nombre d’esforços de totes les persones que, d’alguna manera o altra, prenen part en la seva organització i realització, i, semblantment, concentra les majors dosis d’emocions i ganes de gresca entre bona part dels nostres convilatans i convilatanes.
Per aquesta raó, no és cosa nova, certament, que la Festa de Tardor sigui objecte preferent d’estudi i divulgació (d’això en donarem algun bocí en aquest bloc ben poperament). Justament, en aquesta línia s’emmarca el documental Festardor realitzat i produït per Joan Lorenzo, de Calaix de Sastre, i Albert Bonet, de pod.cat.
Segons han fet saber, per tal de realitzar el documental «vam gravar durant set dies un total de 47 hores. En la peça final s’hi veuran un total de 51 actes amb una durada d’una hora. Hi ha més de 300 persones entrevistades!»
Vet aquí tres fragments que podem visionar en espera de la seva estrena pública.



L’estrena pública del documental Festardor tindrà lloc el dijous 4 d’octubre, a les 20 h, a CineBaix.

Amb tot, aquest no és el primer documental realitzat sobre la Festa de Tardor. Amb anterioritat, ja vam reproduir en aquest bloc un vídeo promocional de l’Ajuntament i, tot seguit, incorporem un breu documental de mena divulgativa sobre aquesta festa.

BOCINS DE TRADICIÓ. Per l’octubre…

Octubre
El nom d’aquest mes deriva del numeral october, que fa menció al vuitè mes del calendari romà, però que actualment és el desè. Ara que els vins ja són al celler, és temps de recollir avellanes i bolets. El fred ja fa acte de presència, i amb ell canvia la fesomia de la natura, on predominen els colors apagats de la tardor.
A. Serés, «El calendari català».
A: Festa, tradició i identitat.
Barcelona: F. Jaume I, 2003, pàg. 47.

Full d’octrubre del Calendari 2012 de tradicions i costums. Foto: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Il·lustració del full d’octubre del Calendari 2012 de tradicions i costums. Foto: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.