FESTA DE TARDOR. Concurs fotogràfic «FotoFesta»

 >>
Ja tenim a tocar la Festa de Tardor, un esdeveniment durant el qual, en quatre dies plens d’intensitat —de dijous a diumenge—, tots els santfeliuencs i santfeliuenques celebrarem la festa gran de la nostra ciutat —el que abans era la «festa petita»— amb molt i molt d’entusisame i xerinola.
Com és tradicional, la Festa de Tardor d’enguany és farcida d’activitats força interessant per als habitants de la nostra ciutat, des dels més menuts fins als més veterans, i per a tots els gustos i temàtiques. Aquest any és el primer cop que El tro de Falguera hi prendrà part, i ho farà participant amb entusiasme en moltes de les activitats de cultura tradicional programades amb encert per FETS: el seguici del dijous, el correfoc infantil del divendres, el correfoc del dissabte i la passejada de colles del diumenge.
(Podeu accedir al programa de la Festa de Tardor aquí.)
Des d’El tro de Falguera volem perllongar el record d’aquests quatre dies i, per això, hem organitzat el I concurs de fotografia de Sant Feliu de Llobregat «FotoFesta». Us animen a què en prengueu part, a què col·laboreu participant en el concurs amb les vostres fotografies. La vostra col·laboració, a més, es pot veure recompensada amb un premi —gentilesa de l’obrador creatiu Rakú i del Bar de l’Ateneu, als quals regreciem la seva col·laboració— i amb la participació en una exposició, durant el mes de novembre, al Bar de l’Ateneu.


Bases del I concurs de fotografia de Sant Feliu de Llobregat «FotoFesta»

Bases
El concurs de fotografia «FotoFesta» pretén ser una plataforma que permeti als participants mostrar i compartir, de manera gràfica, les seves vivències a la Festa de Tardor, amb dos subapartats:
a) La Festa de Tardor.
b) El tro de Falguera a la Festa de Tardor.
En ambdós casos, el jurat valorarà especialment la temática, la qualitat, l’originalitat i l’impacte visual, entre d’altres, de les imatges presentades.
Participació
La fotografía i les dades personals es poden entregar directament a l’AVV Falguera o per correu postal a:
Concurs FotoFesta
AVV Falguera
Plaça Rafael Alberti, baixos 1
08980 Sant Feliu de Llobregat
Procediment
Cal que es compleixin aquestes condicions:
a. El concurs està dirigit a tothom que hi vulgui participar.
b. Les fotografies han de ser presentades en paper i poden ser en color o en blanc i negre.
c. Cada participant pot enviar fins a tres fotografies preses durant la Festa de Tardor 2012.
d. Les fotografies presentades no poden haver estat premiades en altres concursos ni publicades anteriorment en cap suport professional, inclosos els electrònics, amb l’excepció de xarxes socials d’ús personal. Si la fotografia forma part d’una sèrie, aquesta norma afecta totes les imatges que pertanyin a la mateixa sèrie.
e. Estan expressament prohibides les imatges que siguin producte de fotomuntatges. El jurat descartarà qualsevol fotografia que al seu entendre ha estat sotmesa a manipulacions tals com afegir, suprimir o desplaçar elements visuals de la imatge o que no corresponguin a una captura directa en un espai i un temps simultanis.
f. La mida mínima haurà de ser de 15 x 20 cm. El tro de Falguera es reserva el dret d’eliminar del concurs aquelles fotos que es considerin de mal gust o ofensives.
g. Les dades que s’han d’aportar juntament amb la fotografia són:
– Títol de la fotografia.
– Nom i cognoms de l’autor/a.
– Telèfon i/o correu electrònic.
h. Qualsevol enviament que no s’ajusti a aquestes bases serà descartat automàticament pel jurat.
i. El tro de Falguera no retornarà les fotografies als seus autors, per la qual cosa s’aconsella que es remetin còpies o duplicats.
Calendari
a. El període de participació s’obre l’11 d’octubre i acaba el 26 d’octubre de 2012, a les 24 hores.
b. La decisió del jurat es farà pública el 29 d’octubre de 2012 al blog d’El tro de Falguera: https://eltrodefalguera.wordpress.com i a l’AVV Falguera.
Premis
Els premis per a les fotografies guanyadores de cadascun dels dos temes proposats consistirà en una figura artesanal donada per l’obrador creatiu «Rakú», a més d’un sopar per a dues persones gentilesa del Bar de l’Ateneu.
A més, el jurat seleccionarà una mostra de les millors fotografies presentades que romandran exposades al Bar de l’Ateneu durant el mes de novembre de 2012.
Acceptació
La participació en el concurs suposa l’acceptació de totes i cadascuna de les bases del concurs i de la decisió inapel·lable del jurat.
Qualsevol enviament o fotografia que no s’ajusti a aquestes bases serà descartat automàticament pel jurat.
Els participants d’aquest concurs s’obliguen a complir les condicions específiques i generals d’aquest, i el seu no acatament suposarà l’expulsió del participant del concurs i la pèrdua de qualsevol dret sobre ell.
Les fotografies que participin en aquest concurs podran ser publicades i difoses al web https://eltrodefalguera.wordpress.com i quedar-hi emmagatzemades indefinidament. Així mateix, les fotografies poden ser publicades en xarxes socials com Facebook i Twitter amb fins de promoció del certamen.

NOTÍCIA DEL PASSAT. Sant Rarimi

>>
Amb la Festa de Tardor a tocar, publiquem un nou lliurament de la secció «Notícies del passat» per donar a conèixer l’origen de la que tradicionalment ha estat considerada «la festa petita» de la nostra vila —en contraposició a la festa major: Sant Llorenç.
Per fer-ho hem recuperat un text de l’historiador local Llorenç Sans publicat a la secció «Efemèrides locals» a la revista parroquial Alba de l’octubre de 1958. Aquesta peça, titulada «Rarimi, sant i màrtir», està centrada a difondre quin era el sant sota l’advocació del qual era celebrada la Festa de Tardor: Sant Rarimi.
L’arrelament d’aquest sant a la nostra vila es palesa en el fet que hi haguéssin convilatans anomenats… Remigi. Sembla ser que a finals del segle XIX i principis del XX era freqüent batejar els nadons locals amb el nom de Remigi, fet que hom atribueix a la combinació de l’analfabetisme majoritari dels habitants —i que feia escriure els noms tal com sonaven— i amb la derivació popular-local Rarimi-Ramí (diminutiu casolà)-Remigi.
La idea, que prospera, de restablir la Festa de Sant Ramí, ens inclina a parlar-ne.
Pels goigs d’aquest Sant, Patró de la segona Festa major santfeliuenca, sabem que Rarimi fou arquebisbe de Caller, a l’illa de Cerdenya, on morí mártir.
Amb motiu d’una gran sequedat que posà en greu perill de deixar arrassades totes les collites, els feligresos d’aquesta parroquia es dirigiren en romeria a Montserrat amb la relíquia de Sant Rarimi; sortien de la villa el dia primer d’octubre i tomaven el dia 12 havent obtingut els favors del Cel.
Els goigs al·ludits ho expliquen en aquests termes :
En la illa de Cendenya
martiri vareu patir,
com la veritat ensenya,
per Cristo vàreu morir,
i d’allí al Cel volant,
prenguéreu la despedida.
La vostra Relíquia santa,
que és Relíquia celestial,
tota la malicia espanta
del mal temps i temporal:
serà esta vila triomfant,
si per Vós és favorida.
De tornada de Montserrat, s’organitzaren diversos actes religiosos en acció de gràcies als favors divins i es celebraren grans festes per exterioritzar la immensa alegria que els havia proporcionat la misericòrdia de Déu en dignar-se regar la faç eixuta de la térra amb les aigües del Cel.
En anys successius es repetiren els oficis, les processons i els jocs i balls per a l’esbargiment popular, en commemoració d’un esdeveniment tan assenyalat… i, aquest és l’origen de la Diada de Sant Rarimi, com a segona Festa de la vila de Sant Feliu.
El que no sabem és com ni quan aquesta benefactora Relíquia arribà a Sant Feliu, ni en quina època es produí la seva meravellosa intercessió per allunyar la boira i l’eixut, que tant alarmaren als bons pagesos de la postra parroquia.
El que sí podem assegurar [és] que el 12 d’octubre del 1792, ja es celebrava amb forga esplendor. El dia apuntà amb cel seré, aire fresc i sol clar; en avançar el matí aparegué alguna petita broma errant.
La venerado de les relíquies de Sant Rarimi en aquest dia, gaudia de privilegi pontifici, segons el qual, es guanyava indulgència plenària, si es confessava i combregava.
Cinc sacerdots s’havien posat en els confes sionaris per a perdonar els pecats en el sagrament de la penitència.
A la missa de comunió s’han acostat a la taula eucarística prop de cinc-cents feligresos.
L’ofici de les deu amb música de cobla ha estat molt solemne; l’ha celebrat el mateix senyor Rector mossén Vicenc Janer (parent de ca l’Erasme) i ha predicat el sermó un religiós de Santa Mònica de Castellar.
A la tarda, la processó de les sagrades relíquies de Sant Rarimi, feia goig de deb. Han vingut molts forasters per a veure-la. Entre altres, hem vist al Baró de Maldà, amb els senyors Freixes, Busquets i Fontanals; havien sortit d’Esplugues a les quatre i emprès el camí xano-xano, amb el cavall de Sant Francesc, aixó és: mig a peu i mig caminant. Ana ven acompanyats de l’amo de Can Panyella, d’aquesta vila. Els hem vistos quan la processó ja sortia del carrer de l’Hostal i es dirigia cap a l’església.
Precedia la processó la bandera del Rosari, seguida d’un parell de gonfarons amb la imatge de Sant Llorenç brodada damunt la roba vermella; després, a continuació, altres cinc banderes més.
Els pagesos lluint gambeto, posats en dues files, amb els brandons o ciris encesos, desfilen devotament i amb circumspecció; el pas mesurat, com en una processó de pregàries; en mig d’un silenci que imposa. Si els seglars es comporten amb tant respecte, ni caldria ponderar el recolliment amb què els sacerdots hi assisteixen.
Ja es veu el gremial de vellut carmesí davant el Preste que, amb la santa Relíquia a les mans, presideix la processó sota el tàlem de domàs, també de color carmesí.
Les mestresses de casas, les donzelles… totes abillades amb les millors prendes que tenen: brials riquíssims, arracades, anells i agulles de pit treballades en or i guamides amb diamants; altres, més modestes, amb les joies de llurs virtuts…
En iniciar-se el capvespre, les boires, han augmentat lleugerament enrogides pel foc del sol que es pon; un oratge una mica esvalotat juga amb les flames dels ciris.
L’altar major de l’església está degudament il·luminat i, en entrar la processó ha esclatat el cant dels goigs de Sant Ramí, amb acompanyament deis músics de la cobla.
I les campanes com han repicatl Les dues grosses amb un sò tan ben timbrat que recorden, potser amb avantatges i tot, les de la Catedral de Barcelona i fins les de la basílica montserratina. La més grossa de les grosses, la veiem des de baix, en el finestral del davant, com branda presumida patxoca! Les dues petites les batzega el campaner per a treure’n més eficaçment tota l’alegria que porten dintre.
La vila de Sant Feliu
us desitja molt servir:
guardeu-li los fills i filles
de pecar i mal morir:
ho demana suplicant,
amb voluntat molt rendida.
Puig en lo Cel triomfant
goseu de l’etema vida;
socorreu a aquell qui us crida,
Rarimi, mártir molt sant.

AGENDA. Presentació del documental «Festardor»

>>el tro de falguera
El proper dijous 11 d’octubre començaran les celebracions de la Festa de Tardor, és adir, la festa major de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta és, sens dubte, la concelebració festiva més rellevant del calendari local, de manera que arreplega el major nombre d’esforços de totes les persones que, d’alguna manera o altra, prenen part en la seva organització i realització, i, semblantment, concentra les majors dosis d’emocions i ganes de gresca entre bona part dels nostres convilatans i convilatanes.
Per aquesta raó, no és cosa nova, certament, que la Festa de Tardor sigui objecte preferent d’estudi i divulgació (d’això en donarem algun bocí en aquest bloc ben poperament). Justament, en aquesta línia s’emmarca el documental Festardor realitzat i produït per Joan Lorenzo, de Calaix de Sastre, i Albert Bonet, de pod.cat.
Segons han fet saber, per tal de realitzar el documental «vam gravar durant set dies un total de 47 hores. En la peça final s’hi veuran un total de 51 actes amb una durada d’una hora. Hi ha més de 300 persones entrevistades!»
Vet aquí tres fragments que podem visionar en espera de la seva estrena pública.



L’estrena pública del documental Festardor tindrà lloc el dijous 4 d’octubre, a les 20 h, a CineBaix.

Amb tot, aquest no és el primer documental realitzat sobre la Festa de Tardor. Amb anterioritat, ja vam reproduir en aquest bloc un vídeo promocional de l’Ajuntament i, tot seguit, incorporem un breu documental de mena divulgativa sobre aquesta festa.

BOCINS DE TRADICIÓ. Per l’octubre…

Octubre
El nom d’aquest mes deriva del numeral october, que fa menció al vuitè mes del calendari romà, però que actualment és el desè. Ara que els vins ja són al celler, és temps de recollir avellanes i bolets. El fred ja fa acte de presència, i amb ell canvia la fesomia de la natura, on predominen els colors apagats de la tardor.
A. Serés, «El calendari català».
A: Festa, tradició i identitat.
Barcelona: F. Jaume I, 2003, pàg. 47.

Full d’octrubre del Calendari 2012 de tradicions i costums. Foto: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Il·lustració del full d’octubre del Calendari 2012 de tradicions i costums. Foto: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Assajos musicals al carrer

>>El Tro de Falguera
Després del parèntesi vacacional d’estiu, El tro de Falguera va reprendre les seves activitats recentment, amb la vista posada en la primera Xambalada-timbalada de l’Anoia, les festes del barri Can Calders i, també, la Festa de Tardor.
Davant aquest panorama, els assajos musicals de la colla han esdevingut una prioritat important. I si fins abans de les vacances d’estiu vam poder realitzar els assajos dins del gimnàs de l’Escola Falguera, malauradament en aquests moments no comptem amb un espai on realitzar-los de manera adient. Per aquesta raó, el divendres 7 de setembre els músics d’El tro —que a l’endemà actuaven a Vilanova del Camí— van haver d’assajar al carrer.
Dissortadament, contra tota lògica i sensibilitat, aquesta situació ben singular s’ha hagut de repetir en més ocasions. Concretament, el divendres 14, en què els músics més joves de la colla van efectuar els seus assajos a la plaça Alfons Comín, i el diventres 21, en què tots els músics de la colla van assajar a la plaça Vuit de Març.

Des d’El tro de Falguera volem agrair la comprenssió dels veïns i les veïnes de la nostra ciutat davant d’aquesta situació, que considerem anòmala i esperem que sigui provisional.

Festa de la Mercè: el desenllaç

>>Agustí G. Larios
Com recordareu, fa un dies us parlàvem de la Festa de la Mercè d’enguany i, per il·lustrar l’entrada del bloc, havien incorporat un vídeo promocional. També us havíem plantejat una pregunta sobre el vídeo: «Quin membre de la colla El tro de Falguera surt breument en el vídeo següent sobre la Festa de la Mercè?»
Felicitats a tots aquells que l’heu encertada! Efectivament, es tracta de la Carlota, a dalt d’un escenari a la plaça Sant Jaume, de Barcelona, fent de punta en el ball dels gegantons Llorenç i Mercè.

EN CONVERSA AMB… Laia Torregrosa

>>Miguel Pavón
Aquest mes de setembre entrevistem la Laia Torregrosa, membre d’El tro de Falguera i del grup de Hip Hop Blackout Crew, i que recentment ha participat al campionat mundial de Hip Hop que va tenir lloc aquest passat mes d’agost a Las Vegas, als Estats Units.

– Hola Laia, ens podries explicar com estava organitzat? Per exemple, quants grups d’arreu del món van participar i com valores la vostra actuació en aquesta final? A part del ball, quins altres elements són valorats pel jurat d’una final mundial?

Bé, primer he de dir que és el primer any que anem al campionat mundial i, per tant, érem nous i no coneixíem l’organització ni com funcionava el “protocol” d’un campionat a tant nivell. En aquest campionat com era a nivell mundial hi havien uns 10 membres del jurat i cada parella qualificava diferents aspectes: técnica, musicalitat, estils de ball, carisma, vestuari, originalitat, sincronització, transicions…
El meu grup competia a la categoria Mega Crew, (hi ha diferents categories: Infantil, Junior, Absoluta…) i en aquesta categoria ballen des de 15 fins a 40 ballarins. Però, a Espanya nosaltres ballem a la categoria Profesional amb 12 persones i vam haver de buscar i modificar el muntatge de ball per a 15 en pocs mesos.
Primer van fer la semifinal per seleccionar els grups que passaríem a la final del món (només passaven 15 grups de 31) i, a sorpresa de tothom, vam passar a la final!

– Ens podries fer cinc cèntims sobre l’origen del vostre grup i qui el conforma? Quina ha estat la vostra trajectòria fins arribar a aquesta final mundial i heu tingut algú tipus de recolzament institucional?

Es va formar al principi un grup on érem uns 11 nois que rondàvem els 15-16 anys i a l’any següent es van crear més grups i va ser quan va sorgir el grup Blackout Crew i la Companyia BLACKOUT.
El grup el formem joves dels 18 fins als 25 anys d’Andorra, Valencia, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans… Vam començar fa només dos anys i al nostre primer campionat vam quedar primers de la Categoria Absoluta! Va ser molt surrealista per nosaltres ja que sense haver competit mai a la nostra vida i portar tan poc temps practicant i assagant de manera seriosa… Va ser molt fort!
Sobre el tema del recolzament estic una mica molesta perquè hem estat buscant espònsors perquè com pots comprendre un viatge als EEUU no és gens econòmic i veure com a aquest país no es fomenta ni la cultura ni l’esport ho veig una mica fort. I si alguna empresa ajuda i fa subvencions com consideren que el ball no és un esport, no el donen! I vull dir des d’aquí que oficialment el ball, i especialment el Hip Hop, ja estem a la Federació Espanyola d’Esport. Hi ha més coses a part del futbol 😉

– Laia, tu en particular, des de quan balles i quantes hores setmanals dediques a assajar amb el grup?

Jo vaig començar a ballar sevillanes a la Peña de les Roses a Sant Feliu amb 5 anyets, però no m’agradava i només vaig estar 2 anys. Després, amb 9-10 anys vaig apuntar-me al Centre Parroquial, on vaig estar 3 anys ballant per dir d’alguna manera “Funky” perquè no sé com qualificar-ho… Després, gràcies a Deu, van fer una masterclass de Hip Hop i vaig decidir que allò era el que volia fer i no perdre més el temps i els diners a l’altre. Va venir al Centre Parroquial el Loewe, (ara director de la companyia BLACKOUT) i vaig estar 3 anys ballant Hip Hop al grup Six Clonic.
Al meu grup, com tots som estudiants de batxillerat, universitat o treballem, tenim una mica difícil assajar entre setmana i només ens podem veure els caps de setmana. Al principi de la temporada només assagem els dissabtes, però a l’època de campionats assagem dissabtes i diumenges fixes i, si cal, altres dies a l’hora que calgui.

– Creus que aquest estil musical desperta cert interès en el públic en general? Per aquells que no sabem res del Hip Hop, quin tipus de balls hi han?

Suposadament avui dia el Hip Hop esta molt de moda però cada cop em dono compte que hi ha molta gent que no te ni idea que és.
En l’àmbit del ball el Hip Hop podríem dir que es el nom “general”, perquè hi han molts estils dins del Hip Hop (new style, lookin, poppin, house, hip hop, hype, ragga, dougie, jerk, krump…) I en la MTV hi ha un programa de hip hop d’Estats Units que es diu ABDC (American’s Best Dance Crew) on podeu veure tots aquets estils.

– De cara al futur, quins projectes teniu previst realitzar?

El meu grup encara no ha començat la temporada i fins al novembre no sabrem que farem aquest any.

– Per últim, coneixent com coneixes el mon del Hip Hop, creus que es podria aplicar algun tipus de coreografia del mateix estil a un ball de diables dins un correfoc?

Clar que sí! El Hip Hop el pots ficar en qualsevol ritme… però el meu pare no em deixa! hahaha.

Moltes gràcies Laia i felicitats pel vostre èxit. Estem molt orgullosos de que pertanyis a la nostra colla d’El tro de Falguera i saps que tens tot el nostre suport.

AGENDA. Activitats per al dissabte 22

>>Agustí G. Larios

Vet aquí dues propostes d’activitats lúdiques i participatives que tindran lloc el dissabte 22 a dos barris de la nostra ciutat: la Festa de Can Calders, organitzada per l’AVV Can Calders i l’esplai Diversitat Lúdica i en la qual prendran part els músics d’El tro de Falguera per partida doble, i la instal·lació artística Barquitos, organitzada per la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA).


FESTA DE TARDOR. Comencen els assajos del Seguici

>>Agustí G. Larios
Comença a acostar-se la Festa de Tardor de 2012 i, de les seves activitats, la més propera és el seguici, ja que es tracta de la primera activitat participativa per als santfeliuencs i les santfelienques, el tret de sortida de les festes. El seguici podríem dir que té dues parts diferenciades: la primera consisteix en el seguici pròpiament, que fan les colles locals entre el Palau Falguera i la plaça Lluís Companys, i la segona part és la representació d’entremesos que té lloc posteriorment a aquesta plaça.
Les músiques dels entremesos estan interpretades pels Ministrils del Segici, que és una formació oberta i variada de músics majoritàriament locals. Abans, però, durant el seguici de les colles, s’esdevé la interpretació constant del toc de seguici, que és a càrrec dels tabalers i grallers de la vila.
La preparació musical del seguici de la Festa de Tardor d’enguany tot just a començat aquesta setmana, ja que el dilluns passat, a la sala Ibèria, hi va haver el primer assaig de tabalers, en el qual van prendre part per primer cop alguns dels tabalers més joves d’El tro de Falguera.
Si voleu escoltar tota la música del seguici i els entremesos, cliqueu aquí.
Vet aquí un documental sobre la Festa de Tardor, en què les primeres imatges corresponen al segici.

LECTURES DE FESTA. Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 38

>>El Tro de Falguera
La Revista d’etnologia de Catalunya va editar el seu primer número el 1992 i, des d’aleshores ençà, s’ha publicat de manera ininterrompuda. Això sí, des de l’any 2010, es publica amb una periodicitat bianual. Es tracta d’una iniciativa divulgativa força reeixida del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que n’és l’editor.
El darrer exemplar publicat ha estat el número 38, el qual ha estat publicat únicament en format digital. A més d’un dossier sobre «Antropologia del disseny, del consum i de l’empresa», coordinat per M. Jesús Buxó, compta amb les seccions Miscel·lània, Recerques etnològiques de Catalunya i Etnomón.

Coberta del núm. 38 de la Revista d’etnología de Catalunya.

Recomanem la lectura atenta de la revista i, especialment, dels articles «Barcelona 1700: una ciutat de festes», d’Albert García Espuche, i «Modernitat glocal», de Joaquim Capdevila.
Podeu accedir al número 38 aquí.
També podeu consultar els articles de tots els números anteriors aquí.