>>Agustí G. Larios

En el bell mig de l’eix d’equipaments de serveis de què disposem al barri Falguera —piscina de l’Escorxador, delegació de l’Agència Tributària, CAP El Pla i CEIP Salvador Espriu—, al seu extrem sudoest, hi ha una plaça força concorreguda situada entre el passeig Sant Joan i l’ambulatori. Aquesta plaça, en ser urbanitzada, va rebre el nom d’un santfeliuenc notable —i, daltra banda, no gaire conegut per les generacions joves—: en Felip Alcántara Arellano.

Però qui va ser aquest conciutadà nostre? Vet aquí la informació sobre Felip Alcántara del Diccionari biogràfic del moviment obrer als PaÏsos Catalans, dirigit per M. Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès:

Alcántara Arellano, Felipe, treballador i sindicalista (Fraga 1926). Va arribar a Catalunya l’any 1966. Féu estudis primaris i, al llarg de la seva vida, va treballar al camp recollint olives, d’aprenent de fuster, de minaire a Mequinensa i a Torrent de Cinca durant més de 20 anys i finalment fent de manobre a Hispano Suïssa fins que es va jubilar. Va ser enllaç sindical, jurat d’empresa i vicepresident de la UTT del Metall. Va militar en sectors de CCOO i del PSUC. Va ser regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu pel PSUC durant onze anys. Durant tota la seva vida va desenvolupar una intensa activitat sindical i política. [JFS]

Alcalde i regidors (i entre ells, Felip Alcántara) del primer ajuntament democràtic de Sant Feliu després de la dictadura franquista (1979).

Ja fa uns quants anys que Felip Alcántara ens va deixar orfes de la seva companyia i sabiesa de tantes experiències viscudes, però conservem el seu record i, en les situacions actuals, és més present que mai la seva veu:

— Això no va bé, xiquets; això no va bé.