LECTURES DE FESTA. Cròniques de Festa Major

>>Xavier López Canut
Dins de la col·lecció «Quaderns d’História» hi ha el volum de l’historiador local Llorenç Sans titulat Cròniques de Festa Major. En aquesta obra, publicada per l’Ajuntamentde Sant Feliu el 1988, podem trobar les raons històriques de la nostra Festa de Tardor.
Es tracta d’un recull d’articles publicats al diari barceloní El Noticiero Universal i a la revista parroquial Alba, en el qual anem descobrint curiositats ben dignes de recordar.
Al voltant de l’any 1700 —tot i que no estan clares les dades d’aquests fets—, hi va haver un estiu d’una gran sequedat, i el primer d’octubre van marxar en romeria els feligresos de Sant Feliu cap a Montserrat, portant la relíquia de Sant Rarimi. En van retornar el dia 12, havia plogut, i les terres tan eixutes ara feien goig de veure. Es van repetir les processons i els oficis els anys següents i d’aquesta manera es va instaurar la diada de Sant Rarimi, el 12 d’octubre, com a segona festa de Sant Feliu o festa petita.
Llegint els articles anirem descobrint que les festes de Sant Feliu se celebraven principalment a les cases burgeses de la vila, i això ens farà pensar en la importància de la democratització de les festes santfeliuenques tal com les coneixem ara.
Entre les dades més interessants que ens presenta Llorenç Sans al llibre destacaria la figura del «Musclaire», un tenor pràcticament analfabet que gaudia d’una gran fama a Barcelona i que va venir a cantar en algunes ocasions a Sant Feliu; deien que la seva veu superava la d’Enrico Caruso…
Per tot això i per la proximitat de la Festa de Tardor valdria la pena apropar-se a la Biblioteca Montserrat Roig i gaudir d’aquestes Cròniques de Festa Major, que ens va deixar el nostre il·lustre historiador Llorenç Sans i Fàbregas.