14 d’abril, una festa cívica

>>Agustí G. Larios
Fem un parèntesi en aquest compte enrere cap a Sant Jordi, en què estem explicant quines són les obres de literatura infantil i juvenil que podreu adquirir a la paradeta d’El tro de Falguera el proper 23 d’abril, i recobrem momentàniament la normalutat d’aquest bloc. I ho fem per tal de parlar-vos d’una manifestació festiva ben singular com és la commemoració de la Segona República, que és un exemple fefaent de la categoria de festa cívica a què ja hem fet referència anteriorment en aquest bloc en parlar sobre el 8 de Març.

Orígens i significat del 14 d’abril

El 14 d’abril de 1931 s’esdevingué un canvi de règim polític a Espanya, en passar de la monarquia a la república com a forma de govern. Ben sovint els canvis de règim han estat un dels motius que ha generat algunes de les celebracions que hom considera festes cíviques. Alguns exemples d’això poden ser la festa de l’Alzamietno o de la Victoria, durant la dictadura franquista, o de la Constitució, durant la democràcia actual.
A l’època contemporània, sobresurten les festes cíviques de base política instaurades durant la Revolució Francesa —i molt destacadament la Festa de la Federació, el 14 de juliol—, però també un seguit de festes que commemoren la independència de força països que havien estat colònies de les potències europees, com ara els Estats Units i nombrosos països llatinoamericans, en els quals aquesta diada ha esdevingut, amb el pas del temps, la principal festa cívica nacional. El cas contrari és el de Catalunya, on amb la Diada de l’Onze de Setembre se celebra la perdua de la independència política catalana, arran l’aplicació del decret de Nova Planta i la perdua de vigència de les Constitucions de Catalunya.
El 14 d’abril de 1931 s’esdevingué la fallida de la monarquia espanyola quan el rei Alfons XIII plegà i enfilà el camí de l’exili després de saber-se la victòria de les candidatures republicanes en nombroses ciutats durant les eleccions municipals realitzades el 12 d’abril. Aquestes eleccions havien pres el caràcter de plebiscit sobre el règim monàrquic, després que Alfons XIII hagués ecolzat durant 7 anys la dictadura de Primo de Rivera. El 14 d’abril, per tant, s’esdevingué la instauració d’un nou règimp olític, la república, que per a molts sectors socials espanyols representava l’alternativa efectiva a les nombroses mancances a la situació d’endarreriment que presentava España i que simbolitzava la monarquia borbònica.
Vet aquí algunes mostres del canvi de règim:


 

 

Testimoni d'Aurèlia Capmany (L'Avenç, núm. 2).


 

La Segona República, instaurada el 14 d’abril de 1931, va ser una etapa política dins de la història d’Espanya clarament contraposada a les etapes anterior —la monarquia d’Alfons XIII amb la seva dictadura i la seva «dictablanda»— i posterior —la dictadura totalitària i violenta de Franco, perllongada fins a la seva mort, el 1975. Tal vegada per això, juntament amb els anhels reformistes i modernitzadors que representava, ha fet que sigui un referent polític concelebrable festivament. D’aquesta manera, la data de la seva instauració pacífica i goiosa s’ha convertit en una festa cívica no institucionalitzada amb una forta càrrega simbòlica, que sintetitza tot el que representa la política transformadora republicana, amatent amb els ciutadants i la col·lectivitat.

Coberta de la Constitució de la Segona República Espanyola (1931).

El 14 d’abril a Sant Feliu

A Sant Feliu de Llobregat, des de ja fa alguns anys, hi ha diversos actes que commemoren d’una manera o altre el 14 d’abril. D’aquests actes, el que conté un cert tarannà institucional és l’ofrena floral, organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu, davant el bust instal·lat a la plaça Lluís Companys (podeu veure un reportatge fotogràfic sobre l’acte de 2011 AQUÍ).

Bust de la República a la plaça Lluís Companys. Foto: Marc Rius.

Amb tot, la ubicació a la plaça Lluís Companys correspon a una etapa actual de l’escultura, ja que la disposició inicial va ser a la plaça de la Vila. Això i altres coses s’explicava en un plafó de l’exposició «Espais de Memòria Democràtica de Sant Feliu de Llobregat», produïda per la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA, Ateneu Santfeliuenc), que reproduïm tot seguit per gentilesa de l’entitat esmentada. (Podeu consultar un reportatge fotogràfic de la inauguració de l’exposició AQUÍ.)

Plafó de l'exposició «Espais de Memòria Democràtica de Sant Feliu de Llobregat». Foto: USLA.

La col·locació del bust de la República a l'espai més emblemàtic de la ciutat —la plaça de la Vila, coneguda fins aleshores com la plaça de la Font— va comportar el canvi de nom pel de plaça de la República. Foto. USLA.

Testimoni d'Albert Vilella sobre el bust de la República. Foto: USLA.

El 2006 s’acompliren els 75 anys de la proclamació de la Segona República, motiu pel qual la senzilla i emotiva commemoració anual de l’ofrena floral encetada el 2003es va veure amplificada per un bon nombre d’activitats que van fer que la commemoració d’aquest esdeveniment es perllongués durant tot un any, fins al 14 d’abril de 2007. Els representats de partits polítics, sindicats, entitats i institucions locals van integrar una comissió per tal de promoure la realització d’un seguit d’actes per homenatjar i recuperar de l’oblit aquesta etapa històrica i el seu llegat. Recordem alguns d’aquests actes:
  • Cicle Cinema i II República. L’Associació CineBaix va organitzar tres projeccions en què es van abordar diversos aspectes específics de l’etapa republicana, amb introduccions i col·loquis posteriors a càrrec d’especialistes i testimonis vius de l’època. Els temes van ser: el llegat educatiu de la Ii República, amb la projecció de La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda; II República, un temps per a la utopia, amb la projecció de Belle Epoque, de Fernando Trueba; i imatges i testimonis de la II República, amb la projecció de Las Hurdes, tierra sin pan, de Luis Buñuel.
  • Homenatge pòstum a Josep Gaspà i Santos. L’Ajuntament va atorgar la Medalla de la Ciutat, màxim guardó institucional, a qui va ser alcalde de Sant Feliu entre 1931 i 1936.
  • Jornades Fer memòria, fer història. Cicle de conferències sobre els temes següents: «Els orígens de la Ii República», amb Antoni Segura; «Els valors republicans i l’educació», amb Àngel Merino i Agustí G. Larios; i «República i guerra civil», amb Andreu Mayayo i Jordi Amigó. Aquestes conferències van restar complementades per l’exposició «República! Cartells i cartellistes (1931-1939)».
  • Concert de José Antonio Labordeta. La música d’aquest cantautor aragonès va ser l’encarregada de cloure els actes commemoratius, el 14 d’abril de 2007, a la Sala Ibèria.

El 14 d’abril de 2012

Enguany hi ha previstos diversos actes commemoratius, que tindran lloc el 14 d’abril a Sant Feliu:
12 h, pl. Lluís Companys
Ofrena floral amb motiu de l’aniversari de la II República
En aquest acte, podreu escoltar a un jove membre d’El tro, que interpretarà l’Himne de Riego.
13 h, Pati de l’Ateneu
XIII Calçotada Republicana
14 h, Pati de l’Ateneu
Recital de poesia amb motiu de l’aniversari de la II República
Anuncis
Deixa un comentari

1 comentari

  1. FESTES D’ARREU. La Diada Nacional de Catalunya « EL TRO DE FALGUERA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: