FESTES D’ARREU. La diada de Sant Jordi

>>Agustí G. Larios
Ja hem comentat anteriorment en el bloc com hi ha diversos tipus de festes -com ara profanes, religioses i cíviques- i com la base per garantir l’èxit d’una festa és, principalment, la seva transformació en tradició, és a dir, la seva perpetuació al llarg del temps. Ara bé: això no és en absolut incompatible amb la transformació d’una festa amb el pas del temps. Ans al contrari, ja que, de fet, aquest és un element també rellevant en la caracterització d’una festa: el seu dinamisme.
Justament, la celebració de Sant Jordi a les nostres contrades és un exemple de com una festa és reinterpretada i redimensionada amb el pas del temps. I de manera semblant a gran nombre de festes religioses catòliques actuals -que són readaptacions de tradicions paganes anteriors-, la festa de Sant Jordi evidencia la transició d’una veneració religiosa vers una celebració cívico-cultural.

L’origen medieval

Pels volts del segle XIII es va estendre per Europa una llegenda sobre un sant que matava un drac i alliberava, d’aquesta manera, una princesa. La història protagonitzada pel sant cavaller va ser popularitzada pel dominic i bisbe de Gènova Iaccopo de Varezze a la seva obra Llegenda àuria, on explicava com en els voltans de la ciutat líbia de Silca hi havia un drac que tenia atemorits als vilatans, els quals, per tal d’apaivagar les fures de la bèstia, li retien ofrenes, primer, d’animals i, més tard, de persones escollides a sort. En acabat, li va pertocar a la filla del rei local ser sacrificada, i fou llavors quan el cavaller sant va alliberar la princesa i va matar el drac a canvi de la conversió al cristianisme de tots els habitants.
Tot i amb això, Sant Jordi de Capadòcia era, en realitat, un ciutadà romà anomenat Jordi que assolí el càrrec de tribú. De creences cristianes, va patir la persecució menada per l’emperador Dioclecià contra els seguidors de Crist i, després de ser martiritzat, va morir el 303 a Palestina.
La popularitat del Sant Jordi cavaller s’esdevingué de la mà dels cavallers cristians que van participar en les croades a Terra Santa a partir de finals del segle XI i que, de manera llegendària, protagonitzava moltes històries fantàstiques al costat d’aquells cavallers cristians. Una d’elles, tal vegada la més  fantàstica, és precisament la del seu enfrontament amb el drac. Aquesta història, en certa manera, és una representació simbòlica de la lluita entre el bé i el mal, on la princesa prenia el rol simbòlic de l’Església cristiana.
Aquesta popularització tan notable de la llegenda de Sant Jordi va estar acompanyada de nombroses representacions artístiques. I des d¡aleshores, força pintors, escultors, miniaturistes, etc., van confegir obres, segons com notables, protagonitzades per aquest sant.

Figura de Sant Jordi a la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya.

El culte a aquest sant es va estendre per diverses territoris de l’Occident medieval i, fins i tot, va ser designat patró d’algunes ciutats i nacions, com ara Anglaterra, Portugal, Rússia, Grècia i Catalunya, establint-se la seva festivitat el 23 d’abril, data de la mort de Sant Jordi de Capadòcia. En les terres de l’antiga corona d’Aragó Sant Jordi va ser proclamat patró des de ben aviat: al regne d’Aragó, el 1096; el regne de València, el 1343;el regne de Mallorca, el 1407; i el principat de Catalunya, el 1456.

La tradició de Sant Jordi a Catalunya

A Catalunya, la història llegendària de Sant Jordi ha estat la font de nombroses adaptacions amb el pas del temps, i s’han consolidat les diferents versions fixades durant els segles XIX iXX.
Joan Amades va recollir una versió moderna  versió moderna de la llegenda de Sant Jordi i el drac, al seu llibre Costumari català. El curs de l’any, volum III, que reproduïm tot seguit:
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.
I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.
I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.”
Vet aquí una adaptació de la llegenda per a nens i nenes.

La festa del llibre
Actualment, en la diada de Sant Jordi s’ha produït una simbiosi magnífica entre la tradició llegendària que en vist sobre el sant-cavaller cristià, d’una banda, i la més contemporània festa del llibre. Aquesta darrera iniciativa es va impulsar durant els primers anys del segle XX, però no seria fins a 1926 que se celebraria aquesta diada literària. Ara bé: la celebració estava vinculada, no pas al sant, sinó a la figura del que ha estat considerat un dels més grans escriptors arreu: Miguel de Cervantes -d’altra banda, un referent ideològicocultural molt potent durant els primers anys del segle XX, després de la desfeta del 98 i el regeracionisme subsegüent-, motiu pel qual inicialment la data de celebració coincidia amb la data aproximada del seu naixement: el 7 d’octubre. Amb tot, aquesta celebració es reubicaria en el calendari en una altra data més propícia climatològicament parlant per a les activitats al carrer: el 23 d’abril. Així doncs, a partir de 1931, la festa del llibre coincidiria amb la data de la mort, no del sant, sinó de l’autor del Quixot.
Josep M. Ainaud de Lasarte va escriure, el 1976, Els cinquanta anys del dia del llibre. En aquest text explicava l’origen d’aquesta festa cultural i tots els ets i uts del trasllat de dates. Us recomenem la lectura d’un estracte de l’obra d’Ainaud de Lasarte, que podeu consultar AQUÍ.

Sant Jordi a Sant Feliu

Són molt nombroses les poblacions catalanes que celebren el 23 d’abril amb parades de llibres i roses. A Sant Feliu de Llobregat, aquesta activitat té lloc a la zona de la plaça de la Vila i el carrer Pi i Margall, on algunes llibreries i associacions posen a la venda llibres i roses.

Cartell de Sant Jordi 2012, d'El tro de Falguera.

Enguany, El tro de Falguera s’hi estrena amb una paradeta en la qual, durant tot el dia, posarem a la venda roses i llibres de literatura infantil i juvenil. Si voleu conèixer quina ha estat la selecció que us hem preparat, podeu consultar aquests enllaços del bloc:
Llibres disponibles (1)
Llibres disponibles (2)
Llibres disponibles (3)
Llibres disponibles (4)
Llibres disponibles (5)

Si voleu regalar roses i llibres com marca la tradició de Sant Jordi, a la paradeta d’El tro de Falguera trobareu llibres per als més menuts i joves i llibres d’una gran escriptora santfeliuenca: la Maite Carranza.

Advertisements
Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: