FESTES D’ARREU. La cantada d’havaneres

>>Agustí G. Larios
Ja hem fet esment anteriorment en aquest bloc del dinamisme de les manifestacions culturals —en especial, l’antinòmia aparent entre dinamisme i tradició del patrimoni festiu—. En l’època actual del calendari, regentada pel foc i l’aigua —vet aquí una altra antinòmia aparent—, trobem un exemple de dinamisme integrador festiu en la cantada d’havaneres.
Certament, el que actualment anomenem ben cofois tradició festiva no és altra cosa que el resultat present —i, conseguentment— provisional— d’un procés d’agregació de diverses aportacions festives, que han reeixit amb major o menor grau, a tenor de la seva projecció simbòlica. En aquest sentit, la cantada d’havaneres és una tradició popular catalana originada en un context sociohistòric relativament recent. I és que l’origen de l’havanera es remunta a una època concreta —el segle XIX— i a uns personatges concrets —els indians—.
El lligam socioeconòmic entre Cuba i Catalunya durant el segle XIX va ser excepcionalment intens. Un nombre considerable de catalans van emigrar a aquesta illa empesos pel desig de trobar-hi noves oportunitats i nous mercats. Amb tot, «fer les amèriques» no era, per sí mateix, una garantia d’èxit, sinó una oportunitat nova de treball. Els pocs catalans que s’hi van enriquir eren coneguts, en retornar, com a «indians».
A finals del segle XIX, la gran majoria de catalans instal·lats a Cuba van haver de retornar a Catalunya, després de la derrota espanyola a la guerra de Cuba. Les havaneres són l’expressió musical del sentiment d’enyorança d’aquests catalans que tan de temps van viure a l’illa del Carib.
Les havaneres també es van conèixer amb el nom s’«americanes» durant els primers anys del segle XX, una època en la qual van experimentar un gran auge, fins a l’extrem de comptar amb les aportacions d’alguns músics destacats del moment, com ara Isaac Albéniz i Xavier Montsalvatge, entre d’altres.
Durant els anys convulsos del darrer franquisme, en una conjuntura difícil —però, alhora, ferma— de recuperació dels referents culturals catalans, les havaneres rbifaren plenes de càrrega simbòlica identitària. Precisament, la que de ben segur és l’havanera més popular, «El meu avi», va ser composta, el 1968, per Josep Lluís Ortega Monasterio.

Va ser un anys abans, el 1967, quan va tenir lloc la primera edició de la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Des d’aleshores ençà s’ha succeït un seguit de certàments anuals, de manera que enguany se n’escau la 46a edició, la qual tindrà lloc entre el divendres 6, el dissabte 7 i el diumenge 8 de juliol.

Cartell del concurs de cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.

Vet aquí un enllaç al programa de TV3 dedicat a la cantada d’havaneres de 2011.
Anuncis
Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: